dissabte, 28 de desembre de 2013

EL PRINCIPAL PROBLEMA D’ESPAÑA

És normal que el principal problema d’España siguem nosaltres. El que no seria normal fora que no ho fóssim. Igual que ells –per raons completament diferents- són el nostre principal problema.

No cal dissimular ni daurar el resultat. Si ens n’anem España es queda amb una mà al davant i una altra al darrera i, per primera vegada en la seva història, s’haurà d’espavilar i deixar d’aparentar.

Evidentment quan des de fa segles s’ha anat d’hidalgo és pràcticament impossible que es vulgui negociar alguna cosa que pugui trencar les aparences actuals i fer que quedin –encara més- al descobert les incapacitats dels últims 300 anys de govern centralista.

Per a ells el problema no és el que volem nosaltres, sinó que si ens n’anem no saben com s’ho faran per pagar tots els funcionaris de l’estat. Aquest és el problema. L’estat se’ls col·lapsaria i, de cop i volta, haurien de passar al segle XXI.

PER AQUESTS DIES, UNA FELICITACIÓ MOLT  PERSONAL
Si em miro el cel i el veig blau, encara que sé que un xic més enllà és negre.

Si em miro els núvols i continua emocionant-me la seva bellesa, encara que no acabo d’entendre com s’hi aguanten.

Si quan algú em mira i em fa un lleu somriure encara m’estranya, però m’agrada.

Si tinc ganes de dir bon dia encara que només un lleu raig comenci a trencar la foscor.

Si encara m’agrada que la tramuntana m’esgarriï els quatre cabells que em queden i, si m’atrevís, deixaria que em fes envolar.

Si tinc la consciència que sóc d’una nació que la formen unes persones que són de les més tossudes i constants del món, i m’agrada.

Potser és que encara sóc viu i puc dedicar-vos un bon dia de Nadal i un bon any 2014 amb un somriure sincer cap el futur.

Bon Nadal 2013 i millor any 2014.

F. Ponsatí

Fins la setmana vinent.

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

dissabte, 21 de desembre de 2013

LA PERTINENÇA A LA UNIÓ

Em sembla que en comptes de preocupar-nos per la pertinença a la Unió, cosa que no està del tot clara que ens sigui realment favorable perquè està muntada en base al gran capital i d’això nosaltres no en tenim, i al servei de la gran indústria d’Alemanya i d’això nosaltres tampoc en tenim, seria molt més profitós que es parlés de com fer-ho per mantenir el lliure trànsit de persones i mercaderies, drets que ara tenim les persones i les empreses i que ens aniria molt bé que es pogués continuar exercint.

Si és que realment ens interessa el manteniment d’aquests drets bàsics, ja fa una mica de temps que vaig expressar el meu punt de vista sobre la conveniència de deixar-nos de romanços i preparar-nos per anar cap a la via judicial.

No és a través dels estats que s’aconseguirà el manteniment dels drets adquirits, sinó a través d’una decisió judicial.

Hauríem de separar el que són drets personals i empresarials, del que són acords entre estats, que són els que afecten la legislació general.

Quan siguem un estat, si a la nostra economia li interessa estar collada per les normes generals de la Unió, ja tindrem temps de parlar-ne i decidir-ho en referèndum.

POTSER SERÀ A ELLS QUE ELS INTERESSARÀ
Qui diu que quedaríem fora dels tractats europeus? Els estats que ara en formen part, veritat? Doncs bé. En el cas que ens independitzéssim el que quedés d’Espanya també podria quedar fora de la Unió. No seria l’estat que va signar. Com a mínim haurien de tornar a renegociar tot el que fa referència a compensacions per renda, població ... i moltes altres coses, a part de les ajudes i compensacions corresponents.

Nosaltres, en tant que formàvem part de l’estat que va signar el tractat, com a societat també el vàrem signar i també s’hauria de renegociar. Si es fes així la suma de la renegociació amb els dos estats resultants podria donar un resultat semblant al de la negociació primera.

Si els estats europeus no ho fan així ja es poden posar a gratar-se les butxaques per salvar l’economia de la nova Espanya. Hauran de pagar el mateix que tenien previst fer fins ara i afegir-hi el que estem pagant nosaltres en forma de dèficit en la nostra balança fiscal.

Ja s’ho faran!

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

dissabte, 14 de desembre de 2013

SANCHO, LADRAN, LUEGO CABALGAMOS !

Aquesta frase o molt semblant és la que va dir el Quixot al seu escuder –sense cap deix despectiu i només com a constatació- mentre anaven fent via, i amb el mateix sentit la podem fer servir nosaltres.

Només que encara que passin els dies i conforme anem fent camí, a diferència del Quixot, no aniran quedant enrere els lladrucs en forma d’insults, menyspreu i les apel·lacions al desastre. I tot per fer-nos por i que desistim.

Nosaltres, de forma tranquil·la i respectant a tothom només hem tingut la gosadia de posar-nos d’acord en una pregunta i en una data.

Quan encara hi havia molta violència al País Basc, des de l’estat es deia: “Sin violència se puede hablar de todo”. S’oblidaven d’afegir-hi “... de todo lo que nosostros queramos.”

Ja fa temps que vaig afirmar que amb l’Estat espanyol era impossible dialogar-hi. No es pot dialogar amb qui al llarg de la seva història no ha dialogat mai, amb qui no ha cedit mai, amb qui ha preferit sortir derrotat  “pero com hombria”,  que no pas seure’s en una taula i negociar. La història de la nació que tenim al davant és la de tot o res.

Ells es consideren els amos, ells són els conqueridors, ells són els que han d’interpretar les lleis a la seva mesura i història, ells són els que tenen la raó i, sinó, ells són els que tenen la força.

FA MÉS DE CINQUANTA ANYS
Durant una colla d’anys vaig estar estudiant intern en un col·legi de Madrid, en plena dictadura franquista i amb el meu germà petit érem dels pocs catalans que hi havia al col·legi. Doncs us puc ben assegurar que el que ara se sent a les tertúlies i s’escriu als diaris és pràcticament calcat al que sentíem en aquell temps.

Fins i tot ara és pitjor, perquè com a mínim abans ens reconeixien que érem pencaires i ho exemplificaven amb una frase que sortia als llibres de text: “Los catalanes de las piedras sacan panes”. Ara ni això. Ara ens tracten de lladres.

Aquesta “democràcia formal” no ha servit per a gaire res de positiu per España. Si una democràcia no serveix per a generar respecte i convivència per a què serveix? No és una democràcia, és una burla. Ha estat un temps d’espera per trobar el millor moment per acabar de destrossar la nació dels catalans, quasi bé ho han aconseguit, País Valencià, les Illes.

Espanya no ens respectarà mai, ni que ho juri!

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

dissabte, 7 de desembre de 2013

PISA: EL PROBLEMA NO SÓN ELS RESULTATS

El problema real de l’informe PISA no són els resultats que presenta sinó la pràctica repetició una vegada i una altra.

