Què us estranya? Que el desconfitament sigui per províncies,
doncs sí, perquè la decisió és de "el estado español" i dels seus "funcionarios", i “España
y sus funcionarios” encara estan organitzats per províncies (llocs administrats
pels vencedors), que no us n'havíeu adonat, si fins i tot encara hi ha les
"diputaciones provinciales", i les oposicions i ...
Res home! que això de les autonomies (governar-se un mateix)
no serveix per a res de res, ja ho veieu, quan hi ha alguna cosa important, amb
un decretet de pa sucat amb oli n’hi ha prou, i tothom a callar i a fer bondat.
I no en parlem d’independències, que això sí que és més
dolent que la tinya i el dimoni dels pastorets junts, i garrotada va, garrotada ve.
"España" continua al segle XIX, i si algú es pensava que havia
canviat alguna cosa essencial i important de l’organització territorial, doncs
ja heu vist que no. Ho hem tingut sempre davant dels nassos i hem fet com els
estruços, hem fet veure que no hi era fins que la bufetada ens ha tornat a la realitat, no tenim res, i
continuem sent un conjunt de províncies.
Bé, suposo que fins que un dia ens en cansem de veritat i
estiguem disposats a fer els sacrificis que calgui per a treure’ns de sobre
aquesta llosa que és “España”.
De moment que dormin tranquils en el seu món
imperial, i l’últim que se’n vagi, si us plau, que apagui el llum.
F. Ponsatí
Catalunya, 30
d’abril de 2020
Una de les nostres feines, immediates, és la de
procurar que TOTS els alumnes, quan surtin de l’escola, disposin de les
capacitats necessàries per a poder aprofitar els recursos que el sistema
educatiu i la societat els posaran a
l’abast, per tal que la pobresa i la marginació deixin de ser hereditàries.
