ESCÒCIA...

Escòcia és un miratge i els miratges semblen allò que no són. No podem prendre Escòcia de model polític, però sí que podríem prendre el Partit nacionalista escocès com un possible model de coherència i d’habilitat política, sobretot d’habilitat política i de no arronsar-se davant del poder central i tots els seus falsos i tramposos jocs de mans.

Ja sabem que no som dintre d’un estat com el britànic on la voluntat  popular és un valor, aquesta diferència és fonamental, però no és pas absoluta ni fa inviable assolir la independència, segurament per nosaltres ens ho facilita.

S’haurà de negociar i s’hauran de plantejar objectius clars i mantenir-los. El primer pas sembla coherent que sigui un objectiu un xic descafeïnat: el pacte fiscal; però per alguna cosa seriosa s’ha de començar.

Ja fa temps que vàrem escriure que no era una bona idea demanar que, abans de la negociació, es fes una consulta prèvia.

La consulta ja es va fer amb les eleccions al Parlament, CiU s’hi presentava amb la idea difusa –si voleu- d’un pacte fiscal que, de mica en mica, han aclarit un xic, no gaire.

En comptes d’estar demanant consultes, el que haurien de fer els partits independentistes seria estar marcant i proclamant dia sí, dia també, l’objectiu del pacte fiscal i els mitjans que calen per a poder-lo portar a terme.

Vaja! Que aniria bé que algú de forma tossuda, amb constància, amb tranquil·litat i amb un llenguatge entenedor i políticament clar, anés detallant i explicant a la ciutadania què caldria pactar per a poder dir que realment s’ha arribat a un pacte fiscal i no pas a un joc de mans amb cartes trucades; és una feina cansada i poc agraïda, però indispensable.

També s’hauria de dir, tant si toca com si no toca, que sense l’espoli fiscal i amb la Generalitat controlant i gestionant tots els nostres impostos ja fa temps que hauríem començat a sortir de la crisi. 

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

Hi hauria hagut aquest merder si l’agressió no hagués estat contra en Messi?

És evident que sense la pressió internacional no hauria passat res i, amb la pressió,  encara ha de passar. En “Pepe” la va fer massa grossa perquè la mà trepitjada, expressament, és la d’en  Messi, no pas haver-ho fet. La millor prova és la reacció del club de l’agressor i de la seva federació -l’espanyola- res de res.

La reacció del Barça no volent ni denunciar-ho és de botigueta del Sr. Esteve; fins i tot  va fer que en Josep Cuní, que considera que sí que s’hauria hagut de denunciar, digués  referint-se als dirigents del Barça, quelcom de semblant a: «...és allò tan català, no diguem res, deixem-ho estar...», però el Sr. Cuní es va deixar una cosa important de dir tot darrera, perquè hi hauria hagut d’afegir: “...des que vàrem perdre la guerra, perquè encara tenim la por al cos, la por al poder, als vencedors, a Espanya.”

Alguns diuen que Madrid i el “Madrid” no representen Espanya, que Espanya és molt millor que Madrid i el “Madrid”, que és possible entendre-s’hi, s’equivoquen.  A través de l’esport es manifesten, sense repressions socials i  actituds políticament correctes, els sentiments, els desitjos i les esperances.

Alguns ho diuen clarament, ens voldrien morts, d’altres ho fan més finament, no ens volen morts perquè són conscients que som la seva vaca suïssa, però ens fan xantatge polític (tanqueu les ambaixades) per rebre una almoina (part dels milions que ens deuen) i, a més a més, ens els tornen a prendre (1200 milions) amb l’IBI.

És evident que això no ens passaria si nosaltres tinguéssim la clau i el duro dels nostres  impostos.

Quin dia el PSC deixarà de fer el joc a Espanya i explicarà a la seva gent que han de mirar pel país dels seus fills i nets, i no pas continuar mantenint la mirada cap el passat,   sobre allò que varen haver de deixar perquè la seva “estimada Espanya” els va fer fora, els va abandonar?

Quin dia el PSC reconeixerà que no hi ha ningú que es vulgui federar amb nosaltres i deixarà de fer veure que la solució és el federalisme?

