dissabte, 11 de maig de 2013

UNA MÒMIA

El TC acaba de demostrar que la Constitució és una mòmia. Intocable, impensable, invariable.

No sé perquè en fem cas d’unes persones que es creuen investides de la capacitat d’estar per sobre del bé i del mal. Ells són els únics que poden pensar. Si algú que no són ells pensa i el seu pensament no està dintre dels criteris que ells han establert, doncs “Vade retro Satanàs”. Al foc dels inconstitucionals, a cremar.

ELS POLPARLAR, LA LENCENPENIBÉ
Si no fos que fa plorar faria riure, igual que aquells que s’inventen noms per llengües ja existents. Ara dels polítics del parlament aragonès suposem que se’n dirà: Polparlar (polítics del parlament aragonès).

No em diran pas que no és maco això d’inventar-se paraules. Per tant la notícia seria: Els Polparlar han decidit que a partir d’ara del català de la Franja se’n digui Lapao. Felicitem els Polparlar per la seva imaginació i sapiència i suposem que a partir d’ara de l’espanyol en diran Lencenpenibé (llengua central de la península ibèrica).

És igual que siguin els del TC o els del Polparlar, la seva obcecació és destruir tot allò que no sigui genuïnament Lecenpenibé..

EL PSC-PSOE
Aconsellaria que d’ara en endavant es fessin servir les sigles reals, no les de l’aparador. Com a mínim les coses quedaran més clares.

La posició del PSC-PSOE era un miratge i, com tots els miratges, quan es fan unes quantes passes desapareixen i la sorra del desert ho continua envoltant tot.

UNIÓ
El cap suprem i màxim d’Unió segueix empeltat d’espanyolisme. Només li falta dir: «Sí, bwana». No anem pas bé i ens farà força mal. No li agradaria jubilar-se?

EL PRESSUPOST
Si el sostre de dèficit es queda en un 2% o encara millor una mica més alt, em sembla que és possible fer un pressupost. Estaria molt bé que ERC ajudés a aprovar-lo

Em direu que és una mania meva, però ...

Es clar que Bèlgica s’ha passat un parell d’anys sense govern i no ha passat gaire res. D’acord, teniu raó, és un estat democràtic. 

Nosaltres som en una companyia que fa una obra de teatre en la que alguns se’n foten de les coses importants, d’altres fan comèdia de la tragèdia i finalment n’hi ha molts que encara senten cantar dintre seu el “Cara al sol” o els vénen al cap els versos del cantar del “Mio Cid” i ja es veuen amb una espasa a la mà tallant caps.

Per acabar només una reflexió: Potser no ens convé continuar treballant en aquesta companyia.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

Visca la Terra.


PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.