NOSALTRES TENIM UNA PREGUNTA .

EL PAÍS BASC I NAVARRA TAMBÉ S'HAURAN D'ESTRÈNYER TANT EL CINTURÓ?

I ara ve la resposta, germans i germanes de la nació catalana, ells no s’hauran d’estrènyer tant el cinturó, ells tenen el concert i això vol dir que ells cobren els seus impostos i ells decideixen què en fan dels cèntims, i donen a l’Estat la part pactada i no pas més.

Per tant, si fan retallades serà perquè a ells els convé de fer-ho i no pas perquè els  espanyols hagin estirat més el braç que la màniga.

De fet, nosaltres tampoc n’hauríem de fer, de retallades, si no fos per la misèria que ens queda després d’espoliar-nos fiscalment.

Aquest Estat té tanta barra que fins i tot es fa l’orni i ens reté 1400 milions. Són les engrunes del que ens hauria de pertocar perquè ja fa temps que ho hem pagat.

Malgrat això encara hi haurà algú que anirà dient que ens va molt bé continuar sent espanyols, sí, sobretot a tots aquells als qui els paguem el seu malgovern i el seu viure de la rifeta.

Ah! i feu el favor de callar i de no dir res, perquè us diran que sou uns insolidaris. Tenen més cara que un sac de “sellos”.

Ja comença a ser l’hora que a tots plegats els engeguem a dida, no?

Quan ens adonarem que tenim capacitat per a tenir el nostre Estat i fer-ho infinitament millor que Estat espanyol?

Ja hem deixat de ser infants que necessiten uns pares que els triïn el que és el millor i per on han d’anar, això s’ha acabat.

El nostre país ha agafat consciència de major d’edat, de capacitat, de responsabilitat i que Espanya ha estat i es una nosa per al desenvolupament de la nostra nació.

Espanya no ens ha acceptat mai tal com som, perquè hi hem de continuar?

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

Tothom.cat (Any tercer).

NO VOLEM GENERADORS EÒLICS. GENIAL! , i la 6ena hora, un comentari sobre Ensenyament.

INCONGRUÈNCIES.

Ens sembla del tot incongruent que algú, d’un partit que diu que defensa el medi ambient, digui que no vol que al seu municipi hi hagi generadors eòlics (suposem que en un altre municipi, sí).

Tampoc no entenem perquè els partits encara no s’han decantat descaradament i clarament per les energies alternatives, sempre és un sí, però ...(no fos  cas que hi hagués algú que s’emprenyés).

Figurem-nos que un cap de llista posa aquesta condició per pactar: el compromís de dir no a la instal·lació de generadors eòlics al seu municipi i, a més a més, diu que volen convertir el municipi en turístic. Genial!

O sia que les energies alternatives estan renyides amb el turisme, o això és el que creu aquest figurat candidat,   i no pas ell solet sinó molts hotelers que lliguen el turisme només amb el sol, la platja i el paisatge.

També hi hauríem d’afegir el grup dels ecologistes del “no no”, tots aquells que volen continuar tenint tanta energia com ara (que no els en falti per fer anar l’ordinador, la rentadora i tota la pesca, encara que sigui contaminant), però que no els toquin el paisatge i, encara menys, si és a prop de la seva segona residència;  però fer carreteres per anar-hi, sí que se’n poden fer (només rondinen una mica).

L'ENERGIA HA DE SER DE RENOVABLES. 

Ens sembla que en el cas del cap de llista figurat, allò que hauria de valorar i de vendre és el respecte a la natura, els productes naturals, la vida saludable, el pas de les hores, la tranquil·litat i el bon servei, però ara resulta que tot això ho hauran de fer contaminant l’aire, cremant gas o petroli.

Potser no hi han pensat però és així i, si hi han pensat tant els en fa perquè és lluny de casa seva.

Imaginem-nos un municipi que sigui en un racó del país, que no estigui mal comunicat, però tampoc no gaire bé, que sigui tranquil i el temps passi a la mida de l’home, que el seu entorn ens ofereixi muntanya, platja, mar, temporals, cultura, bon menjar,...