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

DEPENDÈNCIA ENERGÈTICA

Quan des de posicions sobiranistes es parla d’Estat del benestar, sempre haurien de dir: l’Estat català del benestar.

Ara un apunt sobre les mesures que proposa ERC per redreçar l’economia.

Totes les mesures que es proposen són assenyades i possibles, però continuen sense presentar projectes realment creadors de feina i, alhora, estalviadors.

És possible aquesta quadratura del cercle?, doncs en aquest cas sí.

Cal un pla nacional d’obtenció d’energia a través de les energies renovables.

Algú potser podria dir que ja existeix, no, el que hi ha és un mapa amb la determinació d’espais que –en aquest moment- semblen els més adequats per a obtenir energia renovable, però si realment hi hagués un pla nacional d’obtenció d’energia a través de les renovables, hi hauria una potenciació de la recerca i de les possibilitats d’adaptació de les fonts d’obtenció d’energia renovable a les nostres condicions ambientals i no pas el seguidisme a la tecnologia del nord d’Europa.

Potser no podem fer una recerca d’una gran sofisticació tecnològica i que requereixi grans recursos, però sí que podem fer una recerca d’adaptació a les nostres condicions ambientals.

Segurament calen aerogeneradors adaptats a les baixes velocitats de les marinades i dels terrals que puguin funcionar amb la mateixa efectivitat que els grans aerogeneradors (que necessiten velocitats del vent elevades), també ens cal l’aprofitament hidràulic continuat dels nostres rius amb tot un seguit de petites centrals hidroelèctriques.

Sense disposar d’una certa autonomia energètica mai obtindrem la independència perquè Espanya ens escanyarà, i l’única manera de ser força autònoms energèticament parlant és a través de les energies renovables.

Només tenim tres anys per aconseguir-ho.

De moment deixem-ho aquí, un altre dia parlarem del paisatge.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

TANCAMENT TEMPORAL DE CAIXA

La decisió del govern de no liquidar l’IRPF a l’Agència tributària espanyola, encara que sigui temporal, ens indica el camí que cal seguir, la creació d’una agència tributària catalana, i ja està.

Per aconseguir l’objectiu de recaptar tots els impostos ens cal l’eina, doncs mans a la feina.

És normal que els partits espanyols i les seves corresponents delegacions PSC i PPC, no hi estiguin d’acord, no faltaria més, ara només els falta dir que estem robant a Espanya.

Entenem la posició dels sindicats dels funcionaris i de tots els funcionaris i la seva queixa per la retenció prèvia d’allò que no s’ha cobrat, però encara estarien més carregats de raó si ho aprofitessin per demanar a la Generalitat que sempre els cobrés directament l’IRPF i que el liquidés a l’Estat quan li convingués i, encara millor, que s'ho quedés.

És un suggeriment.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

UNA ALTRA FRASE DEL PRESIDENT

També a l’entrevista amb la Mònica Terribas, el President en va deixar anar una altra d’aquelles que són per emmarcar.

“Ara no és pas el moment de demanar res perquè no hi ha cèntims.”

Si aquesta frase l’hagués dit un del PSC o un del PP ho trobaríem lògic, perquè per a ells primer és Espanya i després, si queda alguna cosa, Catalunya. Però sortida de la boca d’una persona que es vol President d’un país, malament rai!

Com es pot deduir és una posició totalment regionalista i dependent.

És com si digués, no és pas que els cèntims siguin nostres i que ens els robin, sinó que els cèntims són dels altres i nosaltres anem a demanar caritat, però com que no n’hi ha, no ens en donaran.

Ens sembla que l’objectiu hauria de ser la determinació d’un percentatge sobre el total dels impostos que es recapten a Catalunya i que l’estat en faci el que vulgui amb la seva part, és el seu problema, la resta és cosa nostra.

