dijous, 26 de gener de 2017

EL SIS DE FEBRER




A vegades em sembla que no ens calen maldecaps externs, ja ens en muntem uns quants nosaltres solets, i és el que em sembla que és la proposta de manifestació del dia sis, perquè, hi hagi la quantitat de gent que hi hagi, sempre n’hi haurà menys que a l’últim onze de setembre, i semblarà que l’empenta perd força i capacitat de convocatòria.

La qüestió amb els tribunals no s’arregla pas fent bondat o fent manifestacions, sinó que cal revertir la situació i convertir-la en un problema per España, i això vol dir que:

1/ Tots els regidors i alcaldes de Junts pel Sí i de la CUP (si algú altre s’hi vol afegir, benvingut sigui), un per un, haurien de fer (toqui o no toqui), en el Ple del seu  ajuntament, una “exposició i proposta idèntica” a la d’en Coma.

2/ Tots els regidors i alcaldes, tot seguit, haurien de fer arribar, públicament, la seva declaració a la fiscalia del TS, als jutges del TSC i al TC.

3/ Tots els encausats, actuals i futurs, s’haurien de negar a anar a les citacions de qualsevol dels tribunals, si hi van hauria de ser perquè els han detingut.

4/ Totes les detencions, sempre, haurien de ser pacifiques.

Seria igual que fossin els Mossos, la Policia Nacional o la Guàrdia Civil qui els detingués, “És España qui els fa detenir”, “Són els jutges espanyols els qui els fan detenir”, “Són les lleis espanyoles les que condemnen la llibertat d’expressió”, aquests han de ser els missatges.

Evidentment tot quedaria més clar si els Mossos deixessin de fer de policia judicial i, em permeto suggerir que –temporalment- renunciem a aquesta capacitat. Em sembla que en aquest aspecte el Govern és qui té la paraula; els jutges espanyols ja tenen la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per fer aquesta feina.

LA CONFERÈNCIA
Un èxit, i no hi calen comentaris, ja ho va dir Cervantes: “...ladran, luego cabalgamos”.

LA DACIÓ EN PAGAMENT: UNA ESTAFA DESPRÉS D’UNA ESTAFA.
De fet l’estafa ja comença amb la normativa que permet que el més fort (el banc) imposi les seves condicions draconianes al dèbil (el particular). Si vols els cèntims, has d’acceptar el que proposem, sinó, no te’ls deixem (com si fossin seus).

Per començar, caldria que els interessos es repartissin homogèniament al llarg de tot el període de pagament, i no pas com ara, que portes cinc anys pagant i resulta que el teu deute no ha baixat pràcticament en res, perquè tot el que has pagat eren interessos i, de capital, quasi bé no n’has tornat. D’això, jo en dic una estafa amb tot el suport legal i amb la prepotència del fort, no hauria de ser permès.

De totes maneres no és pas l’única, n’hi una altra encara més gruixuda i té totes les formes de robatori amb intimidació i força, però tot legal, està clar. Aquest robatori té dues versions, la dura i la “suau”.

En la versió dura se t’ho queden tot, et fan fora de l’habitatge i continues tenint el deute. En la versió tova se t’ho queden tot, et fan fora de l’habitatge, però et perdonen el deute. És que són tan bons i generosos, els bancs. Aquesta segona versió és la “dació en pagament” de la qual sembla que se’n canten totes les excel·lències.

Però fins i tot si, lliurant l’habitatge, el deute desapareix, els bancs, amb l’aval dels tribunals, estan estafant als deutors, perquè si algú ha pagat una quantitat d’un habitatge, posem-hi una tercera part, hauria de ser propietari d’una tercera part, i no pas com ara, de res, i en el cas que l’habitatge es vengués o es llogués li correspondria una tercera part de la venda o del lloguer, i les altres dues terceres parts (o el percentatge que fos) serien del banc i, amb aquell percentatge (que correspon a la part que manca de pagar) també hauria desaparegut el deute.

F. Ponsatí

Visca la terra. Via fora.

"DES DE L'ESCOLA DEL FUTUR ESTAT I, SI POGUÉS SER JA DES D'ARA, HAURÍEM D’ESFORÇAR-NOS PER FER QUE LA POBRESA I LA MARGINACIÓ NO SIGUIN, MAI MÉS, HEREDITÀRIES".   www.llenguaoral.cat