EL TRIBUNAL SUPERIOR ESPANYOL D’INJUSTÍCIA A CATALUNYA (TSEIC)

Els jutges espanyols no solament continuen considerant-nos ciutadans de segona regional (potser ni això) sinó que, a més a més, estant entossudits a portar fins a les últimes conseqüències la visió franquista del que som per a ells: un territori conquerit i que volen assimilat, una merda, perquè per a ells som el que pels nazis i els feixistes eren els jueus, som els seus "jueus".

Els jutges del TSEIC no es comporten com jutges sinó com executors d’una idea més que centenària en el pensament espanyol: “Cataluña es España y los habitants de Cataluña que no quieran someterse a la llengua y a los designios de la España milenaria, han de desaparecer”.

Algú diria que fa només 300 anys que ho proven, no és cert, en fa 500 que ho van treballant, ja era en temps dels Àustries que feien tot el possible per imposar-nos “las leyes y costumbres de Castilla” fins i tot amb la seva Santa Inquisició, o sinó què us penseu que varen ser al llarg dels segles les revoltes pageses, que no varen ser els empresonaments, per part dels Virreis contra els Consellers i tot de coses per l’estil, i si al final s’arreglava era perquè els nostres avantpassats organitzaven una revolta  de tal magnitud que el Sr. Rei i la seva cohort assimilacionista no tenia cap més remei que deixar-nos tranquils uns quants anys més. España no ha entès mai el diàleg, s’hi asseu, sí, però continua fent la punyeta i acaba no complint mai res del que ha promès, i si ho compleix només és una part i sempre és a contracor, i tot seguit farà els possibles per escapçar-ho, ribotejar-ho i, si pot, llançar-ho a la paperera.

L’Espanya d’arrel castellana és incurable, no és capaç de respectar res ni ningú que no sigui més fort que ella, es consideren el melic del món i que tothom els ha de rendir pleitesia i servir-los, ells manen, els altres han d’obeir, ells són els conqueridors (de fet els destructors de tot el que toquen) i qui no els vulgui obeir ha de desaparèixer. El genocidi humà, cultural i lingüístic no és res davant de la grandesa del poble que es considera superior i que té el dret de sotmetre tots els altres i que el serveixin, aquesta és l’Espanya dels jutges, dels militars, i dels polítics deixebles i hereus del franquisme que beu del feixisme i del nazisme, aquesta és la Espanya que ens considera ciutadans de segona regional (segurament ni això) i, per tant, així ens tracta, per a ells tot, per a nosaltres, res.  

Felip Ponsatí i Terradas.

Catalunya (Països Ocupats), juliol de 2023

Per arribar a ser lliures, cadascun de nosaltres ha de viure i fer, en tot allò que pugui, com si ja en fóssim.

Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’expressar-se oralment, fins i tot en públic, amb fluïdesa i coherència expositiva, tingui una bona comprensió lectora i prou domini de l’escriptura com per poder posar per escrit els seus pensaments amb una presentació socialment adequada.

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social i la llengua n’és el ciment, una societat més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.