PROPOSTES PER A UNES IMPOSICIONS COLONIALS

IMPOSICIONS COLONIALS

El que està passant des de fa una colla d'anys és trist, perquè quan varen aprovar la Constitució, molts vàrem creure que: Ara sí. Que aquest cop ens tractarien com a ciutadans, d'igual a igual, i no pas com l'enemic a abatre. Al començament va ser així, però de mica en mica España han tornat als seus costums i tornem ser l'ase dels cops, com en temps del general colpìsta i feixista Francisco Franco amic de Hitler. Tornem a ser la seva bèstia negra i tot per la nostra mania de parlar diferent, segueixen convençuts que cal anorrear, fer desaparéixer, xafar, esmicolar, trinxar, la llengua i la cultura catalanes, i així fer realitat: “Una España Grande y Libre, que toda ella hable español”.

Suposo que, al llarg de l’escrit, quedarà ben clar que no estic d’acord que els jutges es dediquin a fer de legisladors i encara menys de pedagogs, perquè no en tenen ni idea, ni d’una cosa ni de l’altra, i al pas que anem acabaran dient-nos quan podem respirar i quan no ho podem fer, de fet ja ho estan fent amb els diputats. Jo em pregunto: Per què un diputat no pot parlar de tot?, que els seus drets fonamentals no es mereixen respecte i protecció, quan, de fet, sumen els de tots els seus votants? Si en una reunió qualsevol es pot parlar de qualsevol cosa, perquè no ho han de poder fer els diputats al Parlament?

Els jutges han sortit del seu marc funcional i ara són jutges fent de legisladors i escapçant drets fonamentals, ara són els diputats i l’escola, i aviat serem tots plegats. En “español” diuen: «Cuando veas las barbas de tu vecino pelar pon las tuyas a remojar», perquè després dels diputats i de l’escola, si no fem res, vindrem la resta de catalans. Som la seva obsessió malaltissa.

Considero que cap jutge, ni si són del TC o del TS, no té cap mena de capacitat legal per decidir en quina llengua es fa l'ensenyament, senzillament, no tenen la capacitat legal perquè no tenen cap tipus de qualificació pel que fa a l'ensenyament, i si diuen que en tenen és que fan “Como Juan Palomo, yo me lo guiso, yo me lo como”.

De fet TC ja ho han fet això de decidir sobre qüestions pedagògiques, i ho fa saltant-se les normes o inventant-se'n de noves (això correspon al legislatiu). Com a màxim el TC hauria de poder dir si una normativa, segons el seu criteri, és conforme a la constitució o no, qualsevol altra afegitó és sobrepassar les seves competències i, per tant, està fora de la llei perquè no li correspon al TC fer lleis, i aquesta em sembla que hauria d'haver estat la resposta general.

De fet, el TC s'autonomena legislatiu en el moment que en comptes de dir si una norma és o no és constitucional, s'atreveix a dir com hauria de ser, que és evidentment feina del legislatiu, o sia, el TC es dedica a fer política.

LA SÀVIA HERÈNCIA PEDAGÒGICA

Ara resulta que el TSJC, extralimitant-se encara més, s'atribueix unes competències i unes capacitats pedagògiques i d’organització escolar inaudites (potser tenen un Esperit Sant particular) perquè no tenen cap mena de suport legal, per molt que el TS s'encarregui de fer-li de paraigües i aixoplugar-lo, perquè ni el TS, per molt “Suprem” que es cregui, no té cap mena de competència en qüestions pedagògiques, per molt que faci veure que les transforma en jurídiques perquè, aleshores, fa com el TC, fer política, autotransformar-se en legislatiu. Poden dir si una norma està ajustada a llei, segons les seves conviccions i interessos, però no poden dir com ha de ser la norma.

El que està passant és ben bé que els plats s'assemblen a les olles, i els jutges actuals tenen el mateix gust que els seus mestres, els jutges franquistes, els “Del Imperio hacia Diós” i allò tan seu “La lengua es compañera del Imperio”, només que ara ho fan revestits amb pell de xai, però continuen pensant i fent com si ells fossin la llei, de fet, les munten i les desmunten al seu gust de ranci franquisme sota la l'empara d'un TC que tot ho interpreta amb un "Todo por la pàtria" i la "Unidad de España", només els falta alçar el braç i cantar el “Cara al sol”.

