divendres, 2 de desembre de 2011

DEDICAT A LA LLIGA DEL BON MOT.

En la situació econòmica actual el fet de disposar d’una majoria absoluta és un llast i no pas un trumfo, perquè totes les coses que vagin malament no podran ser imputades a ningú més que al PP, però hi ha un agreujant; no li convé tenir cap front intern important obert, i no estem pas parlant d’actors socials, ni de vagues, sinó d’actors polítics que són els que tenen repercussió en els mercats (sobretot quan es posa en perill el mercat).

El que menys li convé al govern espanyol és tenir un front obert amb Catalunya perquè en el cas que es tanquin en banda o que ens vulguin fer passar amb bones paraules, unes serioses declaracions del President de la Generalitat dient que ja n’hi ha prou d’espoli fiscal i que, o bé ens asseiem a parlar seriosament i s'aconsegueix un pacte en un curt termini de temps o la Generalitat farà una consulta popular, consulta que seria interpretada pels mercats com el principi seriós de la via cap a la independència i faria petar tot el sistema financer espanyol i tindria com a conseqüència una patacada important a tots els mercats de la UE, i segur que el farien entrar en raó.

El President deia que si no negociaven faria una consulta, ara ja diu que “tranquils que la cosa va per llarg”, si és que es pensa que ens esperarem dormint el somni dels justos, va ben arreglat.

Em sembla que és un moment històric, molt més que no pas el que ens pot semblar aparentment i que depèn molt del Govern del país, però també dels partits independentistes d'aconseguir realment traspassar la cotilla espanyola.

Mentre el Govern faci la seva feina de forma seriosa cap el pacte fiscal li hem de donar suport en aquest camp, però alhora, hem d'anar retrobant les complicitats ciutadanes que en forma de pluja fina vagin explicitant de forma continuada que la situació econòmica actual és conseqüència de la crisi, però molt agreujada per l'espoli fiscal (digui el que digui l’alumna del col·legi de monges).

SENSE L’ESPOLI FISCAL JA ESTARÍEM SORTINT DE LA CRISI I NO CALDRIA FER LES RETALLADES. 


F. Ponsatí


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables. 

diumenge, 27 de novembre de 2011

CiU i el futur

Sense atrevir-nos a demanar que CiU proclami la independència, ens sembla que després de la campanya que acaba de fer el que sí que se li pot demanar és que sigui mínimament coherent i que exigeixi el “pacte fiscal” i el respecte per la llengua.

El pacte fiscal, sense inventar-nos res, ens sembla que hauria de voler dir que la Generalitat recull tots els impostos i que el màxim que es passa a Espanya és el 4% , que ja és una animalada, perquè qualsevol altre percentatge més alt pressuposa continuar amb l’espoliació, més suau potser, però continuar-la.

L’altre front que Espanya no hauria de poder traspassar és el de tot el que fa referència a la llengua i a la cultura i, si han de canviar la seva constitució per a poder-ho fer, que la canviïn.

Si CiU no és capaç de posar aquests dos llistons, i posar-los sobre la taula d’una manera ferma, més val que es retiri.

F. Ponsatí


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Ens cal disposar d'energies netes i renovables.