Si tot això estigués embolcallat pel respecte a la natura perquè tota l’energia que s’hi fes servir fos de renovables, seria el primer municipi del país d’aquestes característiques i, per tant, un centre d’atracció molt important.

És cert que s’hi haurien d’instal·lar alguns generadors eòlics i captadors solars, però ben situats no tindrien perquè fer gaire mal d’ulls o, com a mínim, no pas més que el que fa la carretera i la muntanya tallada per estalviar-se un piló de revolts, i servirien per abastir d’energia tot el  poble i més enllà.

EL NOSTRE PUNT DE VISTA
Ens sembla que tots els municipis s’ho haurien de plantejar, perquè no hi ha res tant altament conservador de la natura i el seu reequilibri com l’obtenció de l’energia a través de les renovables.

Tot plegat s’hauria de potenciar des del govern planificant una xarxa de mitja tensió que cohesionés el país, creant un seguit de parcs d’energies renovables que abastissin conjunts mancomunats de municipis.

La crisi en està ensenyant el camí, ara és el moment per apostar per les renovables.

Mentre siguem tant dependents energèticament d’Espanya, no podrem ser independents. I ells ho saben.

LA CONSELLERIA D'ENSENYAMENT S’HA EQUIVOCAT, PARCIALMENT.

S’ha quedat curta en :

En comptes d’una hora de més, haurien hagut de ser 2 hores més, tant a primària com a secundària. L’estalvi hauria estat considerable i hauria fet innecessàries les retallades.

Ha anat massa enllà en:

Suprimir la 6ena hora de forma pràcticament generalitzada.

LA SISENA HORA NO ÉS ÚTIL?

Diuen que la 6ena hora no és útil, però quines anàlisis s’han fet, què s’ha avaluat per poder dir que no és útil? No diuen que les renovacions pedagògiques triguen uns 10 anys en demostrar la seva potencialitat? I, si no és útil, per què la deixaran per a 500 centres?

ELS SINDICATS

Evidentment els sindicats dels mestres no han pogut dir ni piu, perquè des d’una posició d’immobilisme absolut i, fins i tot estúpida, havien estat demanant la supressió des que es va implantar. No hi veuen més enllà del nas.

Absurd que uns sindicats que diuen que defensen l’ensenyament públic es queixin i facin vagues perquè la conselleria hi posa més mestres, més hores i més cèntims.

Des de quan són els sindicats els qui han de decidir quines propostes són millores pedagògiques i quines no? Al final han aconseguit el que volien, que la conselleria hi posés menys cèntims, menys mestres i més hores. Qui els entengui que els compri.

ARA QUE NO HI ÉS LA TROBARAN A FALTAR. 

Molts directors no feien res més que rondinar, però ara se n’adonaran que gràcies a aquesta sisena hora havien pogut organitzar tot un seguit d’experiències engrescadores  on experimentaven allò que més endavant estenien a tot el centre. Ara la  trobaran a faltar, la 6ena hora, i l’escola tornarà a l’immobilisme que és el que agrada als que manen.

EL NOSTRE PUNT DE VISTA.

No hem sentit ningú que ho hagi dit, però aquesta mesura ens sembla un cop de mà descarat a la concertada, perquè aquells que puguin pagar, tornaran a disposar de pràcticament tot un curs de més al llarg de la seva escolaritat.

És cert que la quantitat no pot ser la mesura de la qualitat, però si hi ha quantitat hi ha moltes més possibilitats que hi hagi qualitat, tal com es començava a demostrar als centres públic, per molt que rondinessin.

Hem de tenir en compte que si els mestres i professors haguessin fet 2 hores més de classe, en comptes d’una, tots els “raonaments” de la Conselleria haurien fet llenya i  s’hauria quedat sense arguments per marcar a foc el seu segell privatitzador a l’ensenyament.

