dissabte, 28 de gener del 2012

ESCÒCIA...

Escòcia és un miratge i els miratges semblen allò que no són. No podem prendre Escòcia de model polític, però sí que podríem prendre el Partit nacionalista escocès com un possible model de coherència i d’habilitat política, sobretot d’habilitat política i de no arronsar-se davant del poder central i tots els seus falsos i tramposos jocs de mans.

Ja sabem que no som dintre d’un estat com el britànic on la voluntat  popular és un valor, aquesta diferència és fonamental, però no és pas absoluta ni fa inviable assolir la independència, segurament per nosaltres ens ho facilita.

S’haurà de negociar i s’hauran de plantejar objectius clars i mantenir-los. El primer pas sembla coherent que sigui un objectiu un xic descafeïnat: el pacte fiscal; però per alguna cosa seriosa s’ha de començar.

Ja fa temps que vàrem escriure que no era una bona idea demanar que, abans de la negociació, es fes una consulta prèvia.

La consulta ja es va fer amb les eleccions al Parlament, CiU s’hi presentava amb la idea difusa –si voleu- d’un pacte fiscal que, de mica en mica, han aclarit un xic, no gaire.

En comptes d’estar demanant consultes, el que haurien de fer els partits independentistes seria estar marcant i proclamant dia sí, dia també, l’objectiu del pacte fiscal i els mitjans que calen per a poder-lo portar a terme.

Vaja! Que aniria bé que algú de forma tossuda, amb constància, amb tranquil·litat i amb un llenguatge entenedor i políticament clar, anés detallant i explicant a la ciutadania què caldria pactar per a poder dir que realment s’ha arribat a un pacte fiscal i no pas a un joc de mans amb cartes trucades; és una feina cansada i poc agraïda, però indispensable.

També s’hauria de dir, tant si toca com si no toca, que sense l’espoli fiscal i amb la Generalitat controlant i gestionant tots els nostres impostos ja fa temps que hauríem començat a sortir de la crisi. 


F. Ponsatí


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

diumenge, 22 de gener del 2012

Hi hauria hagut aquest merder si l’agressió no hagués estat contra en Messi?

És evident que sense la pressió internacional no hauria passat res i, amb la pressió,  encara ha de passar. En “Pepe” la va fer massa grossa perquè la mà trepitjada, expressament, és la d’en  Messi, no pas haver-ho fet. La millor prova és la reacció del club de l’agressor i de la seva federació -l’espanyola- res de res.

La reacció del Barça no volent ni denunciar-ho és de botigueta del Sr. Esteve; fins i tot  va fer que en Josep Cuní, que considera que sí que s’hauria hagut de denunciar, digués  referint-se als dirigents del Barça, quelcom de semblant a: «...és allò tan català, no diguem res, deixem-ho estar...», però el Sr. Cuní es va deixar una cosa important de dir tot darrera, perquè hi hauria hagut d’afegir: “...des que vàrem perdre la guerra, perquè encara tenim la por al cos, la por al poder, als vencedors, a Espanya.”

Alguns diuen que Madrid i el “Madrid” no representen Espanya, que Espanya és molt millor que Madrid i el “Madrid”, que és possible entendre-s’hi, s’equivoquen.  A través de l’esport es manifesten, sense repressions socials i  actituds políticament correctes, els sentiments, els desitjos i les esperances.

Alguns ho diuen clarament, ens voldrien morts, d’altres ho fan més finament, no ens volen morts perquè són conscients que som la seva vaca suïssa, però ens fan xantatge polític (tanqueu les ambaixades) per rebre una almoina (part dels milions que ens deuen) i, a més a més, ens els tornen a prendre (1200 milions) amb l’IBI.

És evident que això no ens passaria si nosaltres tinguéssim la clau i el duro dels nostres  impostos.

Quin dia el PSC deixarà de fer el joc a Espanya i explicarà a la seva gent que han de mirar pel país dels seus fills i nets, i no pas continuar mantenint la mirada cap el passat,   sobre allò que varen haver de deixar perquè la seva “estimada Espanya” els va fer fora, els va abandonar?

Quin dia el PSC reconeixerà que no hi ha ningú que es vulgui federar amb nosaltres i deixarà de fer veure que la solució és el federalisme?

F. Ponsatí


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.