A vegades em penso que hem trepitjat merda. Perdoneu
l’expressió i el començament, però quan sento que si anem així tindrem quatre
diputats més i en canvi si anem aixà no, em vénen ganes de tirar el barret al
foc. No ens mereixem alguns dels polítics que tenim.
Hi ha un partit que ja va estar a la cresta de l’onada fa
uns anys i la va desaprofitar, ara hi ha tornat a estar i em sembla que l’està
tornant a desaprofitar per un càlcul partidista. A començaments de l’estiu les
enquestes el donaven com a guanyador en unes eleccions, s’ho varen creure i
varen dissenyar el que havia de ser el camí que els portaria al govern.
Pel camí hi varen haver les impugnacions a la consulta i el
campi qui pugui. Però el President va superar l’escull que semblava insalvable
presentant una proposta que, bàsicament, requeria el suport de la societat, no
pas la dels partits, encara que era bo que hi fossin. Els extrems es varen
posar d’acord en col·laborar i, tot seguit, la resta –per no quedar fora de
joc- també varen decidir posar-hi el coll.
La nova aposta, el nou 9-N, em sembla que va ser un èxit
absolut i va superar totes les previsions possibles. Tothom va fer pinya i la
immensa majoria cridava “independència”, i no pas les sigles de cap partit.
Seguint el que li havia demanat la societat el President Mas
va fer una aposta pública per la unitat i unes eleccions clarament plebiscitàries.
Una proposta que diluïa els partits i que apostava per la unió i la suma
d’esforços amb la societat.
Des del meu punt de vista era una bona proposta. Sumava
forces, sumava il·lusió i tothom s’hi podia sentir representat. Encara que puc
entendre que la CUP, per qüestions ideològiques bàsiques no ho considerés
igual, ni ICV que mai no entenc en quin punt es troba.
Però resulta que ERC tampoc no hi està d’acord i es
justifica amb un càlcul teòric sobre els diputats. Jo em pregunto, i com ho
saben això si mai s’han fet unes plebiscitàries a Catalunya? Com se sap com
reaccionarà la gent davant d’una aposta col·lectiva decidida, ferma, segura i
amb visió de futur? O sia que deixem-ho estar, és una excusa.
Pel camí algú ha fet un magnànim oferiment sobre la presidència
de la Generalitat. Només una frase: Em sembla insultant. Sóc dels que pensen que s’està tornat a perdre l’onada i,
aquesta vegada, l’onada desaprofitada ens podria negar a tots, i no en tinc
ganes.
Per això, malgrat pensar que la proposta del President és
molt més neutre respecte als partits i molt més àmplia, de país i més
il·lusionant, em sembla que per tirar
endavant les eleccions, l’única possibilitat és acceptar la proposta d’ERC. a
canvi, caldria que ERC acceptés el full de ruta posterior a les eleccions que
va dibuixar el President.
La història posarà
cadascú al seu lloc i m’agradaria viure-la lliure, com a mínim una temporada.
Fins d'aquí uns quinze dies.
F. Ponsatí
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