La Conselleria d’Ensenyament sabrà perquè ho ha fet, però nosaltres ho entenem tal com ho hem comentat: una mà amiga a la concertada i, a la llarga, una bufetada a la pública perquè amb aquesta mesura la renovació pedagògica s’hi alentirà.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

Tothom.cat (Any tercer).

AMB EL PETROLI FEM COM NENS PETITS MALCRIATS.

FELICITATS PER A TOTS ELS QUE HEU ANAT A VOTAR, I FELICITEM-NOS TOTS  PERQUÈ AQUESTA ONADA ÉS UNA MOSTRA CLARA DE LA TOSSUDERIA DEMOCRÀTICA DEL NOSTRE POBLE.


Fixem-nos com ens comportem amb les fonts d’energia, sobretot la que fem servir més, el petroli.

Tots sabem que el petroli és un recurs esgotable i no renovable però, malgrat això, el fem servir per cremar-lo.

Fem unes grans falles de combustió interna escampades per tot el planeta i com que no les veiem, ho fem amb la consciència tranquil·la.

Ja ho sabem que estem contaminant l’aire i que estem escalfant el planeta, però com que això passa a poc a poc (ja poden anar dient els científics) no ens en sentim directament responsables i no obliguem els polítics a potenciar el transport públic.

Hauríem de tenir en compte que el petroli serveix per a moltes altres coses, diferents de cremar-lo, que és un bé esgotable i no renovable, que en forma de combustible contamina l’aire i que l’energia que desprèn escalfa el planeta.

Potser ens hauríem de plantejar seriosament què hem de fer i com l’hem de substituir, i deixar de comportar-nos com nens malcriats que no valoren res del que tenen, ni les conseqüències dels seus actes.

Mentrestant ens aniria bé que des del govern s’establís un pla seriós de potenciació de les energies alternatives, de totes i no pas només d’aquelles que no es veuen o que no ens fan nosa a la vista.

Resulta que ara per ara, els generadors eòlics són un dels millors mitjans per aconseguir energia i, si cal modificar normes, doncs que es modifiquin; també uns bons estalviadors d’energia són els acumuladors solars per a obtenir aigua calenta o calefacció. Només són idees.

Sembla que el govern no va en aquesta línia i el que vol fer és potenciar el gas. Ho entenem, Gas natural és una empresa de casa, però potser aniria millor que el Govern demanés a les empreses que fossin elles les que lideressin el canvi cap a les renovables i, mentrestant, no està pas malament que els donin feina, però sempre que compleixin amb els compromisos de futur cap a les renovables.

En 10 anys hauríem d’aconseguir que el 75% de l’energia que gastéssim fos procedent de renovables.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

Tothom.cat (Any tercer).

TAMBÉ HAURÍEM DE CANVIAR EN D’ALTRES COSES.

Primer estalviar.

Sembla evident que el primer pas que hem de fer és estalviar, necessitar menys energia, i fent-ho seriosament podríem arribar a estalviar un percentatge important i, per tant, ja en necessitaríem menys.

Algunes de les mesures importants d’estalvi ja fa molt de temps que les sabem, però cada matí hi ha cues inacabables per entrar a les ciutats i al vespre per sortir-ne, i què es fa per crear una veritable xarxa d’aparcaments lligats a un transport públic eficient de tramvies i metros? La resposta és: poca cosa i a poc a poc, a poc a poc.

Quanta energia necessitem i de quins tipus la volem?

Pel que fa a l’obtenció de l’energia, primer de tot ens cal situar-nos al nostre país i decidir d’on volem obtenir l’energia que ens cal?

L’energia no pas pensant només en fer moure el que sigui, o en fer anar els aparells amb electricitat o per veure’ns-hi, sinó també per escalfar-nos.

L’energia la podem obtenir de les centrals nuclears, del petroli i del gas, en les seves diferents possibilitats, de l’aigua (embassaments), de la eòlica, la fotovoltàica, la solar tèrmica i no gaire res més, que recordem.

Si considerem que la nuclear no és una possibilitat (per suïcida), ens cal actuar amb decisió i plantejar-nos què farem i com ho farem.