A més a més de voler decidir quin percentatge cal fer en “español”, els jutges del TSJC volen decidir l'àrea o l'assignatura, ells en diuen “troncal”. Amb aquest llenguatge “pedagògic” es veu que encara viuen a la prehistòria pedagògica, ara, senyors jutges no hi ha assignatures troncals i maries com al seu temps, ara totes tenen el mateix pes i valor formatiu per la mainada, encara que vostès continuïn en els seus temps reculats, plens d'ignorància pedagògica.

Si volen poden continuar dient com s'ha d'organitzar tot plegat, com sembla que volen fer quan diuen en quina llengua han de ser els llibres, o imposar que l'alumne que ha demanat fer-ho en “español” ha de continuar amb els seus companys del grup classe quan li ho facin en “español”, la qual cosa els porta a dir que tota l'altra mainada també ho ha de fer en “español” (els altres no han demanat res i, per tant, estan menystenint els seus drets imposant-los un canvi de llengua), com sinó existís l'atenció individualitzada, però aleshores es veuria massa qui ha demanat fer-ho en “español” i vostès el que procuren és dissimular-ho. Si realment hi tingués tant de dret no caldria dissimular res de res.

Un altre tema: els llibres.

En el moment que els Srs. Jutges volen decidir en quina llengua són els llibres estan demostrant que les seves decisions són del tot polítiques, i estan tractant d'ignorants i d'incapaços la mainada, o sia, que si per “Real Orden del TSJC” hi ha una àrea o part d'una àrea d'un grup classe que es fa en “español”, és de bojos pensar que la mainada no té el dret a tenir els llibres de l'àrea afectada en la llengua que vulgui i que hagi de ser en “español”, perquè, com a mínim, si les llengües oficials són el català i l'”español”, com a mínim, la mainada té el dret de tenir els llibres com li roti, i perdonin l'expressió, i no han de ser els jutges els qui decideixin en quina llengua han de tenir els llibres la mainada, sinó els centres.

Si abans he dit que la decisió dels jutges és política és perquè recordo que en temps dels pares dels actuals jutges, quan encara regia públicament “Una, Grande y Libre” i “Por el Imperio hacia Diós” i el general feixista Franco encara era viu, ja hi havia les mateixes normes que (en el fons) ens volen imposar els successors ideològics d'aquells jutges i, teòricament, totes les classes s'havien de fer en español, doncs “naranjas de la china”, conec un centre que molta mainada ja podia triar entre tenir els llibres en català o en español (la majoria els agafava en català, i alguns en español), i no va haver-hi mai cap problema, està clar que els pares, molts d'ells militars, eren molt lluny de ximpleria d'alguns dels pares actuals que van fent veure que es caguen en banderes i coses per l'estil, i allò que no guanyen a les urnes ho volen guanyar als jutjats dels hereus del franquisme.

Srs. jutges, no sé quina titulació, de les que tenen, els reconeix la capacitació pedgògica adient per decidir sobre pedagogia i organització escolar, en què es basen per voler determinar percentatges en una o altra llengua, quan, a la llei, les úniques referències a les llengües (tret de les que s'ha inventat el TC saltant-se les seves limitacions legals) són per dir que, a l'acabament de l'escolaritat obligatòria els alumnes han de dominar de forma semblant l'español i el català, fet que està reconegut que és el que passa fins ara.

Evidentment tots vostès, incloent-hi el TC, sobrepassen les seves capacitats professionals i jurídiques i s'atribueixen capacitats que no tenen, i fan una interpretació molt "sui generis" de la llei, i ho fan des de la seva irresponsabilitat legal (si de les seves decisions en surt un nyap, els qui el pateixin que es fotin, vostès mai són responsables de res, veritat?).

