Felicito al Sr. Carles Puigdemont,
em sembla que, com a mínim, procurarà portar uns nous aires a la política
catalana, i m’agrada. Li desitjo encert, constància i capacitat per passar
olímpicament de les tonteries dels partits i de les editorials dels diaris. Ja
sé que tot plegat és molt demanar, però per demanar no quedem, veritat?
M’ha agradat el gest de últim
Borbó negant-se a rebre la Presidenta del Parlament, sembla que ha oblidat
aquella dita tan espanyola que diu: No ofende quien quiere sinó quien puede”.
En aquest cas, en comptes d’una ofensa ha estat un alleujament, sembla que hagi
oblidat que hi va haver un Capet (que també es feia dir rei) que va tenir el
mateix capteniment, va passar de nosaltres, i li vàrem dir adéu.
Centrant-nos ara una mica, no
gaire, en l’acord, queda clar que hi ha un compromís ferm de treballar plegats,
la qual cosa no vol pas dir que hagin d’estar d’acord en tot i, per tant, hi
haurà actuacions del govern que es quedaran força lluny del que desitjaria la
CUP, però que si estan en el full de ruta (aquell document que segons la CUP
els va presentar Junt pel Sí, però que ells no feien seu, malgrat haver-lo
estat negociant i acordant durant mesos), considero que hi haurien de votar a
favor. En d’altres casos ens quedarem a mig camí, fins i tot del que posa al
programa acordat, i em sembla que també hi haurien de votar a favor, perquè
seria en la línia de ...
Aquest votar a favor en qüestions
i propostes que no són les que ells proposarien i que no cobreixen el cent per
cent de l’acord, és on em sembla que sorgiran els problemes, sobretot tenint en
compte que si no es vol veure el conjunt i només es mira la realitat des d’un
angle molt tancat, segur que sempre s’hi trobaran detalls per dir que no és el
que s’havia acordat. Com si tots els detalls del futur es poguessin posar per
escrit.
Per tant, em deixin dir que
l’aigua encara és massa calenta per al meu gust i que tinc por d’escaldar-me. Començarem
a anar bé si passen els mesos, no els dies, i la CUP deixa de d’etzibar a tort
i a dret frases pensades per a ser titulars dels diaris (com ha fet el Sr.
Salellas) i adopta el més suau i reposat de la Sra. Gabriel en la seva
intervenció, que he de reconèixer que no em cau gens ni mica bé, però em va
agradar en el to i en el discurs.
Va ser un canvi tan radical que he
pensat en el conte de “Les set cabretes i el llop”, i no me’l trec del cap. El temps
ens dirà si és, o no és, només farina.
El que em va deixar admirat va
ser el MH President, quan encara era candidat. Seria d’agrair que procurés
mantenir, encara que només fos de tant en tant, el to distès, clar i didàctic
que va emprar a la rèplica, feia temps que no em divertia tant. S’ho agafin com
vulguin, però vaig passar-m’ho bé.
M’agradaria poder dir que m’he
tornat a equivocar amb la CUP, però ...
Fins d'aquí uns quinze dies, segons com vagi tot plegat.
F. Ponsatí
Visca la terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
F. Ponsatí
Visca la terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”