Com estem?

Actualment, i no voldríem equivocar-nos gaire, la nostra capacitat d’obtenció d’energia és molt limitada.

A part de cogeneradors de gas (que contaminen, encara que menys que d’altres alternatives) i de les centrals hidroelèctriques, no tenim res més.

No hem desenvolupat un sistema eòlic, la hidràulica ens sembla que no pot aportar-nos gaire res més, pel que fa a la solar tèrmica hi anem anant (a pas de formiga paral·lítica), la fotovoltàica encara és a les beceroles de ser útil per a generar energia a gran escala.

La situació actual és conseqüència del que han dissenyat les grans empreses i han acomboiat els genials polítics que hem triat; però malgrat aquest panorama, ens sembla que caldria presentar algunes possibilitat que ens permetessin superar, en pocs anys, la nostra situació de fotuda dependència energètica.

Hem de tenir clar que no arribarem mai a una independència política si tenim una total dependència energètica de l’exterior (com que no som gens malpensats, mai pensarem que aquest ha estat un dels objectius de la situació actual).

PROPOSTES QUE PODEN ANAR-SE FENT TOTES ALHORA.

1/ La primera cosa que ens cal és que el país disposi d’una xarxa amb capacitat real d’interconnectar-se, així quan en un lloc hi hagués excés es podria desviar ràpidament cap a altres amb dèficit. No estem pas parlant de MATs, sinó d’una xarxa de mitja tensió que nués el país.

2/ La història ens ha demostrat que l’energia hidràulica és viable.

Tenint en compte que els rius del nostre país tenen molt de desnivell, al llarg del seu curs hi podríem instal·lar unes quantes centrals hidroelèctriques (les rescloses per a fer els embassaments poden ser força petites). L’aigua que es fa servir per obtenir electricitat no es fa malbé i es pot tornar a fer servir tantes vegades com es vulgui fins que arriba al mar, només cal canalitzar-la adequadament.

És cert que serien centrals no gaire grans, però n’hi podria haver moltes i molt escampades pel territori, la qual cosa l’equilibraria.

3/ La solar tèrmica per obtenir energia per a tots els edificis i llars del país. Res de plans “renove” per als cotxes, ara calen plans “Futur” per la implantació d’energia solar tèrmica a tots els edificis públics i privats.

4/ L’energia eòlica. Doncs sí, i aquí ens cal decidir-nos, perquè des de fa temps estem divagant entre dues idees, totes dues defensables: el paisatge i els generadors.

L’objectiu ens sembla que seria arribar a aconseguir el màxim d’energia eòlica amb el màxim de respecte pel paisatge.

Ara bé, si hem de triar entre el paisatge i l’obtenció d’energia eòlica, ens sembla que l’única cosa que hi hauria d’haver per discutir hauria de ser: quants megawats ens calen?  a on els instal·lem? quines tècniques fem servir perquè afectin el mínim possible l’entorn?

Si és indispensable de canviar les lleis per poder situar els generadors, doncs les canviem. Tothom sap que a ran de mar sempre hi fa vent, però no s’hi poden posar generadors, per exemple.

5/ La resta de fonts d’obtenció d’energia són altament contaminants i, per tant, les hauríem de fer servir només en els percentatges indispensables i insubstituïbles.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

Tothom.cat (Any tercer).

HAURÍEM DE CANVIAR LA NOSTRA MANERA DE VIURE?

S’està demostrant absurd el pensament capitalista de la millora del benestar i la riquesa lligades al consum continuat i, per tant, a través de l’augment continuat de la producció.

És allò de : Hem de créixer.

El creixement constant ens aboca a la destrucció per la incapacitat de mantenir els  mínims realment indispensables per a la supervivència de la humanitat.

Ara bé, per a poder-hi fer alguna cosa cal que ens repensem, encara que només sigui una mica, el nostre model de creixement, la nostra forma de viure.

Tot no es pot pas canviar, però hauríem de fer una reflexió seriosa sobre la nostra manera d’obtenir l’energia, bàsicament l’electricitat.