Considerem que aquest percentatge, amb tot inclòs, no hauria de passar del 4% i encara amb el detall de correcció de: sempre que no rebaixés la posició dintre la renda, que en aquest cas s’hauria de limitar al màxim possible sense baixar de posició i sense passar del 4%.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

LA FRASE DEL PRESIDENT MAS

El dia de l’entrevista de la Mònica Terribas, el President Mas va dir quan frase que, un cop rumiada, és per quedar-se ben glaçat: Un cop descomptats els serveis que l’estat fa a Catalunya s’hi afegiria un 4% per al fons de solidaritat.

Si es compta és una animalada.

Si us hi fixeu deixa la porta oberta que l’estat ens cobri qualsevol estupidesa que digui que fa, entre elles les ambaixades (que a nosaltres no ens serveixen pas per a res), l’exèrcit (per a què el volem si no el podem manar?, i encara que poguéssim!), els ministeris obsolets (que són una font de clientelisme i una bona  manera de fer-nos la punyeta) i els impostos corresponents a les obres que facin empreses amb seu a fora de Catalunya (que haurà triat el govern central) i que també pagaran els seus impostos a fora.

Amb el sistema de fer-nos pagar els serveis que l’estat faci a Catalunya, també ens encolomaran els impostos corresponents, no només de les obres –com l’IVA, sinó la part proporcional de l’IRPF dels militars, per posar un exemple, i tota la resta.

És evident que no hem de pagar aquests impostos perquè pagar-los pressuposa que l’estat ens detreurà unes quantitats per uns serveis i, a més a més, recuperarà uns cèntims que fa veure que queden a la nostra disposició però que després ens els cobra i, en molts de casos, seria una doble imposició que li permetria deixar-nos ben escurats

Seguint el fil del que va explicar, si fos com ell va dir, continuaria l’espoli fiscal perquè entre el 4% del fons de solidaritat i la resta (els serveis que, teòricament, fa l’estat), continuaria desapareixent el 8%, o més, dels nostres impostos.

Si entre tot fos el 4%, ja seria una altra cosa, però sinó, ja en pot dir pacte fiscal o el que vulgui que continuarem igual i l’espoli fiscal continuarà, però el President Mas podrà dir que ha complert el que havia promès, com a mínim aparentment.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables. 

DEDICAT A LA LLIGA DEL BON MOT.

En la situació econòmica actual el fet de disposar d’una majoria absoluta és un llast i no pas un trumfo, perquè totes les coses que vagin malament no podran ser imputades a ningú més que al PP, però hi ha un agreujant; no li convé tenir cap front intern important obert, i no estem pas parlant d’actors socials, ni de vagues, sinó d’actors polítics que són els que tenen repercussió en els mercats (sobretot quan es posa en perill el mercat).

El que menys li convé al govern espanyol és tenir un front obert amb Catalunya perquè en el cas que es tanquin en banda o que ens vulguin fer passar amb bones paraules, unes serioses declaracions del President de la Generalitat dient que ja n’hi ha prou d’espoli fiscal i que, o bé ens asseiem a parlar seriosament i s'aconsegueix un pacte en un curt termini de temps o la Generalitat farà una consulta popular, consulta que seria interpretada pels mercats com el principi seriós de la via cap a la independència i faria petar tot el sistema financer espanyol i tindria com a conseqüència una patacada important a tots els mercats de la UE, i segur que el farien entrar en raó.

El President deia que si no negociaven faria una consulta, ara ja diu que “tranquils que la cosa va per llarg”, si és que es pensa que ens esperarem dormint el somni dels justos, va ben arreglat.

Em sembla que és un moment històric, molt més que no pas el que ens pot semblar aparentment i que depèn molt del Govern del país, però també dels partits independentistes d'aconseguir realment traspassar la cotilla espanyola.

Mentre el Govern faci la seva feina de forma seriosa cap el pacte fiscal li hem de donar suport en aquest camp, però alhora, hem d'anar retrobant les complicitats ciutadanes que en forma de pluja fina vagin explicitant de forma continuada que la situació econòmica actual és conseqüència de la crisi, però molt agreujada per l'espoli fiscal (digui el que digui l’alumna del col·legi de monges).

SENSE L’ESPOLI FISCAL JA ESTARÍEM SORTINT DE LA CRISI I NO CALDRIA FER LES RETALLADES. 

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables.