dijous, 25 d’octubre de 2018

PA CHULOS, NOSOTROS!



Després de llegir el document que es va presentar amb el títol: El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural.

Arribo a una conclusió: el títol que hi he posat, a aquest article, escau.

El text presentat, és força segur que el signarien els danesos, els holandesos, els noruecs, els suecs, ...(amb uns sistemes educatius, tots ells, exemples de domini d’altres llengües, sobretot de l’anglès, a part de la seva), però abans, segur, ben segur, que hi haurien posat quelcom semblant a: “Sense cap perjudici en el domini de la llengua general de cohesió social (el danès, l’holandès, el noruec, el suec, ...)”.

I si no us ho creieu mireu a quines edats introdueixen la primera i la segona llengües estrangeres, i no fan gaires invents. Les comparances entre sistemes educatius, a vegades, serveix per adonar-nos que som més papistes que el papa, i que sempre volem ser els primers de la classe i donar lliçons a tothom, però no encarem la qüestió que em sembla primordial: "Si no volem desaparèixer com a poble, el català ha d’esdevenir la llengua general de cohesió social", amb tots els respectes per a l’espanyol i la resta de les dues-centes llengües que es parlen, però ens cal una llengua general de cohesió social i, ara per ara, no és el català, i la proposta del departament se n’allunya, diguin el que diguin.

A vegades em sembla que alguns dels peixos grossos d’ERC en el seu afany de figurar uns més que els altres (hi ha una guerra interna sobre qui succeirà l’Oriol Junqueras), han decidit tirar pel dret, i el resultat és que qui en surt perjudicat, i molt, és el país. Molta modernitat, molta teòrica neurociència i, molt dissimuladament van diluint el paper del català dins el sistema educatiu. 

Han estat incapaços de deixar ben clar, d’entrada, que: "Tot el que es proposa es fa amb el benentès que el català, com a llengua pròpia de Catalunya i llengua de cohesió social general, ha de ser la llengua vehicular i primordial de tot l’ensenyament obligatori, i els alumnes l’han de dominar en tots els seus aspectes i manifestacions."

Vaja que molt treure pit, però em sembla que s’han cagat a les calces. Com sempre s’han muntat la pel·lícula de com més moderns i innovadors millor, sense tenir en compte, per a res, les necessitats de cohesió social, actuals i futures i, a més, sense fer cap mena de avaluació seriosa (d’uns quants cursos) de la seva proposta. “Visca els teòrics irresponsables!”

Si els estats consolidats i democràtics, com els que he citat més amunt, amb societats força cohesionades, encara que tinguin un alt percentatge d’immigració, i que disposen de totes les capacitats legislatives a les seves mans, no fan el que proposa el departament, per alguna raó serà.

Perquè nosaltres ens pensem que som més macos i més trempats que ells, quan, de fet, no disposem de quasi bé cap eina legislativa i sempre anem amb una sabata i una espardenya, i amb un estat en contra que procura, constantment, trobar la manera de fer-nos la punyeta (per no posar-hi “esclafar-nos”)?

Deixo a part una reflexió sobre els sistemes educatius alemanys i anglesos, perquè, per a ells, si un infant no domina molt i molt bé la llengua general de cohesió social (l’alemany o l’anglès) malament rai!, perquè els seus sistemes educatius són d’una duresa que, per a nosaltres, em sembla que ens resultaria del tot incomprensible. Per a ells, la llengua social de cohesió social és l’eix sobre el qual es discrimina el camí educatiu de cada infant.

No ens cal arribar a aquests extrems, i em sembla molt bé que no ho fem, però potser no ens aniria pas gens malament emmirallar-nos amb els danesos o els holandesos, i no voler ser la més bonica del ball ni, encara menys, voler ser la primera de la classe que dóna lliçons a tothom. Les proves, en educació, s’haurien de fer amb gasosa i amb el fre de mà posat.

Sembla que no s’adonin que el català, per alguns alumnes, no és la primera llengua, ni la segona, ni la tercera, a vegades, i que si realment es vol que la societat del futur sigui cohesionada socialment i que les persones disposin d’un pòsit cultural i lingüístic comú (a part del que cadascú hi pugui aportar) cal que el sistema educatiu ho faciliti de forma prioritària i sistemàtica, sinó, qualsevol cosa que es faci només servirà per ampliar les diferències socials.

A vegades, em sembla que els cervells pensants sobre qüestions educatives no s’adonen de la importància que té, per a la societat, el poder disposar d’una llengua i un pòsit cultural comú.

I, per a tots aquells que dedueixin coses que no dic, aclareixo: Del que estic dient no interpreteu que no cal que tothom sàpiga més d’una llengua, i les sàpiga bé, però, aquest objectiu, s’ha d’assolir sense perdre de vista l’altre objectiu, socialment prioritari i fonamental, la necessitat, com a poble, de fer que el català esdevingui  la llengua comuna general de cohesió social.

El més fotut del cas és que es podria aconseguir sense fer invents postmoderns. Potser aniríem millor si en comptes de voler ser els més avançats i els més innovadors penséssim que els infants, per a poder construir i poder aprofitar tot el que el sistema educatiu els posa a l’abast, els cal disposar d’uns bons fonaments i d’uns ferms pilars estructurals en català i, per assolir-ho, no cal bandejar cap altra llengua familiar o de l’entorn. Ara bé, cal haver situat el català oral com a eina prioritària de comunicació a tota l’escolaritat obligatòria.

Amb un bon domini oral de la llengua és molt més fàcil que la mainada esdevingui lectora hàbil i que pugui disposar de les eines necessàries per a poder–se expressar, oralment i per escrit, de forma socialment correcta, i no només en català, sinó també en aquelles altres llengües que conegui.

Siguin una mica més humils, i mirin què fan en altres llocs més assenyats i que tenen moltes menys dificultats legislatives que nosaltres, mentrestant, desin la seva proposta en un calaix. Encara que estic segur que no em faran cap mena de cas, perquè el que realment els importa és el lluïment i no trepitgen de peus a terra.

F. Ponsatí

PS: Ens cal una societat futura més justa i amb uns bons fonaments de cohesió social i, si és possible, encara més participativa i solidària.

Des del sistema educatiu del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, alhora, enfortir la cohesió social, actual i futura.

Per començar a assolir-ho ens cal que, com a mínim, TOTA la mainada quan acabi la primària i encara més la secundària, siguin lectors hàbils i siguin capaços d’expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma coherent i socialment correcta.