Si us hi fixeu, aviat us adonareu que hi ha tot de rondallistes i fabuladors (periodistes, opinadors i ...) que posen tota la càrrega en un sol costat, el nostre.
Segons ells nosaltres som els que hem de tenir seny, som els que hem d’estar oberts a negociar i acceptar els punts de vista de l’altra costat, som els que hem d’oblidar-ho tot per tal d’agermanar-nos, som els responsables de tots els mals i, si tot no va com ells volen, també en serem responsables, faltaria «plus», som els considerats ximplets i curts de gambals perquè estan segurs que acabarem acceptant-ho tot, malgrat que a altra costat encara ningú ha hagi demanat perdó, ni tan sols s’hagi excusat d’haver organitza una repressió física brutal i indiscriminada el dia 1 d’octubre de 2017, i encara més tenint en compte que s’estava respectant escrupolosament la legalitat perquè fer un referèndum no era cap de les acció il·legal, segurament, si que era una falta administrativa, perquè segurament ens vàrem saltar alguns tràmits, però res més.
El problema no va ser el fer un referèndum, sinó el fet que en aquell referèndum es preguntés si volíem ser independents, i aquí sí que va sortir el brau enfollit que tots els «españols» de pro porten a dins i que al llarg de la història els ha fet fer totes les malvestats i salvatjades possibles contra el nostre poble i contra molts d'altres pobles.
Aquest cop s’han inventat «tumultos» inexistents, han castigat i continuen castigant amb la presó als pacífics, prudents i amables. Primer amb el TS i ara, amb el «Tribunal de Cuentas» faran el mateix que va fer «FelipeV», a uns els tanquen a la presó (perquè no poden penjar-los i esquarterar-los) i a tots els intentaran arruïnar, només perquè varen servir lleialment al govern democràticament elegit.
NO han canviat ni canviaran mai, són un poble venjatiu i el seu estat ho reflecteix, només sap parlar des de la imposició, la força, la presó i la coacció.
Si realment les seves paraules de concòrdia fossin reals i no pas teatre, i ja que no són capaços de demanar perdó per les seves animalades, voldrien fer «tàbula rassa», que tothom passés pàgina i encaréssim el futur a través d’un diàleg sincer i democràticament clar, però com que no és cert que cerquin la concòrdia, sinó que el que cerquen és la rendició, el sotmetiment, no poden admetre l’amnistia perquè es quedarien sense armes per a coaccionar-nos i, aleshores, haurien de seure’s a parlar de tu a tu i no pas com a ells els interessa, d’amo i senyor a servidor i serf.
De moment, malgrat tota la història de terror que hi ha darrere de totes les accions dirigides cap a nosaltres des d’«España» (cada nova imputació ho és), no han aconseguit assimilar-nos, és cert que ara hi estan a prop però em sembla que no ho acaben pas de veure del tot clar, malgrat el PSC, Comuns, Ciudadanos, PP, Vox, la Sociedad Civil Catalana, el 13, el TSJC, el TS, l’AN, el Gobierno d’España, el TC, la GC, la PN i, fins i tot, els Mossos, perquè si ho veiessin clar haurien començat una seriós acostament i ens haurien posat sobre la taula menjars exquisits que alegressin la vista i els estómacs de tothom, perquè els indults no són pas això, sinó només el caramel que es dona al nen empipador perquè deixi d’emprenyar durant una estona i t’ajudi anant a portar les escombraries.
Però que quedi clar del tot, ningú, ningú dels qui no estan tancats a la presó té dret a criticar els qui hi estan, diguin el que diguin, o facin el que facin, fins i tot si s’hi està radicalment en contra, perquè qui som nosaltres per fer-ho? Que hem patit o estem patint el que han patit i estan patint ells? Eh! que no?, doncs els partits, les entitats i tothom muts i a la gàbia. És contra España que s’han de dirigir les nostres ganes d’engegar-ho tot a rodar i no pas contra els qui són a la presó o encausats o represaliats, no ens equivoquem d’adversari.
Felip Ponsatí i Terradas
Catalunya, 9 de juny de 2021
Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i d’expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma fluida, coherent i d’acord amb les normes socials.
Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa, solidària i respectuosa dels drets humans..
