Fa uns 20 anys es va
posar de moda que a l’escola no s’hi anava a aprendre sinó a ser feliç. La
mainada havien de ser feliços i que ja aprendrien més endavant. Per compensar
la balança, es varen copiar i mal aplicar mètodes que instaven a fer escriure
els alumnes com més aviat millor. No tenien cap base científica però es varen aplicar
com si fossin la bíblia pedagògica,.
Entre una cosa i l’altra quasi bé la meitat
dels alumnes que han acabat la primària aquests últims 15 anys no saben bé la
llengua, no comprenen el que llegeixen i no saben escriure tres ratlles
presentables, ni en el fons ni en la forma. Un èxit!
Si l’escola no serveix per ensenyar a parlar, a llegir, a escriure,
a ordenar el pensament i a explicar-lo oralment i per escrit, per a què
serveix?
Per aprendre a rentar-se les dents o les normes de
circulació o fer rues de carnestoltes? Només per socialitzar la mainada? Per
passar l’estona? Per aquestes coses els casals d’estiu i les colònies ho fan
millor i surten més barats.
Encara ara, després d’anys d’immigració, a pràcticament
ningú li sembla que la primera tasca essencial i prioritària de l’escola sigui la d’ensenyar la llengua escolar als alumnes. Primera gran equivocació.
Si la mainada no domina molt bé la llengua oral tindran
dificultats per explicar-se, no acabaran d’entendre el que llegeixin o els
costarà molt i molt fer un text presentable.
Quan no es domina molt bé la llengua oral no es disposa de la fonamentació indispensable per seguir amb èxit l'escolaritat i , de retruc, la cohesió
social perilla greument.
El primer gran objectiu de l’escola hauria de ser que tots
els alumnes tinguessin un domini molt bo del català oral.
Després podran ensenyar a llegir i a escriure, a partir dels
sis anys, com fan les societats que van al davant dels resultats educatius i fer
moltes altres coses. Els fonaments ja hi seran.
Fins la setmana vinent.
F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.
