LA PERTINENÇA A LA UNIÓ

Em sembla que en comptes de preocupar-nos per la pertinença a la Unió, cosa que no està del tot clara que ens sigui realment favorable perquè està muntada en base al gran capital i d’això nosaltres no en tenim, i al servei de la gran indústria d’Alemanya i d’això nosaltres tampoc en tenim, seria molt més profitós que es parlés de com fer-ho per mantenir el lliure trànsit de persones i mercaderies, drets que ara tenim les persones i les empreses i que ens aniria molt bé que es pogués continuar exercint.

Si és que realment ens interessa el manteniment d’aquests drets bàsics, ja fa una mica de temps que vaig expressar el meu punt de vista sobre la conveniència de deixar-nos de romanços i preparar-nos per anar cap a la via judicial.

No és a través dels estats que s’aconseguirà el manteniment dels drets adquirits, sinó a través d’una decisió judicial.

Hauríem de separar el que són drets personals i empresarials, del que són acords entre estats, que són els que afecten la legislació general.

Quan siguem un estat, si a la nostra economia li interessa estar collada per les normes generals de la Unió, ja tindrem temps de parlar-ne i decidir-ho en referèndum.

POTSER SERÀ A ELLS QUE ELS INTERESSARÀ

Qui diu que quedaríem fora dels tractats europeus? Els estats que ara en formen part, veritat? Doncs bé. En el cas que ens independitzéssim el que quedés d’Espanya també podria quedar fora de la Unió. No seria l’estat que va signar. Com a mínim haurien de tornar a renegociar tot el que fa referència a compensacions per renda, població ... i moltes altres coses, a part de les ajudes i compensacions corresponents.

Nosaltres, en tant que formàvem part de l’estat que va signar el tractat, com a societat també el vàrem signar i també s’hauria de renegociar. Si es fes així la suma de la renegociació amb els dos estats resultants podria donar un resultat semblant al de la negociació primera.

Si els estats europeus no ho fan així ja es poden posar a gratar-se les butxaques per salvar l’economia de la nova Espanya. Hauran de pagar el mateix que tenien previst fer fins ara i afegir-hi el que estem pagant nosaltres en forma de dèficit en la nostra balança fiscal.

Ja s’ho faran!

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”