Senzillament,
el pensament o, si voleu, la manera de fer, que vindrien a ser el mateix, del
govern “español” ens porta a poder dir que el que s’està fent és semblant a: A
estos catalanes, nada, ni agua (mientras podamos).
Per
a ells qualsevol cosa que sorgeixi d’un independentista no és ni escoltable, es
rebutja sense ni tan sols sentir-ho, perquè primer de tot és la “unidad de
España” , i aquests independentistes volen trencar España i, per això res del
que puguin dir o fer pot ser bo, perquè van contra la idea suprema, i ningú que
vagi contra la idea suprema pot fer alguna proposta positiva, vàlida.
No
em direu pas que el que estan fent, fins i tot amb la seva pròpia gent, la de
Madrid, no és un atemptat contra la racionalitat, un atemptat contra la vida de
les persones, un atemptat encobert o , potser, només inconscient, és cert,
perquè només des de la ignorància, volguda, potser? es pot ser tant i tant incompetent
i no haver aïllat i confinat Madrid, i tot, només per no haver-nos de donar la raó i haver de confinar Catalunya.
Tot
sigui per no haver de donar la raó als catalans, que són el dimoni de la “nación”,
els responsables de tots els mals. L’actitud del “gobierno de España” cap a nosaltres
només és explicable si és que se’ns considera que som com un mal que cal eradicar,
arrancar, destruir, perquè si de veritat se’ns considerés espanyols se’ns faria
una mica de cas, se’ns escoltaria i sens ajudaria, però si us ho mireu
fredament us adonareu que estan fent tot el contrari, mentre poden fer-ho. No us fa la sensació que quan
acaben les rodes de premsa només els falta cridar: “Arriba España”, i més d’un
diria: “Viva Franco”.
Per
tant, ja ho sabeu catalanets que encara us sembla que hi ha alguna cosa a fer
amb España, aneu aprenent les lliçons, bé potser ja no sou capaços d’aprendre
res, i feu com aquell ase que com que sempre havia estat fent girar la sínia,
quan es va veure lliure es va adonar que no sabia fer res més, i va continuar
enganxat a la sínia, perquè sinó com s’ho faria per menjar?
F.
Ponsatí
Catalunya, 21 de març de 2020
PS: Ens cal una societat futura més justa i amb uns
bons fonaments de cohesió social i, si és possible, encara més participativa i
solidària.
Des del sistema educatiu del futur estat, i si pogués
ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació
no fossin mai més hereditàries i, alhora, enfortir la cohesió social, actual i
futura.