No ens hauria de consolar que estiguem a l’entorn de la mitjana europea perquè, de fet, només està dient que molts sistemes educatius europeus, pel que fa a la secundària,  no són gaire adequats i que la majoria continuen com al segle XIX. El professor explica i els alumnes escolten i després han d’estudiar, fer deures... Poc de fer-los pensar, de col·laborar, d’exposar, molt poc fer-los fer ...

L’informe ens està dient que el sistema educatiu a la secundària està estabilitzat i ho podríem resumir en una frase que fan servir força els professionals: “Si no ho fem així no acabem el llibre. La responsabilitat la té l’administració per fer aquests programes tan extensos.”

El sistema educatiu de la secundària continua estant pensat per aquells alumnes molt intel·ligents o amb molta força de voluntat, o per aquells que darrera seu hi tenen una família que els dóna suport i els ajuda a compensar les deficiències del sistema.

Ens cal un sol i únic sistema d’estudis per a formar els futurs mestres i professors, un sistema  que acabi amb una diversitat d’especialitzacions, des d’infantil a la secundària. Qui vulgui dedicar-se a ensenyar que estudiï, des del bon començament, per fer aquesta feina.

No pot ser que s’estudiï per enginyer, químic, historiador ... i que a través d’unes oposicions s’acabi fent de professor.

LA MAT
Fa pocs dies he fet una volta per una part de l’Alt Empordà i hi he pogut veure unes torres enormes que pràcticament seran inútils per al territori. Les torres de la MAT.

La línia va generar molta protesta però segurament encara n’hauria generat més si en comptes de torres fixes i inútils, al seu lloc, s’hi haguessin volgut posar aerogeneradors que fossin útils per al territori i dotessin d’energia, no només la comarca, sinó a una bona part del territori adjacent.

Si no m’equivoco potser que ens ho fem mirar!

LA OTAN
Només una paraula: magnífic!. Qui ha dit que volem despendre els nostres recursos formant part d’un ens absolutament inútil. La guerra i la destrucció ha acompanyat la història dels imperis. No formar part d’un grup bel·licós pot ser un primer pas per començar a pensar i a actuar activament per la convivència, el diàleg i la pau..

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

dissabte, 30 de novembre de 2013

UN FUTUR UNA MICA DIFERENT

Des de fa dies es comença a sentir que la sortida de la crisi és a prop i que un dels senyals més clars és que les famílies comencen a tornar a gastar. De moment, només una mica més, però ...

Ja ho diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra encara que sigui grossa. I jo diria que no pas només dues vegades, sinó moltes vegades.

Hem arribat a la crisi actual per les mateixes raons profundes que es va arribar  a la crisi del 1929, i no n’aprenem. Sembla que el sistema capitalista de produir en excés per obtenir més beneficis sigui l’única manera de fer les coses. La conseqüència és que com que es produeix en excés s’ha de procurar que els productes siguin de curta durada, una durada mínima, i així s’hagin de canviar.

CONTAMINEM
El que no diuen els anuncis, ni les fàbriques, ni les empreses, ni els governs, és que per produir tot allò que realment és necessari i tot allò que és absolutament superflu s’està contaminant, i molt.

Quan es contamina per produir objectes indispensables, d’acord, quin remei. Però quan es contamina per produir objectes i coses absolutament supèrflues, és egoista, no és solidari i no és lògic si és que es pensa una mica en el futur.

Per a tots els productes no indispensables hi hauria d’haver un càrrec impositiu que cobrís sobradament no només el seu reciclatge quan s’acabi la seva vida útil, sinó també tots els costos ambientals que suposa la seva fabricació i la despesa no necessària que ha implicat.

ÉS QUASI BÉ IMPOSSIBLE
És cert que pot ser difícil de definir què és indispensable i què no ho és. És cert que societats diferents definirien coses diferents. Però cadascuna tindria una visió molt més global del que és viure a la Terra i del futur que voldríem que tinguessin els nostres descendents, i faríem que les grans decisions de la nostra organització social no depenguessin dels beneficis de les grans multinacionals.

Es pot dir que és impossible i poden trobar-se totes les possibles dificultats per definir què és i que no és indispensable, però no em diran que no és difícil, també, determinar quins trams de l’aigua que es gasta són a un preu i quin són amb un altre preu, però s’ha fet. Encara que ens va caldre una bona sequera.

El futur no està en la producció industrial excessiva sinó en la producció industrial d’aquelles eines indispensables per al funcionament de qualsevol societat i el seu manteniment. Qualsevol tipus de màquina, si és ben feta i mínimament cuidada, hauria de poder durar deu o més anys. Per tant basar el manteniment de molts llocs de treball en la indústria no és lògic, independentment de si es fa a la Xina o al Vallès.

És normal que vulguem disposar d’una indústria que proporcioni les eines bàsiques que calen per l’organització social i familiar i, alhora, que vulguem disposar d’una estructura de manteniment i de reciclatge molt eficient, però no ens cal voler anar més enllà.

POTSER HAURÍEM DE PENSAR  ...
Potser hauríem de començar a pensar en redefinir el nombre d’hores de treball i passar de les vuit actuals a sis. Potser hauríem de començar en pensar una retribució mínima per hora treballada que, amb les sis hores, resultessin uns 1200 euros mensuals. Potser hauríem de potenciar les energies renovables de tot tipus i l'estalvi d'energia per tal que ens permetessin suplir amb escreix tots els llocs de treball que s’han perdut. Potser hauríem de pensar com fer-ho per potenciar el camp i els seus productes. Potser tot això només ho podrem discutir i decidir quan siguem un estat.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

dissabte, 23 de novembre de 2013

NO ES POT DIR MAI D’AQUESTA AIGUA NO EN BEURÉ

L’altre dia em va semblar sentir des de la tribuna del Parlament que des d’ERC es deia que mai es permetria que els llogaters de pisos de protecció oficial arribessin a ser-ne propietaris encara que fessin molts d’anys que hi fossin i estiguessin en disposició de comprar-los. Potser va ser el tall –fora de context- que vaig sentir, però no em va semblar lògic.

Una cosa és vendre els pisos a immobiliàries o als bancs perquè hi facin negoci i una altra de molt diferent és vendre’ls a qui ja fa molts d’anys que hi és. Hem de tenir en compte que els qui viuen en un pis de protecció oficial no són potentats.

L’ESTALVI
Segueixo pensant que tots els professionals de l’ensenyament obligatori, sense que pressuposés cap augment de sou. haurien de fer 25 hores de classe a la setmana amb alumnes i que la resta de les hores, fins a les 37 i mitja les haurien de fer al centre per reunions, preparació, correcció ...

L’estalvi seria suficient per donar la cobertura necessària a tots els alumnes que ho necessiten i podríem deixar de parlar d’alguns temes que ens haurien de fer caure la cara de vergonya que s’hagin arribat a produir com a conseqüència de la degradació de l’estat del benestar que ha repercutit, fins i tot, amb la mainada en edat escolar.

