SANCHO, LADRAN, LUEGO CABALGAMOS !

Aquesta frase o molt semblant és la que va dir el Quixot al seu escuder –sense cap deix despectiu i només com a constatació- mentre anaven fent via, i amb el mateix sentit la podem fer servir nosaltres.

Només que encara que passin els dies i conforme anem fent camí, a diferència del Quixot, no aniran quedant enrere els lladrucs en forma d’insults, menyspreu i les apel·lacions al desastre. I tot per fer-nos por i que desistim.

Nosaltres, de forma tranquil·la i respectant a tothom només hem tingut la gosadia de posar-nos d’acord en una pregunta i en una data.

Quan encara hi havia molta violència al País Basc, des de l’estat es deia: “Sin violència se puede hablar de todo”. S’oblidaven d’afegir-hi “... de todo lo que nosostros queramos.”

Ja fa temps que vaig afirmar que amb l’Estat espanyol era impossible dialogar-hi. No es pot dialogar amb qui al llarg de la seva història no ha dialogat mai, amb qui no ha cedit mai, amb qui ha preferit sortir derrotat  “pero com hombria”,  que no pas seure’s en una taula i negociar. La història de la nació que tenim al davant és la de tot o res.

Ells es consideren els amos, ells són els conqueridors, ells són els que han d’interpretar les lleis a la seva mesura i història, ells són els que tenen la raó i, sinó, ells són els que tenen la força.

FA MÉS DE CINQUANTA ANYS

Durant una colla d’anys vaig estar estudiant intern en un col·legi de Madrid, en plena dictadura franquista i amb el meu germà petit érem dels pocs catalans que hi havia al col·legi. Doncs us puc ben assegurar que el que ara se sent a les tertúlies i s’escriu als diaris és pràcticament calcat al que sentíem en aquell temps.

Fins i tot ara és pitjor, perquè com a mínim abans ens reconeixien que érem pencaires i ho exemplificaven amb una frase que sortia als llibres de text: “Los catalanes de las piedras sacan panes”. Ara ni això. Ara ens tracten de lladres.

Aquesta “democràcia formal” no ha servit per a gaire res de positiu per España. Si una democràcia no serveix per a generar respecte i convivència per a què serveix? No és una democràcia, és una burla. Ha estat un temps d’espera per trobar el millor moment per acabar de destrossar la nació dels catalans, quasi bé ho han aconseguit, País Valencià, les Illes.

Espanya no ens respectarà mai, ni que ho juri!

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”