Ara està demostrat que tota la mainada acaba l'ensenyament obligatori sabent les 2 llengües oficials, però d'ara en endavant segur que poden assegurar que continuarà sent així? O és que tan els és que no sàpiguen català? De fet, ara, la mainada quan acaba, domina més bé l'español que no pas el català, per tant, tota la seva ingerència no té cap mena de suport pedagògic ni estadístic, o sia que és del tot política. Després, el seu president, el Sr. Barrientos, demanarà que se'ls respecti en els seves decisions. Com podem respectar a algú que s'atribueix capacitats que ni de bon tros té, i que s'atreveix a fer-ho només per què té la força al seu costat i ho fa irradiant por i no pas justícia?

És evident que una de les possibilitats és posar els jutges al seu lloc, o sia, deixar-los fora de l'escola i no deixar-los-hi entrar, o també podríem demanar-los que si no els agrada que vinguin ells i es dediquin a organitzar-ho tot plegat i a fer classe, no diuen com s'ha de fer, no diuen quan s'ha de fer, no diuen quant s'ha de fer, doncs si són tan savis que s'hi posin, nosaltres ja mirarem com s'estavellen.

Suposem que el raonament anterior no us sembla aplicable malgrat que no pressuposa cap mena de desobediència, ni d'insubmissió, senzillament és fer les coses amb seny, el que, moltes vegades s'està demostrant que no tenen els jutges del TSJC que actuen més per motius polítics donant suport a VOX i a Ciudadanos, que no pas a les lleis sortides del Parlament, que és el que considero que haurien de fer.

PROPOSTES PER A UN HORARI IMPOSAT

Torno al tema del començament, el més fàcil és dir: «No hi estic d’acord, hi estic radicalment en contra» i, un cop dit, quedar-se ben satisfet i no fer ni proposar res, i si m'ho manen diré: Quin remei. Està clar que també podem fer com alguns centres que han dit clarament que són ells els responsables d'organitzar-lo i que els jutges no tenen res a fer-hi allà.

És evident que aquesta segona manera és a la que m'agradaria que s'hi apuntés tothom, però de moment molts centres i molts ED estan més sols que la una, per això, tot seguit faig algunes propostes, propostes que segurament no tenen ni cap ni peus però, com a mínim, procuren ajudar a uns mestres i a uns equips directius que sembla que els han deixat de la ma de déu, amb un: Ja s’espavilaran.

Repeteixo que considero una ximpleria judicial el que estan fent alguns jutges colonitzadors quan volen decidir en quina llengua s’ensenya, perquè no tenen cap mena de capacitació per dir-nos com l’hem de fer, la feina, i encara menys volent discriminar estones aplicables a les seves dèries i les que, segons ells, no ho són. O ho són totes o hi ha una clara discriminació negativa cap a determinades estones que tenen la consideració de lectives, la qual cosa, pedagògicament, no és admissible.

Hi ha un aspecte previ que caldria tenir en compte i que si no sembla prou bé seria quan s'hauria d'entrar en la resta de l'escrit. La consideració prèvia és que si a un alumne, per decisió judicial, se li ha de fer una àrea en español per tal de cobrir el 25 % que s'han tret de la màniga, sempre queda el recurs d'implantar l'atenció individualitzada a fora o dintre l'aula. El mestre i la resta de la mainada fan la classe normal, tal com era prevista fins aquell moment i, per a l'alumne en qüestió, un docent , li va explicant el tema en español, a dintre o a fora de l'aula.

Perquè no s'ha de poder fer així, si hi ha algú que vol alguna cosa especial, i un jutge decideix que hi té dret, doncs el centre s'organitza perquè aquell alumne concret rebi el que el jutge ha dit, si la petició ha estat personal, la resposta ha de ser personal, pequè només és aquell alumne qui ho ha demanat, però la resta no han demanat pas cap canvi, per tant, cap jutge no pot decidir sobre com s'ha de fer, ni què s'ha de fer amb la mainada que no ha demanat res, i que si se'ls fes extensiu el canvi seria lesionant els mateixos drets individuals que diuen que volen defensar amb la seva sentència. També podria passar que algun alumne en sortís perjudicat (a tot arreu hi ha mainada amb necessitats EE, o que ja els va bé com estava), per tant, davant del dubte, el centre només pot aplicar el canvi sobre qui ho ha demanat, no sobre la resta perquè el jutge, si algun alumne en surt perjudicat (i això només es veurà a llarg termini), dirà que ell no n'és pas responsable, que és responsabilitat del centre.