TRANSPARÈNCIA

És bo que es facin públics els sous, amb dietes incloses, de tota l’administració i, alhora, amb els funcionaris i personal laboral s’hi hauria de posar la costat el nombre d’hores setmanals que han de fer per aquell sou. Ho dic perquè hi ha més d’un que es pensa que els funcionaris cobren molt i treballen poques hores, i no és cert.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

dissabte, 16 de novembre de 2013

UNIÓ I EL PSC (la mateixa via, aparentment diferent)

El que van proposant sembla diferent però el procés que segueixen els dos partits és molt semblant. Són com dos trens que va per la mateixa via, un darrera l’altre. Encara que a una certa distància.

El PSC ja ha deixat clar que representa el PSOE a Catalunya i no pas el socialisme català (han tirat per la borda en Pallach i en Reventós). I que sense l’aquiescència del PSOE  ells no estaran d’acord amb res de res. D’això ells en diuen autonomia. Jo en dic submissió. Estan més lligats al seu amo que els serfs de la gleva.

Si féssim un cop d’ull als diaris de fa un temps ens adonaríem molt clarament quin ha estat el procés que ha seguit el PSC per arribar a ser només PSOE. Doncs bé, un procés molt semblant, encara que per unes altres raons, és el que està seguint Unió. Ells us diran que no, però el cert és que estan començant a fer propostes molt semblants.

El PSC sempre ha esta espanyolista, tret de l’intent d’en Pasqual Maragall i el varen defenestrar. Unió sempre ha estat, encara que faci veure que no és així, el partit que ha defensat l’església i el gran capital. Com la Lliga d’en Cambó el segle passat. Unió ho revesteix d’una pàtina de defensa del país, però el Sr. Duran es vendria per un plat de llenties i uns quants copets a l’esquena.

EL RECONEIXEMENT EXTERN
Sempre m’ha semblat que quan es vol fer fracassar un projecte el millor és plantejar-lo en termes d’excel·lència, de perfecció. Això és el que fan, segurament de forma inconscient, els que demanen que la nostra proclamació unilateral d’independència sigui reconeguda per Alemanya i els EEUU. Demanar això és una ximpleria perquè de seguida no ho faran.

En canvi els que sí que ens interessa que ens reconeguin són els països petits i relativament nous. El seu suport és indispensable, després ja hi entraran els més grans. Si entre aquests hi hagués Israel seria fantàstic perquè Alemanya i els EEUU haurien d’acabar dient que sí.

QUI TÉ BOCA S’EQUIVOCA
No sé què ens passa amb els presidenciables d’ERC, potser és perquè són de lletres i els sembla que ja dominen prou el llenguatge com per no necessitar posar en comú, en equip, el que diran quan facin declaracions o conferències públiques.

És cert que el Sr. Junqueras ens té a tots fascinats per la seva capacitat d’exposició i de fer-ho sense anotacions. Però em sembla que ja s’ha tocat sostre. Tinc la sensació que s’ha desaprofitat una posada de llarg de la voluntat del poble català d’exercir el dret a decidir. El desig d’expressar el nostre punt de vista a les urnes havia de ser l’únic punt que es remarqués, que quedés clar, que conciliés les voluntats de l’eurogrup.

Un cap d’estat va amb compte amb el que diu. I us vull cap del nostre futur estat.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

dissabte, 9 de novembre de 2013

ELS PRESSUPOSTOS

Encara que l’interès de l’euro hagi baixat, em sembla que els pressupostos són irrealitzables perquè és quasi bé impossible que s’arribin a obtenir els 2300 milions per la venda de propietats, concessions ..., i el govern ho sap. Acabarem amb més deute i amb més retallades.

Les partides bàsiques ja estaven retallades i no es podien retallar més. I amb molt bon criteri no es toquen o s’augmenten en uns cèntims. D’acord! Però hi ha moltes partides bàsiques que estan dotades amb xavalla, quatre cèntims, i que no cobriran pràcticament res de res perquè no són ni mínimament suficients no ja per anar bé, sinó per no anar més malament.

CALEN MÉS CÈNTIMS
És evident que calen més cèntims i segurament de l’únic lloc que se’n poden obtenir és estalviant en nòmines de personal.

Com considero que la docència obligatòria hauria de ser una sola carrera, amb una certa especialització, des de fa un temps he estat proposant que amb crisi o sense, els professors de secundària facin el mateix nombre d’hores de classe amb alumnes que els mestres, vint-i-cinc hores i sense cobrar més. Si els mestres ho poden fer de forma normal suposo que els professors també. Amb l’estalvi que hi hauria, n’hi hauria prou per cobrir moltes de les partides que són totalment necessàries per no anar més malament.

No es tracta de fer la guitza, sinó de normalitzar unes diferències d’horari que ens vénen del segle XIX i que no tenen ni cap ni peus. No aniria pas gens malament que, de mica en mica, tothom cobrés el mateix. Una sola carrera, un sol sou.

Que no és políticament rendible, ja ho sé!. Però em sembla que seria entès per la gent i que fins i tot acabaria sent admès pels professors. No entenc perquè no es fa servir aquesta possibilitat i en canvi es mantenen retallades partides socials indispensables.

Si us plau, s’ho rumiïn.

SUCCESSIONS

Tampoc no m’acaba de convèncer que la inclusió d’unes taxes que afecten les successions  doni un rendiment tan i tan petit, uns 100 milions. Entenc que pel primer i fins i tot el segon grau, si es vol, grau no hi hagi gravamen o molt poca cosa, però a partir del segon grau n’hi hauria d’haver. Progressiu si es vol, però que hi hauria de ser. I s’hauria de planificar perquè donés, com a mínim, 400 milions. 

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

dissabte, 2 de novembre de 2013

LA GRIP

Em sap greu però aquesta setmana no estic gaire per guixar. La tapamenta de pit fa de les seves.

Si tot va bé ens trobarem la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

dissabte, 26 d’octubre de 2013

NO EM SEMBLA BÉ

No em sembla bé que el Parlament hagi aprovat una llei en la que es prevegi que els guanys derivats del joc paguin menys que els sous productes del treball.

Amb les adaptacions que es vulguin, però com a mínim haurien de pagar un percentatge igual al que es paga de mitjana sobre els sous. I això és mirant-m’ho amb molta màniga ampla.

No em sembla pas malament que qui tingui cèntims i els vulgui llençar ho faci. Fins i tot pot ser beneficiós que es facin casinos. Només que fer lleis a la seva mida no és gaire lògic quan no se’n fan a la mida de les empreses que tenen problemes, ni a la mida dels treballadors que cobren poc.

Ens ho hauríem de fer mirar.

