dilluns, 13 de març de 2017

HEM DE COMENÇAR A PENSAR EN ELS LÍMITS




Em sembla que un límit hauria de ser que es volgués fer seure la Molt Honorable Presidenta del Parlament en el banc dels acusats, em direu que ja està en camí i que ja ho varen fer al País Basc, i que a més no hi anirà sola sinó amb la majoria de la Mesa del Parlament, doncs jo no hi aniria, els plantaria.

L’altra motiu podria ser el que he llegit fa poc i que fa referència a la CUP. Segons sembla aniria bé que la CUP fes una declaració en la que quedés ben clara la seva voluntat que, sota cap situació, no farà servir mitjans violents. Sincerament, em sembla una bajanada, a la CUP sí i als altres no. Si s’arribés a una situació tan ximple, en la que Espanya volgués fer servir la llei de partits per il·legalitzar la CUP, em sembla que seria prou motiu per prémer l’accelerador i acabar d’una vegada amb tota aquesta comèdia.

UNA PRIMERA PRESA DE POSICIÓ
El Parlament hauria de fer una resolució en el que se li reconegués a la Sra. Irene Rigau la seva capacitat legal per a continuar sent, amb tots els drets i efectes, diputada al Parlament, independentment del que puguin dir els partits i els jutges espanyols.

QUINA LEGALITAT MÉS IL·LEGAL
Pot tenir una certa lògica el pensar que mentre estiguem dintre Espanya hem de respectar la seva legalitat. En Gandhi va respectar la legalitat britànica? Estem jugant un partit en el que els àrbitres van descaradament (ja no els cal la careta) a favor d’un dels equips, no ho poden evitar perquè és el seu equip de tota la vida, ho porten a l’ADN, la volen “Una, Grande y Libre”, i nosaltres que ens fotem. Aquesta és la història i aquesta és la realitat actual.

Espanyols i espanyoles que no voleu que es faci un referèndum, ni feu cap proposta, ja ho tenim clar, ja sabem què voleu, fa molt temps ja ho va dir el vostre padrí, Franco, i ara el seu successor dirà, si fa o no fa: En el día de hoy, cautiva y desarmada l’Autonomia de Cataluña y su Generalidad,  han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares y políticos.
Rajoy.
Madrid, xx de xxxxx de 2017.

Som un país ocupat, per molt que ens desagradi, i ho som des de fa 300 anys, el feixisme franquista no va ser res més que una manera molt bèstia de demostrar-ho, i l’aparent sistema democràtic actual ja té més de “dictablanda” que de llibertat d’expressió, i cada cop pitjor.

EN QUÈ PENSA?
A vegades el senyor Dante Fachín parla i actua com si li pesés més el marxisme-leninista històric que no pas la seva feina d’ara, de líder polític català, s’ho hauria de fer mirar, em recorda massa l’esloganeria del PSUC, que sempre, vingués a tomb o no, deixaven anar les mateixes frases/missatges.

F. Ponsatí

Visca la terra. Via fora.

"Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries.             www.llenguaoral.cat