Però posades les coses a anar pel pedregar, procurem que ens serveixi, en alguns centres, per regirar la situació i fer que els qui es vegin forçats a aplicar percentatges judicials ximples facin realment, el 75 % en català, sigui l’estona que sigui i l’àrea que sigui, sense excuses ni raonaments acomodaticis, bonistes o d’entorn.

Si algun centre ha d’aplicar les normes político-socials judicials em sembla que hem de procurar no mirar-nos-ho tot pel cantó absolutament negatiu, encara que ho sigui perquè és pura situació colonial, però també podem intentar posar-nos TOTS d’acord i, en aquests centres, fer realment tota la resta, sigui el que sigui en català, de fet, estaríem recuperant gairebé bé la immersió.

Serà una oportunitat si TOTS els mestres d’aquell centre decidissin aplicar, de forma absoluta, la sentencia judicial, o sia, que tret del 25% que es fa en español, tota la resta, absolutament tota la resta, mestres – mestres, mestres - mainada i, mainada - mainada, tot i tothom ho fa i ho ha de fer en català, sigui el que sigui, fins i tot els esbarjos (no només dels docents cap a la mainada, sinó entre la mainada també, és una estona lectiva, o no?), perquè sigui l’esbarjo o sigui l’àrea que sigui totes estones són llengua, perquè la llengua és l’eina fonamental, i els jutges colonitzadors ho han entès així, som nosaltres els qui fent o no fent, fem veure que fem immersió i, en molts de casos i en moltes estones, no és cert.

Si som a Primària és evident que totes les estones que s’empren per entrar o sortir són considerades lectives i, per tant, es dona per fet que es fan en català. Si ens referim a les estones d’esbarjo, també és evident que són comptades dintre les 25 hores de l’horari i, per tant, també es dona per fet que són en català. Primera constatació, cap de les dues afirmacions anteriors són certes. Si judicialment són certes perquè no les hem de fer certes?

Segona constatació o raonament, si poden ser comptades com estones que es fan en català, també han de poder ser comptades com estones que es fan en español, si no fos així hi hauria una clara discriminació lingüística i pedagògica per part dels jutges que, en aquest aspecte són del tot incompetents, i perquè no hi hagués discriminació si hi ha estones que no poden ser comptades com estones a poder-se fer en español, tampoc no s’haurien de poder comptar com estones que es fan en català i, per tant, s’haurien de descomptar de les 25 teòriques hores lectives que, fins ara, es comptava que es feien en català, i el temps del 25 % canviaria.

INFANTIL: Doncs anem a posar fil a l’agulla. Si de les teòriques 25 hores hi descomptem, a Infantil, tot el temps que es dedica a les entrades i a les sortides de classe, al matí, al migdia i a la tarda, i no ens oblidem les d’anar cap a l’esbarjo o la tornada a l’aula, ens adonarem que, com a mínim, hem de reduir els 300 minuts diaris (5 hores) en uns 80 minuts, si no són més (si cal que siguin més es redueix més).

Ara, a aquests 220 minuts hi reduïm les estones que la mainada és a l’esbarjo, posem-hi uns 90 minuts diaris (com a mínim) ens queden 130 minuts, si a aquests 130 minuts hi restem les estones que la mainada esmorza (si ho fan dintre l’edifici), uns 10 minuts menys, en queden 120, ara si a aquests 120 hi apliquem el 25 % ens dona que és igual a 30 minuts, que són els que s’han de fer en español cada dia. Si una de cada quatre mestres que són al pati parlés a la mainada una mitja horeta en español es cobriria, de sobres, la quota demanava pels jutges.