PARLEM D’UNA ALTRA COSA. ENS CAL UNA CAMPANYA
Ens cal una campanya seriosa, ben organitzada sense sortides fora de to que deixi anar, com qui no vol la cosa, preguntes semblants a:

Quin respecte ens tenen? Per què tenim menys drets que els espanyols, però els mateixos deures? Què hi guanyem continuant sent espanyols? En què ens beneficia ser espanyols? Per què sempre hem d’estar defensant el català? Per què sempre ens toca pagar? Per què quasi bé no hi ha autovies lliures de peatge a Catalunya? Per què moltes carreteres importants de Catalunya són un desastre? Per què els nostres trens de rodalies s’espatllen cada dos per tres? ...

Darrere de cada pregunta hi hauria d’haver una resposta semblant a:

Perquè no som lliures i no ho podem decidir nosaltres!

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí


Visca la Terra.


PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

divendres, 18 d’octubre de 2013

UN JUTGE, UN TRIBUNAL

De fet no sé pas perquè ens preocupem tant i tant sobre les possibles conseqüències de la nostra sortida d’España. Si ens ho mirem des del nostre punt de vista em sembla que la immensa majoria de les conseqüències possibles són positives, fins i tot si ens deixen a part de la CEE mentre no quedem fora de la lliure circulació de bens i persones. Per la resta si ens ho mirem amb tranquil·litat ens adonarem que encara és millor ser a fora que no pas a dintre.

Per tant, l’única cosa important respecte a la CEE és el manteniment de la possibilitats d’exportar i importar sense aranzels especials i sense que hi hagi d’haver una negociació inacabable sobre aquest tema.
I a on és la clau de volta per a poder fer que les coses siguin així? Doncs és a les mans dels jutges i no pas dels polítics. Els polítics són massa lents, molt més lents que no pas el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg. Per tant, una de les coses que hauríem d’estar fent és tenir clar el camí que ens cal fer com a nou estat per presentar les nostres reclamacions al Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg. Em sembla que en tenim prou amb això.

Ja sé que em direu que la justícia també és lenta i que quan resoldran ja hauran passar anys i panys, però en els casos dels drets fonamentals i tractant-se d’uns quants milions de persones hauran de dictar una resolució o com es digui, per evitar perjudicis irremeiables. I quin jutge considerarà que els drets individuals que ja tenim han prescrit? I en funció de què haurien hagut de prescriure quan no hi ha cap mena de norma sobre el que passarà? És una situació nova.

Per tant, mentrestant no s’hi aclareix tothom nosaltres continuarem tenint els mateixos drets que ara, només que no podrem votar a les eleccions europees, però tampoc les lleis europees de detall no ens afectaran. La qual cosa és molt important perquè Europa s’està muntant sobre la base de les granes multinacionals econòmiques i els grans estats i nosaltres no tenim ni una cosa ni l’altra i potser amb el lliure trànsit de persones i de bens, i amb la moneda en tenim prou i de sobres. Mentrestant els qui no volen parlar i negociar es veurien obligats a fer-ho.

LA VALL D’ARAN.
Fa uns dies va sortir un escrit de l’alcalde de Les en què manifestava el seu punt de vista sobre el procés i la situació de la Vall d’Aran.  No em sembla que s’hagi de contestar res de res per escrit i de forma pública, sinó que s’hi hauria d’anar i com més aviat millor i escoltar-lo i tenir clar quins són els seus objectius. Poden molt ben ser els que exposa o poden ser-ne d’altres, no ho sabem. És una situació esperable però potser sota la defensa de la nació occitana, que ho és, només hi ha la defensa de continuar sent espanyols.

És de suposar que ell no es creu que si la Vall d’Aran esdevingués un ent semblant a Ceuta o Melilla l’estat espanyol els deixaria decidir si volen continuar sent espanyols o no. L’única possibilitat que tenen per arribar a poder autodeterminar-se, si és això el que volen, és que ens acompanyin en la nostra via i després ja en parlarem de què és el que realment volen i com fer-ho perquè puguem continuar tots junts de bon grat i sense imposicions o bé continuar col·laborant com a bons germans però en entitats separades.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí


Visca la Terra.


PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

dissabte, 12 d’octubre de 2013

LA LOMCE (la nova llei “d’educació espanyola”) I ELS DIRECTORS

De moment, i fins que no decidim independitzar-nos, em sembla que tenen un problema, si serà o no serà greu depèn de moltes variables externes.

Si algun jutge li pica per manar als directors que facin cas de la LOMCE ho haurien de fer. I per què? Doncs perquè tenen la consideració legal d’autoritat pública, els l’ha donada el Parlament a través de la LEC.

Em sembla que aniria bé que de forma transitòria es tragués al directors la consideració d’autoritat pública. D’aquesta manera no haurien d'obeir als jutges sinó als seus superiors jeràrquics, que és el departament d’ensenyament.

Quan haguéssim declarat la independència ja tornarien a tenir la consideració d’autoritat. Potser m’equivoco, però em sembla que ho agrairien.

LA LOMCE
Si hi fem un cop d’ull de seguida ens adonarem que la LOMCE és una llei absolutament dissenyada per als privilegiats econòmics. Si la família té cèntims i paga tot va bé.

Sota l’excusa del fracàs escolar i fent veure que el que l’importa és reduir-lo es dissenya i es proposa la potenciació de l’escola privada. L’escola pública queda per aquells llocs on els privats no hi puguin fer negoci. De fet és la privatització de l’escolarització.

És una llei pensada per crear una classe dirigent, una “elit”, per continuar fent i desfent el que desitgin. Per una altra banda intenta modelar una gran quantitat de persones de les quals només s’espera que obeeixin i facin el que se’ls digui. És la pràctica desaparició d'una la classe mitjana pensant.

Tot plegat ja és esperable d’uns deixebles de la M. Thatcher, fins aquí res de nou. Però a tot això s’hi ha de sumar la completa espanyolització de les nostres escoles, el trencament de la cohesió social del país i la desaparició de Catalunya com a nació. Volen convertir-nos en una regió que “ofrende glòries a España”.

Tot plegat és una altra bona raó per independitzar-nos.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí


Visca la Terra.


PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

dissabte, 5 d’octubre de 2013

NOMÉS UN PUNT AL PROGRAMA ELECTORAL? NO

És evident que el punt on quedi clara la posició sobre la independència hi haurà de ser, però no hauria de ser pas l'únic punt.

Per si hi ha algú que li pot interessar, uns apunts sobre alguns aspectes.

JA N’HI HA PROU!
És cert que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades en la mateixa pedra.

Ja ha arribat el moment de posar fil a l’agulla i començar a sortir de la cançó de l’enfadós que repeteixen un cop i un altre els “teòrics entesos en economia”: “Per sortir de la crisi cal que augmenti el consum”. Els que fan l’afirmació anterior són com una corrua de cecs i cap borni al capdavant.

Afirmar que cal tornar al consumisme desaforat és un error dels grossos. És cert que semblarà que sortim d’aquesta crisi però serà per caure en una altra encara més forta i dura, i amb la situació energètica, climàtica i de biodiversitat molt pitjors que ara.

Considerar que l’única sortida a la crisi és tornar a consumir desaforadament només és un objectiu que serveix als rics per continuar sent més rics.

