dissabte, 23 de març de 2013

LA MARIA MERCÈ ROCA, LA FUTURA ALCALDESSA

No em sembla bé que se l’hagi proposat per al càrrec, sinó que EM SEMBLA MOLT I MOLT BÉ!

És un bon moment. Se la proposa amb prou temps com perquè pugui fer un bon equip.
Hi ha algun company que ja ha estat a l’ajuntament i que podria ser un bon suport i, per a la resta de l’equip, té molta gent al seu voltant molt ben preparada i que, per l’edat que tenen, els espera un llarg recorregut al servei de la societat.

EL PRESSUPOST. LA VAGA DE LA CCMA
Fa un parell de setmanes ja vaig dir que no em semblava coherent no donar suport al pressupost. És cert que es podria prorrogar, però no és pas la solució.

Ara han estat de vaga els treballadors de la CCMA (TV3, ...). Abans de donar-los la raó, potser seria convenient reflexionar sobre les seves condicions laborals i confrontar-les amb la mitjana dels treballadors públics. Segurament ens emportaríem alguna sorpresa.

No em sembla just, ni potser coherent, que la importància social d’una feina sigui la que determini el sou o les condicions de treball. Posats en aquesta tessitura, els metges haurien de ser els més ben pagats de tots, i després els mestres. M'agradaria que fos així, però no ens ho podem permetre.

Potser caldria determinar una franja mínima i màxima per als sous, i unes condiciona laborals mínimes i màximes per a tothom qui vulgui treballar a/per la funció pública. Les actuals, per alguns col·lectius no són pas gaire bones.

Si es fes aquesta anàlisi i s’apliquessin els resultats, hi hauria importants col·lectius que protestarien, en canvi d’altres saltarien de goig, però tothom tindria clares les regles del joc i tota la societat hi sortiria guanyant.

ESAÚ I JACOB
Quan es té molta gana, la primera i única preocupació és menjar. És una necessitat animal que supera qualsevol raonament.

El nostre govern, que coneix molt bé la situació d’ofec econòmic – fam- que patim, està molt a prop de fer com Esaú i, per tant, de vendre els nostres somnis i els nostres drets per un plat de llenties. No cal que ens preocupem, no ho farà.

Em sembla que, el que ens convé fer, és el que va fer Jacob, el seu germà petit.

Hem de ser prou espavilats com per semblar allò que el govern d'Espanya vol que semblem, i així obtenir més recursos i més temps.

Prou temps per a desenvolupar la Llei de consultes, i també fer tots els tràmits oficials per deixar en evidència – des de tots els angles- la negativa del govern d’Espanya a la consulta i, alhora, no empitjorar la situació social actual i, si pot ser, millorar-la una mica.

No podem oblidar, tampoc, que hem de seguir treballant i ajudant en totes les propostes de les entitats socials que donen ales i empenta a la societat. És un paper complicat, però em sembla que és el camí adequat.

ABSURDITATS DE LA LEGALITAT
Saben que un estranger amb residència legal aquí, té més drets sanitaris que un català que faci uns mesos que no hi tingui la residència legal?

Resulta que encara que hagis nascut aquí, hi hagis treballat i cotitzat i en tinguis la nacionalitat, no et serveix de res si des de fa uns mesos no hi tens la residència legal.

Sincerament, no puc entendre que, aquí, es pugui deixar sense atenció mèdica pública un català pel sol fet que ara no hi tingui la residència legal. En aquest cas, el concepte «turisme sanitari» no hauria de ser aplicable.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

dilluns, 18 de març de 2013

RESPOSTA DE CURTA VOLADA

En un diari hi havia una entrevista amb l’expresident de la Generalitat, José Montilla. Una de les respostes servia per a fer-se una pregunta: “L’endemà de la independència, com pagarem les nòmines?”. Fins i tot el diari la destacava.

Encara no he llegit enlloc que es consideri una pregunta inadequada o, com a mínim, corporativista. Si ens preguntem qui pot fer una pregunta semblant, de seguida ens adonarem que només pot venir d’algú que treballi per l’administració pública.

La resta de mortals no se la fan, ni se la poden fer, ja en tenen prou si cobren al cap del mes. El que em sembla estrany és que algú se la pugui fer seriosament, perquè la resposta és del tot diàfana: el nou estat, Catalunya.

Potser la preocupació era d’on es traurien les «misses», que no és el mateix que posar en dubte que es pagui. La resposta és senzilla, d’allà mateix d’on ens les treu Espanya, dels nostres impostos.

En el cas del Sr. Montilla, i tenint en compte la seva trajectòria política i de gestió,  m’hauria semblat molt més adient que, tot seguit de la pregunta, hagués plantejat una solució de transició i que hagués deixat absolutament clar que estaria al costat del poble i del govern en el cas que es votés per la independència.

Com que segurament passarem uns mesos una mica galdosos, he de suposar que qualsevol de les dues grans entitats bancàries del país hi posarà els cèntims. I si n’hi ha alguna que es fa el ronso, potser, entre tots, li haurem de dir que ja se’n pot anar a Madrid. Encara que ho dubto, una cosa és tractar amb un govern «autonòmic» i una altra de molt diferent amb el govern d’un estat, encara que aquest estat tingui maldecaps temporals de tresoreria.

Em sembla que no cal que fem gaire d’altaveu dels espanyolistes i de la seva dèria per parlar de por i desgràcies.

Algú recorda que, des d’Espanya, s’hagi fet una sola proposta positiva per tal que ens interessi continuar-hi?

AMPLIACIÓ DE LA COBERTURA SANITÀRIA
Sembla com si ningú se n’hagués adonat. La votació de l’altre dia al Parlament, tornant a  ampliar la cobertura sanitària a tothom qui estigués empadronat a Catalunya, ha passat sense pena ni glòria. En canvi és una gran decisió, encara que ens costi cèntims i més deute. Cèntims que Espanya no ens pagarà.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.