És un bon moment. Se la proposa amb prou temps com perquè
pugui fer un bon equip.
Hi ha algun company que ja ha estat a l’ajuntament i que
podria ser un bon suport i, per a la resta de l’equip, té molta gent al seu
voltant molt ben preparada i que, per l’edat que tenen, els espera un llarg
recorregut al servei de la societat.
EL PRESSUPOST. LA VAGA DE LA CCMA
Fa un parell de setmanes ja vaig dir que no em semblava
coherent no donar suport al pressupost. És cert que es podria prorrogar, però
no és pas la solució.
Ara han estat de vaga els treballadors de la CCMA (TV3, ...).
Abans de donar-los la raó, potser seria convenient reflexionar sobre les seves
condicions laborals i confrontar-les amb la mitjana dels treballadors públics.
Segurament ens emportaríem alguna sorpresa.
No em sembla just, ni potser coherent, que la importància
social d’una feina sigui la que determini el sou o les condicions de treball.
Posats en aquesta tessitura, els metges haurien de ser els més ben pagats de
tots, i després els mestres. M'agradaria que fos així, però no ens ho podem permetre.
Potser caldria determinar una franja mínima i màxima per als
sous, i unes condiciona laborals mínimes i màximes per a tothom qui vulgui
treballar a/per la funció pública. Les actuals, per alguns col·lectius no són
pas gaire bones.
Si es fes aquesta anàlisi i s’apliquessin els resultats, hi
hauria importants col·lectius que protestarien, en canvi d’altres saltarien de
goig, però tothom tindria clares les regles del joc i tota la societat hi
sortiria guanyant.
ESAÚ I JACOB
Quan es té molta gana, la primera i única preocupació és
menjar. És una necessitat animal que supera qualsevol raonament.
El nostre govern, que coneix molt bé la situació d’ofec
econòmic – fam- que patim, està molt a prop de fer com Esaú i, per tant, de
vendre els nostres somnis i els nostres drets per un plat de llenties. No cal
que ens preocupem, no ho farà.
Em sembla que, el que ens convé fer, és el que va fer Jacob,
el seu germà petit.
Hem de ser prou espavilats com per semblar allò que el
govern d'Espanya vol que semblem, i així obtenir més recursos i més temps.
Prou temps per a desenvolupar la Llei de consultes, i també fer
tots els tràmits oficials per deixar en evidència – des de tots els angles- la
negativa del govern d’Espanya a la consulta i, alhora, no empitjorar la
situació social actual i, si pot ser, millorar-la una mica.
No podem oblidar, tampoc, que hem de seguir treballant i
ajudant en totes les propostes de les entitats socials que donen ales i empenta
a la societat. És un paper complicat, però em sembla que és el camí adequat.
ABSURDITATS DE LA LEGALITAT
Saben que un estranger amb residència legal aquí, té més
drets sanitaris que un català que faci uns mesos que no hi tingui la residència
legal?
Resulta que encara que hagis nascut aquí, hi hagis treballat
i cotitzat i en tinguis la nacionalitat, no et serveix de res si des de fa uns
mesos no hi tens la residència legal.
Sincerament, no puc entendre que, aquí, es pugui deixar
sense atenció mèdica pública un català pel sol fet que ara no hi tingui la
residència legal. En aquest cas, el concepte «turisme sanitari» no hauria de ser
aplicable.
Fins la setmana vinent.
F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.