Si realment es vol sortir de la crisi cal enfocar el problema d’una altra manera i no pas com si fóssim al segle XIX.

UN EXCÉS DE CAPACITAT DE PRODUCCIÓ
Actualment la capacitat de producció industrial és molt superior a les necessitats per això cal que la publicitat, la moda i el papalloneig ens impulsin a fer compres compulsives i innecessàries. Per complementar-ho i augmentar més el consum la indústria produeix objectes amb data de caducitat a la cantonada i amb unes garanties que farien riure si no fessin plorar.

Per començar caldria que els objectes industrials tinguessin períodes de garantia més llargs i que fossin molt ben fets perquè per fer-los es contamina molt. Com a mínim que durin prou temps i se n’hagin de fer menys.

Evidentment es crearien llocs de treball més repartits geogràficament pel manteniment i la reparació.
Si tenim en compte la gran capacitat industrial potser ens hauríem de plantejar que les jornades laboral fossin de 6 hores i, per què no, totes. No es reduirien els llocs de treball, sinó que se’n crearien.

UN ALTRE MODEL ENERGÈTIC
L’obtenció de l’energia necessària per a la vida quotidiana és un dels problemes més greus i cars que tenim plantejats. Si es vol sortir de la crisi cal que també es canviï el model d’obtenció d’energia I alhora que es creïn nous llocs de treball.

S’hauria de començar a fer pedagogia sobre la necessitat de canviar el model energètic en un temps assenyat d’entre deu i vint anys, però posar-nos-hi ja ara. Es tracta de capgirar la situació energètica actual amb el propòsit de fer que les energies renovables i alternatives siguin la nostra font principal i les contaminats i no renovables les complementàries.

Per fer-ho hi ha múltiples possibilitats. Encara que la construcció de macrocentrals energètiques no sembla pas una bona opció perquè concentren en un punt un excés de responsabilitat energètica la qual cosa no és bona. En canvi és molt millor la construcció en xarxa d’unitats mitjanes de producció d’energia en la que s’hi concentressin aportacions de l’eòlica, la de biomassa, la hidràulica, la fotovoltaica i la de gas o altres combustibles no renovables, aquestes últimes per quan fallessin les renovables. La xarxa permetria abastir tot el territori, augmentaria la seguretat i reduiria la responsabilitat energètica de cada nus.

El canvi de model comportaria la creació de noves feines i de molts llocs de treball en la la construcció, generació i el manteniment.

LA BIOMASSA
Els boscos són una reserva energètica molt important i alhora un pulmó descontaminant, per això potser caldria analitzar quin profit es pot treure dels boscos i, alhora, cuidar-los. Si mirem fotografies de fa cent anys ens adonarem que el nostre país era en gran part un rostoll pelat, hi havia molt poca vegetació perquè els boscos s’aprofitaven en excés i no es cuidaven.

Ara hem passat a l’extrem contrari. Sembla que siguin intocables, sagrats. El que ens hauríem de plantejar és l’ús equilibrat dels boscos, de la biomassa. És un material combustible que és adequat per a l’obtenció d’energia.

Els boscos no s’han de reduir però s’haurien de poder aprofitar per les centrals d’obtenció d’energia que consumissin biomassa.

Com que la majoria dels boscos pertanyen a particulars i en molts de casos no tenen els recursos necessaris per explotar-los potser no seria mala idea proposar que els boscos particulars que volguessin passessin a ser d’usdefruit comunal. Els propietaris no en perdrien la propietat i podrien cobrar el 10% dels beneficis que es generessin amb l’aprofitament de la biomassa dels seus boscos.

Una altra font de llocs de treball.

ELS PAGESOS
La necessitat de menjar és universal i la branca de la societat que s’encarrega d’obtenir els fruits indispensables per a la nostra subsistència són els pagesos -agrupats en cooperatives o no- i les empreses transformadores o corporacions alimentàries.

Un altre dels punts del programa podria ser el de la protecció dels pagesos i la incentivació de l’estructura cooperativa per una banda i la dels aliments de proximitat per l’altre.

Els pagesos haurien de poder viure del camp amb una certa tranquil·litat, de la mateixa manera que qualsevol altra feina, la seva aportació a la societat és fonamental, a part d’ajudar a equilibrar el territori.

Es mantindria el percentatge actual de llocs de treball agraris i segurament augmentaria.

Fins la setmana vinent..

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

dissabte, 28 de setembre de 2013

COM SERÀ EL NOU ESTAT?

Del que ja en parlen els altres i molt millor que no pas jo, no en parlaré.

COM SERÀ EL NOU ESTAT?
Aquelles persones que els sembla que la seva resposta positiva o negativa sobre el nou estat de Catalunya depèn de com es defineixi ara s’equivoquen. Segurament la seva visió sobre la seva capacitat personal és pels núvols.

És cert que estem treballant per al nostre futur i que el volem el millor possible. Però sobretot estem treballant per als nostres fills i nets, per les generacions futures. Perquè tinguin la possibilitat de dibuixar una mica, encara que només sigui una mica, el seu futur i no depenguin d’un estat que tingui per objectiu la seva destrucció i aniquilació com a poble. Bàsicament els hauríem de deixar una Constitució que fos fàcilment adaptable i no pas perfecta.

PER SORTIR DE LA CRISI S’HA DE CONSUMIR MÉS?
Sembla que no hàgim après gaire res d’aquesta crisi. Es fia la sortida de la crisi a l’augment del consum. O sia que tornem a repetir el model que ens va portar a aquesta crisi. Som savis, vaja!

Com a mínim hauríem de distingir entre el consum contaminant i el consum no contaminant.  I això per què?. 

Doncs perquè la capacitat de producció és enormement més alta que la necessitat real de consum i per això s’ha creat tot el món de la publicitat, per crear la necessitat compulsiva de consumir. La necessitat de tenir sempre l’últim, pel sol fet que és l’últim, el més modern. Ara bé, aquest consum afavoreix la contaminació perquè la producció de la majoria d’aquest objectes és altament contaminant.

GARANTIA, CONTAMINACIÓ, NOVETAT I IMPOST
Si alguna cosa hauríem hagut d’aprendre és que s’ha de produir, però s’ha de produir bé i amb una bona garantia de funcionament.

Hauríem de ser capaços d’aprendre que cal consumir menys i consumir millor. I no admetre que hi hagi res al mercat que no disposi d’una garantia de 10 anys i un alt percentatge de capacitat de reciclatge.

Un impost graduat inversament proporcional al temps de garantia, a la capacitat de reciclatge i al temps que fa que l’objecte ha sortit al mercat podria ser un començament de solució. 

Un impost alt per als objectes amb poca garantia, que no fossin gaire reciclables i que fes poc que han sortit i un impost cada cop més baix als molt reciclables, amb força garantia i amb més temps al mercat.

Encara que sembli estrany aquest sistema crearia molts llocs de treball i alhora la jornada laboral es podria reduir a sis hores. Tot plegat potser només és qüestió de voluntat.