Recordem que si totes aquests estones no poguessin ser descomptades i, per tant, es vol que siguin comptades pel català, també, en justa correspondència han de poder ser comptades per l’español i en comptes de ser 30 minuts, aleshores en serien 75, o sia una hora i un quart diaris, que evidentment es podria complir aplicant-ho parcialment a les entrades i a les sortides, o bé fent que les mestres que fossin al pati es repartissin els rols lingüístics, fent que una de cada quatre parlés a la mainada en español i les altres tres en català, i la mainada amb elles també, o bé, un dia a la setmana totes a l’estona d’esbarjo parlessin amb la mainada en español, però la resta dels dies en català i procuressin que la mainada, entre elles, també parlessin en català.

PRIMÀRIA: Aquí sembla una mica més complicat, però no ho és gaire. Seguint la lògica anterior dels 300 minuts diaris també s’hi han de descomptar, com a mínim, les entrades i les sortides (uns 10 minuts per cada entrada i cada sortida) i les estones d’esbarjo, que tot plegat podríem pressuposar que són gairebé 90 minuts diaris. O sia que en quedarien 210 minuts reals, que aplicant-hi en 25 % queda en 52 minuts, que el dia que hi hagués español ja s’hauria cobert perfectament el percentatge.

Si ho comptéssim per setmanes, al llarg d’una setmana serien 262 minuts, que si hi restem les estones d’español que ja hi ha a l’horari en quedarien per cobrir entre 80 i 90, o sia, una tarda a la setmana.

Suposem que no s’admet el descompte perquè es considera que aquestes estones que he descomptat s’ha de comptar com de català, doncs bé, comptem-les, també per l’español.

Aleshores serien 75 minuts diaris, i si a l’esbarjo un de cada 4 mestres parla a la mainada en español podríem descomptar 30 minuts i en quedarien 45 diaris, i el dia que fessin español fins i tot es passaria del 25 %, per tant, ens queda triar entre les entrades i les sortides, de forma general o parcial, segons convingui i/o fer una part d’una àrea en español, s’ha de calcular.

Evidentment caldria que TOTS els docents s’esforcessin perquè la resta d’hores fossin absolutament i totalment en català, mestres – mestres, mestres - mainada i mainada - mainada, perquè sigui l’esbarjo o sigui l’àrea que sigui tot és llengua (els jutges ho han entès perfectament, sembla que som nosaltres els qui, potser, no ho entenem).

COMIAT

Permetin-me, srs. jutges que acabi desitjant-los unes bones festes i recordant-los que encara els queda molt de marge per anar ampliant la seva demostrada capacitat i capacitació en qüestions fins ara impensables (el títol de jutge suposo que va acompanyat d'un Esperit Sant). Fins ara han pontificat en qüestions pedagògiques i d'organització escolar, que el TC, el TS i el TSJC, pel que demostren, en són uns experts molt capacitats.

Ara els proposaria un altre camp en el qual segur que també en són igual o més d'experts, possiblement més que no pas del món pedagògic, es tracta del món de l'esport. Els proposo que a partir d'ara dictaminin sobre qui ha de jugar i qui no, i qui ha de xutar els penalts, més endavant poden entrar també en l'estratègia per obtenir un bon resultat i quin vestuari han de fer servir, i tot de coses específiques del món de l'esport. El camp per córrer és molt ampli. Què els sembla?

O prefereixen entrar en com s'ha de punxar per fer unes anàlisis, o si és millor fer un tipus d'intervenció quirúrgica o una altra, vaja que el seu Esperit Sant té encara molta feina per ajudar-los a entrar en camps dels quals no en tenen ni la més remota idea, però com que fan de jutges no volen permetre's el luxe de dir que, d'aquell tema, no en saben res, que no estan capacitats per a tractar-lo, veritat?, sobretot si és per fotre la llengua i la cultura d'aquesta nació, per això sempre hi estan a punt i se'n senten més que capacitats. Està clar els ve de tradició, només han de seguir els exemples dels seus predecessors i superiors.

Atentament.

Felip Ponsatí i Terradas

Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i d’expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma fluida, coherent i d’acord amb les normes socials.

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària. 

( www.llenguaoral.cat )