diumenge, 15 de juny de 2014

MIREM ENDAVANT

Si mirem endavant tenim uns quants reptes i qüestions que caldria que els anéssim aclarint o, com a mínim, debatent i prenent posició. Què han de fer les escoles a partir del setembre?

Des d’ara fins el setembre què haurà fet el departament d’ensenyament per evitar que els jutges i els centralistes engeguin a fer punyetes les línies bàsiques de l’escola? Perquè no decidim que a partir del setembre les nostres escoles seran normals? Comportem-nos com un estat. Comencem per l’ensenyament.

Ha arribat el setembre. Des del departament es dóna l’ordre a les escoles d’obeir només les lleis i normes que han emanat o emanin del nostre Parlament i a través del departament.

Potser m’equivoco, però en el clima actual la immensa majoria de les escoles, sindicats i pares s’hi apuntarien. Què faran els jutges, multar i empresonar a tothom que no els obeeixi? Inhabilitar la Consellera? Doncs no se’ls fa cas.

S’hauria trencat el contra-equilibri de dependència històrica entre Espanya i Catalunya i el poble n’hauria agafat la direcció. A partir d’aquell moment tot el que diguessin els jutges contra el que hagués decidit el nostre Parlament deixaria de tenir valor.

Només amb persones disposades a fer de punta de llança ens serà possible trencar el mur de la vergonya que les lleis espanyoles han teixit a l’entorn del nostre país.

Des d’ensenyament, des de les escoles, comencem a actuar com un estat. Després la consulta serà normal, ja haurem trencat el mur.

D’ALTRES PER ORDRE D’IMPORTÀNCIA
1/ El fet més important encara ha d’arribar, i és saber quina posició prendrà el PSC respecte la consulta. A veure si el seu concepte de legalitat passa per Espanya o per Catalunya, i saben ser conseqüents.

La Núria Parlon és força més assenyada que en Navarro, però dubto que sigui la que faci el canvi al PSC, em sembla que és més un pont cap el futur que no pas una líder, però potser és el que els convé. L’exemple d’ERC ens demostra que es treballa millor en equip i a peu de carrer que no pas des dels despatxos.

2/ La dimissió d’en Pere Navarro és important. Amb ell cau un mur espanyolista que ha portat el partit a voler fer el paper que havia fet –inútilment- CiU en el passat: fer pedagogia, fer-nos entendre, explicar-nos, voler canviar Espanya. El PSC encara no ha fet la seva transició nacional, encara segueix els vells esquemes, encara no ha sortit al carrer.

3/ El Mundial de futbol i la coronació d’en Felip VI. Quin dels dos és més important per nosaltres, doncs no ho sé. El Mundial pot ser entretingut i a aquells que els agrada el futbol s’ho poden passar, com a mínim, mig bé. No sé si la coronació serà igual de rellevant. El canvi de rei em sembla que serà com un canvi de mocador de butxaca, tret de l’estètica, el colorim-coloram i les aparences,  ni ho notarem.

Em sembla que ni ho notarem perquè dubto que sigui capaç de convèncer, en pocs mesos, als polítics, als gran empresaris madrilenys i a l’exèrcit, perquè canviïn com un mitjó i estiguin disposats a fer una oferta seriosa i creïble per incloure-la a la consulta.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”