El que està passant aquests dies amb el TC i les “Cortes” és un joc de nens petits i tot plegat no és pas res més que una presa de pel, senzillament maregen la perdiu i passen l’estona, és allò de “ja podem dir adéu a la dida que la criatura ja s’entreté”.
El TC, el TS i el TSJC s’han entrenat a cor que vols cor què
desitges durant una bona colla d’anys, i el primer cop que varen provar a veure
si els sortia bé va ser amb la sentència sobre l’Estatut fotent-se del que
havien decidit els polítics i del que havien votat en referèndum els catalans,
i com que els va sortir bé i tothom va acabar dient “amén”, doncs ells cap
endavant, i varen continuar assajant l’obra de teatre amb tot de sentències
estúpides que prohibien que es parlés d’això i d’allò al Parlament de Catalunya
i es varen passar per l’engonal la inviolabilitat dels parlamentaris i el seu
conjunt, la inviolabilitat del Parlament, i el partits espanyols picant de mans
de satisfacció, perquè encara que hi hagi qui se n’estranyi, tots plegats són
“los mismos perros con diferentes collares”, o sia, són obedients als
interessos de qui els ha escollit i tots, absolutament tots els partits
espanyols estan alineats en fer la punyeta i fer-nos desaparèixer per poc que
puguin, uns més descaradament, d’altres més suaument, però és la mateixa sopa sense
sal o amb una mica de sal.
En l’assaig de la seva obra de teatre els varen ajudar el Sr.
Llarena (encara ho fa) i la sala segona del TS amb el Sr. Marchena al davant, i
el TSJC fent els seus saltironets per part del seu president, Sr. Barrientos,
per veure si l’ascendeixen al TS, i tot plegat encara dura.
No és pas res més que una presa de pèl a les lleis, a la
justícia i a la seriositat i seguretat jurídica que haurien de presidir els
tribunals, són uns tribunals franquistes i ara ja ni ho dissimulen.
Quan era el moment ningú va voler fer net de franquistes al
sistema judicial i des de fa una colla d’anys ho estem pagant, sobretot els
catalans, perquè sinó per qui us penseu que varen rebel·lar-se els feixistes
del “Glorioso Alzamiento Nacional” sinó contra els catalans (muerto el perro
muerta la ràbia), la resta eren excuses, perquè com molt bé deia Negrín,
president del govern central durant la guerra incivil, “España antes roja que
rota” i continuen fent la seva feina d’anorreament de la nostra nació amb el
suport soterrat, a vegades, i clarament visible d’altres del “Gobierno Central”
i els seus tentacles, tribunals especials i ordinaris, fiscals, jutges i policia.
Bé, com acabarà l’obra de teatre, doncs amb un empat, perquè
la solució que faria que tot funcionés diferent seria que aquells funcionaris
temporals, sobretot si es dediquen al sistema judicial, haguessin de fer com fa
tothom quan se li acaba el temps per al qual ha estat contractat o escollit per
un càrrec o feina, plega i el seu lloc queda vacant però ells són els
intocables i infal·libles, ells són “déu a la Terra” i això de plegar o de er
justícia no entra en el seu vocabulari, que les garrofes són les garrofes.
Mentre no hagin de plegar per força quan se’ls esgota el
temps per al qual han estat nomenats, vaja, com si s’haguessin mort o haguessin
dimitit, res no serà possible que canviï,
així i tot, durant molt de temps, ho dubto.
He de suposar que fent-ho així segur que tothom s’apressaria
a elegir els substituts, i si no ho fessin doncs arribaria un moment que els
faltaria quorum per a poder prendre decisions amb suport legal i, segurament,
es demostraria la seva inutilitat i es podria suprimir alguna capelleta
d’”enxufats”.
Ah!, i perdeu tota esperança que el sidral s’arregli realment
positivament per nosaltres, perquè d’arreglar-se, s’arreglarà, però amb petits
retocs tot continuarà igual, encara que el decorat pugui ser un altre, l’obra
continuarà sent la mateixa, fotre als catalans, perquè què seria España sinó
tingués a qui voler trepitjar i destruir, no seria res (la seva història així
ho indica), i la prova més clara la tindreu quan decideixin sobre el famós 25%
d’espanyol.
M’agradaria equivocar-me i que el resultat d’aquest sidral
fos un constitucional semblant al que va dir que la “Loapa” promoguda pels
socialistes després del cop d’estat d’uns quants generals ben agombolats i del famós
tinent coronel Tejero, no era constitucional perquè pretenia escapçar
capacitats legislatives dels parlaments, concretament del català, evidentment
de seguida que varen poder, els partits espanyols, varen començar a nomenar
jutges obedients, i aquí estem.
Felip Ponsatí i Terradas.
Catalunya (Països Ocupats), desembre de 2022.
Des de l’escola del futur ... , i si
pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la
marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal
que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui
capaç d’expressar-se oralment, fins i
tot en públic, amb fluïdesa i coherència expositiva, tingui una bona comprensió
lectora i prou domini de l’escriptura com per poder posar per escrit els seus
pensaments amb una presentació socialment adequada.
Ens cal una societat futura amb uns
bons fonaments de cohesió social i la llengua n’és el ciment, una societat més
justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.
