dissabte, 28 de setembre del 2013

COM SERÀ EL NOU ESTAT?

Del que ja en parlen els altres i molt millor que no pas jo, no en parlaré.

COM SERÀ EL NOU ESTAT?
Aquelles persones que els sembla que la seva resposta positiva o negativa sobre el nou estat de Catalunya depèn de com es defineixi ara s’equivoquen. Segurament la seva visió sobre la seva capacitat personal és pels núvols.

És cert que estem treballant per al nostre futur i que el volem el millor possible. Però sobretot estem treballant per als nostres fills i nets, per les generacions futures. Perquè tinguin la possibilitat de dibuixar una mica, encara que només sigui una mica, el seu futur i no depenguin d’un estat que tingui per objectiu la seva destrucció i aniquilació com a poble. Bàsicament els hauríem de deixar una Constitució que fos fàcilment adaptable i no pas perfecta.

PER SORTIR DE LA CRISI S’HA DE CONSUMIR MÉS?
Sembla que no hàgim après gaire res d’aquesta crisi. Es fia la sortida de la crisi a l’augment del consum. O sia que tornem a repetir el model que ens va portar a aquesta crisi. Som savis, vaja!

Com a mínim hauríem de distingir entre el consum contaminant i el consum no contaminant.  I això per què?. 

Doncs perquè la capacitat de producció és enormement més alta que la necessitat real de consum i per això s’ha creat tot el món de la publicitat, per crear la necessitat compulsiva de consumir. La necessitat de tenir sempre l’últim, pel sol fet que és l’últim, el més modern. Ara bé, aquest consum afavoreix la contaminació perquè la producció de la majoria d’aquest objectes és altament contaminant.

GARANTIA, CONTAMINACIÓ, NOVETAT I IMPOST
Si alguna cosa hauríem hagut d’aprendre és que s’ha de produir, però s’ha de produir bé i amb una bona garantia de funcionament.

Hauríem de ser capaços d’aprendre que cal consumir menys i consumir millor. I no admetre que hi hagi res al mercat que no disposi d’una garantia de 10 anys i un alt percentatge de capacitat de reciclatge.

Un impost graduat inversament proporcional al temps de garantia, a la capacitat de reciclatge i al temps que fa que l’objecte ha sortit al mercat podria ser un començament de solució. 

Un impost alt per als objectes amb poca garantia, que no fossin gaire reciclables i que fes poc que han sortit i un impost cada cop més baix als molt reciclables, amb força garantia i amb més temps al mercat.

Encara que sembli estrany aquest sistema crearia molts llocs de treball i alhora la jornada laboral es podria reduir a sis hores. Tot plegat potser només és qüestió de voluntat.

ARA FA UNA RABIETA
Com que els altres no volien jugar al seu joc el Sr. Navarro sembla que ha dit que, doncs apa!, ara no els diré la pregunta que he pensat. D’això se’n diu una rabieta de pati d’escola.

Si realment la seva teòrica pregunta tingués alguna possibilitat, la diria. Si no la diu és perquè sap que ningú li’n farà cas i mentrestant es fa l’interessant.

Fins la setmana vinent..


F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors? No tenim gaires més possibilitats

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada