Potser que no ens adormim. Cal començar, de forma seriosa, a
posar el «Pacte cultural» amb l’estat a sobre la taula.
Ja n’hi ha prou que ens facin la punyeta amb tot allò que fa
referència a la llengua, ja sia a l’escola, ja sia al comerç, a Europa o al
cinema.
Cal començar a exigir un «Pacte cultural» que respecti com a
competències sobre les quals només hi intervé la Generalitat, per a tot
allò que faci referència a la llengua, a la cultura i als signes d’identitat.
Tot allò que fa una referència preferent per a l’espanyol, a
Catalunya, l’ha de fer com a referència preferent respecte al català.
És evident que els caldrà modificar la seva constitució, que
ho facin.
Algú potser pensarà que no és el moment d’obrir un altre
front, doncs s’equivoca de mig a mig, precisament ara és el millor moment.
El Pacte fiscal l’obtindrem, més aviat o més tard, perquè
pràcticament tothom hi està d’acord.
El Pacte cultural obrirà un altre front i com que ara
tindran greus problemes per dir que sí al Pacte fiscal, estaran molt més ben
disposats a dir que sí a un pacte cultural que no els pressuposa cèntims, només
un pacte polític.
F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.