ARA FA UNA RABIETA
Com que els altres no volien jugar al seu joc el Sr. Navarro sembla que ha dit que, doncs apa!, ara no els diré la pregunta que he pensat. D’això se’n diu una rabieta de pati d’escola.

Si realment la seva teòrica pregunta tingués alguna possibilitat, la diria. Si no la diu és perquè sap que ningú li’n farà cas i mentrestant es fa l’interessant.

Fins la setmana vinent..


F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors? No tenim gaires més possibilitats

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

dissabte, 21 de setembre de 2013

NO EM PREOCUPA EL QUE PUGUI DIR, ARA, EUROPA

I encara menys el que pugui dir España. És evident que són com un gremi mal avingut i al final ens adonarem que cadascú vetllarà pels seus interessos.

Ara toca dir totes les teòriques desgràcies que ens passarien si trenquéssim l’actual matrimoni forçat que tenim amb España. Durant molt de temps ha estat un matrimoni de conveniència però això s’ha acabat. Ja no s’aguanta per enlloc. No han estat capaços de fer cap mena de proposta per –com a mínim- fer veure que els importem, i no n’han fet cap perquè per a ells continuem sent un territori dominat. Per a ells continuem sent la seva vaca munyidora.

EL MANTENIMENT ACTUAL DELS SERVEIS
En canvi em preocupa força el nul manteniment dels nostres serveis. Fixeu-vos que les poques coses que funcionen depenen de la Generalitat o són privades, de l’estat no n’hi ha pràcticament cap que funcioni bé.

L’ENERGIA
Però el que realment em preocupa és que no estiguem dissenyant i començant a aplicar un model energètic diferent. El nostre model energètic actual depèn de la bona voluntat de l’estat i és altament contaminant. Per la banda de l’energia és per on l’estat ens pot collar i fer-nos ballar al seu gust.

Em sembla que ens cal apostar per les renovables i per la hidràulica -renovable històrica-. A la vora de totes les poblacions mitjanes i les petites mancomunades hi hauria d’haver un centre de producció d’energia renovable estable (combinació de diferents sistemes). Per les grans ciutats que són a prop del mar –la majoria hi són- s'hi podria destinar la gran hidràulica i la eòlica marina.

Sóc conscient que el que plantejo en molts de casos farà mal d'ulls, però ens n’hauria de fer molt més el seguit de torres d’alta tensió que hi ha escampades arreu del territori i que no aporten res per on passen. 

En comptes que les renovables ens facin mal d'ulls ens haurien de fer sentir orgullosos de ser d’una nació que cuida l’entorn i que obté l’energia de la forma menys contaminant possible. Els turistes no deixaran pas de venir si del respecte al medi ambient en fem un valor.

UN ARTICLE
Acabo de llegir l'article del Sr. Nadal. Vaig tenir un director que un dia em va dir: "Si vols que una idea o un projecte no es pugui portar a la pràctica no t'hi oposis, eleva'l a la perfecció." 

Fins la setmana vinent..


F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors? No tenim gaires més possibilitats

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

divendres, 13 de setembre de 2013

CAROD-ROVIRA, MARGALLO,CEE

CAROD, un somiatruites?
Si miréssim enrere ens adonaríem de la gran velocitat que porta el nostre tren cap a la independència. No fa gaires anys en Carod-Rovira va dir que el 2014 seria una bona data per fer el referèndum sobre la independència. Tothom el va titllar, en públic o en privat, de somiatruites. Ja hi som i es farà.

Els somiatruites a vegades ens assenyalen cruïlles i passeres que si no fos per ells ni en faríem cabal. D’uns pocs somiatruites hem passat a centenars de milers de somiatruites i, per tant, deixem de ser somiatruites per convertir-nos en actors i a dirigir, alhora, l’obra.

Comencem a recuperar la capacitat per dirigir el nostre destí com a poble.

MARGALLO
No us hi heu fixat que en vint-i-quatre hores el discurs del ministre espanyol d’assumptes exteriors va canviar com una mitja?

Senzillament ja li han començat a picar el crostó i tota la pressió que va fer per desacreditar-nos se li ha girat en contra.

És important, sobretot tenint en compte que España està intervinguda “de facto” i que no pot decidir gaire res, sobretot si el que decideix afecta a la resta d’Europa. Les seves decisions polítiques estan condicionades.

Ha arribat l’hora de la política i esperem que els nostres polítics facin les propostes i la feina que cal per a poder votar amb llibertat.

ENS QUEDAREM A FORA, PERÒ NO
Són aquelles coses de la política, es tracta de fer quadrar un cercle. És possible i a més ens interessa i a Europa també. Com a nou estat em sembla que la millor opció és que ens quedem fora de la CEE, però que com a ciutadans tinguem els mateixos drets que ara, circulació de bens i capitals ...

A algú li pot semblar una ximpleria, però no m’ho sembla pas. El nostre teixit social i comercial és de petita i mitjana empresa, de botiga i de supermercat de la cantonada. Si ens quedem fora, tindrem la capacitat per continuar reforçant el teixit intern i la cohesió social, però si fóssim a dintre les normes fetes a la mida dels grans estats i les grans multinacionals se’ns menjarien el poc que tenim, que ja és el que està passant ara.

Tindríem temps per asserenar-nos, començar a fer via amb el nostre vestit nou i negociar amb tranquil·litat i a poc a poc la nostra adhesió.

Fins la setmana vinent..

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors? No tenim gaires més possibilitats

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

dissabte, 7 de setembre de 2013

DE SAVIS ÉS RECTIFICAR

SENYOR PRESIDENT, AIXÒ NO ESTÀ BÉ!
És cert que al programa ja hi posàveu que la consulta seria dintre la legislatura, però també és cert que vàreu pactar amb ERC, i per no fer la consulta el 2014 calia que hi haguessin causes i raons diferents de les ja conegudes i no és el cas.

Si hi haguessin hagut raons noves tot primer les havíeu d’haver explicat a ERC i pactar les fases del possible canvi de dates, i només després d’haver-ho discutit a bastament i haver arribat a una decisió conjunta podíeu haver-ho fet públic. Si no ho heu fet així és perquè no hi ha raons noves en clau nacional, sinó que són de partit, internes de CiU o, encara pitjor, raons que només interessen a Espanya.

DE SAVIS ÉS RECTIFICAR
Ahir vàreu fer un gest i vàreu anar a St. Vicenç dels Horts i vàreu parlar amb el seu alcalde, no ho podíeu haver fet abans de fer cap comunicat?

Si us plau, el que tenim a sobre la taula és prou important com per no deixar-ho caure per raons de curta volada, de partit, o per raons en clau espanyola. És molt possible que si convoqueu unes eleccions plebiscitàries ERC les guanyi, però no pas per això s’haurien de retardar.  CiU traurà prou bon resultat com per ser indispensable, a part que des de ERC es té molt clar que sense CiU no podem anar endavant.

UNA POSSIBILITAT A MIG CAMÍ
Jo voldria poder votar el 2014, però en el cas que fos del tot impossible, perquè no feu coincidir la data de les eleccions municipals del 2015 (pel maig em sembla) amb les eleccions plebiscitàries al Parlament?

La situació no podria ser més decantada cap a CiU que sempre ha estat una força municipalista. Només us cal pactar-ho amb ERC. Cediríeu uns i altres, i no és gaire enllà. La proposta té un inconvenient important, pot semblar que no es dóna prou importància a les eleccions al Parlament, és cert.

El que segur que no es pot fer és es
perar que hagin passat les eleccions a “las Cortes”, això no. El calendari l’hem de fer al nostre gust i no pas al gust dels altres. A part que cap dels partits espanyols no es plantejarà cedir ni un gram en res si abans no hem fet la nostra declaració d’independència. A les eleccions estatals no hi hauríem ni de participar.


Fins la setmana vinent..

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors? No tenim gaires més possibilitats

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

dilluns, 2 de setembre de 2013

EL CARRO DAVANT DELS BOUS

Avui ho faré curt. N’hi ha que s’entotsolen en la idea que és molt important i fonamental dir com volem que sigui el nou estat de Catalunya, però em sembla que s’equivoquen.

Hi ha una qüestió prèvia. Primer cal tenir el nou estat i com que aquest és el repte bàsic i fonamental és indispensable dedicar-hi tots els esforços i totes les energies. Qualsevol plantejament o idea que ens pugui fer distreure d’aquest objectiu s’assembla al conte de la Lletera, i ja sabem com va acabar.

De totes maneres el nostre futur, en el pitjor dels casos, mai serà com el que ens espera si seguim dintre d’España. Personalment tinc la sensació que som com aquella vaca que a còpia d’anar donant llet a tots els vedells, els seus i els dels altres, es va quedant escarransida fins a la pell i els ossos. I a més ens volen estacats. És aquest el futur que volem per al nostre país?

Fins la setmana vinent..

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors i no en contra de les torres d'electricitat?

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

dissabte, 13 de juliol de 2013

EL DÈFICIT TARIFARI AMB LES ELÈCTRIQUES ÉS UNA ESTAFA

UNA OPORTUNITAT HISTÒRICA? (recordatori)
Els escrits anteriors sobre el món educatiu han intentat presentar una línia de treball que permetés als alumnes deixar enrere el fracàs escolar.

Només que el fracàs escolar es pogués reduir a pràcticament zero ja hauríem de saltar d’alegria. De totes maneres si la universitat, Rosa Sensat i el Departament d’Ensenyament no s’ho miren, ho comproven i hi ajuden, res no serà possible i em sembla que haurem perdut una oportunitat històrica.

Ara canviem de tema.

EL DÈFICIT TARIFARI AMB LES ELÈCTRIQUES ÉS UNA ESTAFA
Resulta que els governs centrals anteriors no han volgut carregar sobre les famílies l’augment del cost de la producció de l’electricitat i varen decidir congelar o quasi bé congelar els preus. L’important era guanyar els eleccions.

Ara bé, per poder-ho fer varen haver de cedir a les pressions de les grans companyies de producció d’electricitat que els varen prendre el pèl i els nostres diners.

Cada “x” temps hi ha una subhasta sobre les diferents formes de producció elèctrica, hidràulica, eòlica, nuclear, amb carbó, cicle combinat i alguna que em dec deixar. En aquesta subhasta cada sistema de producció va per separat.

Suposem que vostès van a comprar cireres i a la primera parada li demanen 1 euro el quilo, a la segona parada 2 euros el quilo, a la tercera 3 euros el quilo, a la quarta 4 euros el quilo i a la cinquena 5 euros el quilo. En aquell moment no porteu prou cèntims i quedeu amb els venedors que pagareu les cireres, a tothom, al preu més alt a 5 euros el quilo.

Evidentment tothom dirà que sí. Ara bé, una de dues o vostès són uns ximples o uns inútils, o totes dues coses alhora, sobretot si els cèntims que fan servir no són seus.

Els saberuts senyors del govern central varen decidir que pagarien tota la producció al preu més alt d’entre les diferents maneres d’obtenir energia que sortís de les subhastes.  Per tant totes les formes de producció que estaven per sota de la més cara varen estar-ne la mar de contentes i satisfetes, els pagarien molt més del que els costava.

Si s’hagués decidit que es pagaria seria el cost real, ara el dèficit tarifari seria menys de la meitat. De fet, em sembla que el més lògic seria tornar a recalcular tots els costos d’aquests últims anys, des que hi ha aquesta psicodèlica manera de calcular a l'engròs els preus, i pagar només el que realment es deu.

PER SORTIR DE LA CRISI (al revés del que fa Madrid)
Dir que per sortir de la crisi ens cal consumir més em sembla que és repetir l’equivocació, ens tot cas ens cal consumir diferent. Si tornéssim a consumir més es tornaria a engegar el procés i, aparentment, sortiríem de la crisi però estaríem posant els fonaments d’una nova crisi semblant a l’actual.

Una possible manera de sortir de la crisi actual passa per un cert canvi en el model energètic.

Si es prioritzés la producció d’energia elèctrica a través de l’eòlica i la hidràulica, l’obtenció d’aigua calenta o de calefacció a través d’acumuladors solars a tots els edificis , la priorització de l’ús del gas en comptes de la benzina per als cotxes, la millora de l’aïllament dels edificis i alguna altra cosa que m’estic oblidant, em sembla que s’estarien posant les bases per obtenir una societat més tranquil·la, responsable i tècnicament més evolucionada i amb molts nous llocs de treball i de recerca.

A alguns els pot semblar que la hidràulica ja està al límit però em sembla que encara li queda força recorregut sense cap més gran construcció. S’hauria de pensar seriosament en centrals més petites, situades de forma esgraonada, que aprofitessin el desnivell dels rius.

No dic res de la fotovoltaica perquè em sembla que encara és a les beceroles pel que fa al rendiment, a part que la infraestructura que li cal encara és força més contaminant que qualsevol de les altres. Sembla que a través del que es pugui aprendre de l’aprofitament que fan les plantes de l’energia solar potser es podrà millorar–ne el rendiment. Tot arribarà.

Ara potser que m'esperi al setembre.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors i no en contra de les torres d'electricitat?

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

diumenge, 7 de juliol de 2013

UNA EXPERIÈNCIA PER AL NOU SISTEMA EDUCATIU(VI i últim)

A l’últim escrit us parlava d’una experiència senzilla però revolucionària i que no us ho diria si no fos veritat, ara em sembla que us ho puc explicar un xic més.

Aquest últims cursos hi ha hagut unes quantes escoles que ja n’estaven tipes de tenir un fracàs escolar a l’entorn del 25% o superior i de clavar-se cops de cap contra la paret per intentar millorar, i han decidit plantejar-s’ho diferent i fer més d’acord amb les necessitats dels alumnes.

El conjunt de les propostes i projectes ja estava reunit sota la denominació  de «L’Estany, eines de llengua» a la plana web winhor.cat. Semblava que  ja estava una mica madur, però encara li faltava la prova de foc, el tast global amb la realitat.

Fa dos anys i mig l’escola més gran de Torroella de Montgrí, amb tres línies, va decidir provar allò que els proposava el seu inspector i va ser la primera que s’hi va llençar de caps i provar-ho de forma general.

Ningú els podia assegurar  gaire res perquè una cosa és la teoria i una altra la realitat.

La primera idea bàsica era que a P3, P4 i P5 tot havia de fer girar a l’entorn de la llengua oral, vaja, que s’havia de deixar de racó l’escriptura i les fitxes, i que s’havien de treballar diàriament els contes, les cançons, els poemes, els trencaclosques, el racó artístic, el de joc simbòlic, la psicomotricitat ...

Quan varen començar a fer-ho tothom tenia el cor així de petit, petit. Què passaria, què dirien els pares, aniria bé?

A primària ho tenien més senzill, només se’ls proposava que canviessin algunes pràctiques, potenciessin la llengua oral i el seu lligam amb l’escriptura, la cooperació entre alumnes i que procuressin sistematitzar i prioritzar allò que era important a través de tècniques senzilles que treballaven de forma global el llenguatge.

Per sort per tothom i sobretot pel país, els resultats superen totes les expectatives, ja sia amb els petits, ja sia amb els grans de sisè. Els alumnes aprenen, aprenen molt i bé, i amb ganes.

L’ESFORÇ I LES GANES DE TOTHOM ES TRANSFORMEN EN ÈXIT

L’objectiu no eren els resultats sinó els caps ben moblats, però quan te n’adones que TOTS els alumnes que han acabat P5 saben llegir i escriure amb lletra lligada –la normal- i ho fan de forma natural i sense quasi bé cap error ortogràfic – i no era l’objectiu, sinó que n’és una conseqüència-, que parlen pels descosits i s’expliquen com llibres sense fulls és que s’han superat amb un èxit esclatant tots els objectius previstos i si, a més, TOTS els alumnes de sisè superen sobradament les proves externes oficials de competències bàsiques de llengua, ja no es pot demanar gaire res més.

Al llarg d’aquests últims anys, a poc a poc s’hi han afegit altres escoles de la comarca que també van pel mateix camí.

Si amb una població escolar bàsicament immigrant, sense més mestres dels que tocaven i sense cursos especials de formació, en dos anys i mig s’obtenen uns resultats que superen qualsevol expectativa, qui pot dir que no estem davant d’un nou camí, una nova possibilitat per al nostre país.

Un camí on el fracàs escolar podria quedar pràcticament bandejat i on TOTS els nostres alumnes, independentment de les llengües familiars, poguessin disposar d’una motxilla personal de llengua oral en català que els permetés entendre el que escoltessin, comprendre el que llegissin i expressar-se oralment i per escrit de forma socialment correcta.

Si em preguntéssiu si estic satisfet? doncs us diria que molt!.

Estic content pel gran èxit que esta resultant el projecte de «L’Estany, eines de llengua», basat en la llengua oral, en el treball sistemàtic, en la priorització i l’harmonia en el conjunt de l’activitat educativa de tots els nivells de l’escola.

És com qui deixa darrere seu la col·laboració en algunes coses que li sembla que poden ser importants i, en aquest cas, m’ho sembla.

Ah!, potser no us he dit, però el departament d’ensenyament ha decidit jubilar-me. El 30 d’agost plego.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí
Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors i no en contra de les  torres d'electricitat? 


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

dissabte, 29 de juny de 2013

HEM DE DISPOSAR D’UN SISTEMA EDUCATIU NOU (V)

Als quatre textos anteriors parlava d’un alt percentatge d’alumnes que fracassaven a l’escola, d’uns mestres preparats per a un altre tipus d’alumnes, d’un sistema educatiu que no té uns objectius clars i de l’existència d’un ambient propici a qualsevol mena d’experimentació sense cap control real, ni de responsabilitat en els resultats.

També he procurat que quedés força clar que no es podia carregar contra els mestres, sinó que era responsabilitat de l’administració i que depenia de la universitat liderar-ho i capgirar-ho.

Avui voldria centrar el tema en quins haurien de ser els fonaments sobre els quals s’hauria d’edificar el sistema educatiu. En un parell d’anys podrem decidir com volem que sigui i, em sembla, que ens cal tenir les idees una mica més clares.

Com a objectiu general, proposava: Que tota la mainada, quan acabi la primària, sigui capaç d’entendre el que escolta, comprendre el que llegeix, raonar i explicar-se oralment i per escrit en català de forma socialment correcta. 

Més d’un pensarà que ara desgranaré un llistat inacabable, però no. Els fonaments no solen tenir una estructura gaire variada. El que s’hi pot construir a sobre sí.

L’únic fonament que necessiten els alumnes per a poder seguir l’escolaritat amb possibilitats d’èxit és la llengua oral escolar, o sia, el català oral.

Com més bon domini tinguin del català oral més fàcil els resultarà expressar-se, entendre, raonar i comunicar-se amb els altres, a part de comprendre el que llegeixin o saber escriure de forma socialment correcta.

És una condició prèvia a qualsevol altre aprenentatge i, per tant, caldria que fos l’objectiu principal de tota l’etapa d’educació infantil i, si calgués, de la primària.

Potser pot semblar que ja es fa, però no és cert. Els resultats actuals indiquen que el nivell de català oral de la majoria dels alumnes no passa d’un nivell llindar, un nivell molt justet i que no és suficient per a seguir l’escolaritat amb èxit.

Si és tan important potser s’hauran de fer coses molt complicades? Doncs no.

N’hi hauria prou si cada dia el mestre els llegís un conte fins que hi participessin, cantessin una cançó i -si pogués ser- la dansessin, anessin aprenent un poema i el recitessin, fessin trencaclosques i els expliquessin, tinguessin una estona per estar al racó artístic treballant amb pintures de dits, pinzells, farina, fang, aigua ..., però sense fer-hi servir ni retoladors, ni ceres, ni llapis, i també disposessin d’una altra estona pel joc simbòlic, amb les paradetes, les cuines ...

Si els acostuméssim a explicar sempre què hi ha o hi havia, què passava, què han fet, què han fet servir, quin colors o imatges ...

Si es fes quelcom de semblant a P3, P4 i P5 potser no tindrien temps per fer les fitxes que agraden tant als pares, ni per agafar hàbits inadequats d’escriptura, ni per perdre el temps.

Al voltant dels sis anys, de forma natural, la mainada començaria a llegir i a escriure i, curiosament, sense faltes d'ortografia i amb una lletra lligada absolutament intel·ligible per tothom. Poden estar segurs que no ho diria si no fos cert.

Anotació: Segur que avui tothom parlarà del concert, de l'actualitat, per això no en dic res de res, i continuo parlant del futur.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí
Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors i no en contra de les  torres d'electricitat? 


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”