El desastre de les centrals nuclears del Japó ens posa contra les cordes i ens obliga a parlar sobre la nostra manera d’obtenir l’energia elèctrica, de la mateixa manera que l’escalfament global ens obliga replantejar-nos l’ús del petroli i els seus derivats com a combustible.

S’està demostrant i, és més que evident, que no tenim la capacitat suficient per a controlar els fenòmens naturals i, per tant, estem indefensos davant de certes fenòmens que generen desastres naturals.

Si, a més a més dels perills naturals, nosaltres hi afegim, de forma artificial, estructures i  materials molt perillosos que tenen una capacitat destructiva de vida de milers d’anys, potser que ens ho repensem.

Després d'aquesta experiència, defensar el manteniment de les centrals nuclears, és tant com dir que és més important l’obtenció d’energia que no pas la supervivència de les persones.

Si canviéssim els sistemes d’obtenció d’energia elèctrica per d’altres poc o gens contaminants, automàticament canviaria una part important (no tot) del nostre model econòmic, de fet, segurament s’alentiria.

És cert que els canvi de les fonts d’energia no el podem fer de cop i volta, però sí que cal que ens ho plantegem seriosament i fixem uns terminis.

No podem fer gaire cas de les veus pagades per les grans empreses, aquelles mateixes veus que ens deien fa 10 anys que això de l’escalfament global no estava demostrat i que era un invent de quatre eixelebrats.

Són les mateixes  veus que ens diuen que per mantenir els nivells de benestar actuals cal que continuem creixent:  cada dia produint més i venent més. Només pensen en ells, en el seu benefici, i així no anem pas bé.

Per aquest camí anem directes al desastre, cap a l’abocador.

Voleu dir que aquest és el futur que volem?

Potser els nivells actuals de benestar, de moment, depassen les nostres possibilitats o són irracionals o hem tocat sostre.

De totes maneres poca cosa hi podrem fer mentre no siguem un país normal.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

 

Tothom.cat (Any tercer).

 

Comentari sobre LES CENTRALS NUCLEARS

L’ENERGIA NUCLEAR

Aquest terratrèmol ens ha ensenyat que fins i tot les centrals nuclears japoneses, que varen ser fetes tenint en compte l’alt nivell de sismicitat de la zona,  no estaven prou ben dissenyades i no han pogut resistir el sisme (el tsunami no les ha afectades seriosament).

Per tant arribem a una conclusió: no hi ha centrals nuclears prou ben  dissenyades com per resistir certs fenòmens naturals.

Es dirà que  a partir d’ara, les noves es faran tenint en compte els efectes que ha tingut el sisme, però què passarà si el sisme és més fort o un volcà entra en erupció?
 

Els governs i les grans empreses ens voldran vendre que això no ens passarà mai, que no som en una zona d’alta sismicitat, és cert en aquets moments, però què són per la natura uns centenars d’anys: res. Però les centrals nuclears i els seus productes seran perillosos per molts milers d’anys.

No tenim la capacitat d’aturar l’impacte de les forces naturals quan es desfermen, per tant, cal que comencem a admetre-ho i a ser conseqüents.

Ens sembla que hem de començar a ser humils i admetre que hem tocat sostre per aquesta banda. Les centrals nuclears han de desmuntar-se perquè són molt més perilloses que no pas profitoses. S’han de cercar noves maneres d’obtenir energia.

En el cas “improbable” que hi hagués un desastre natural o tècnic, ens hi jugaríem la supervivència de mitja Catalunya. Estem disposats a córrer aquest risc?

Nosaltres ho trobem absurd i per això demanem que es desmuntin les centrals nuclears. No ho podem fer de cop, però cal posar-nos-hi seriosament i com una tasca prioritària.

Haurem de canviar de model energètic i de costums, per començar hem d’aprendre a estalviar energia, si amb l’aigua en vàrem aprendre, perquè no podem fer-ho amb l’energia?

Voleu dir que fer dependre el benestar de les persones del consum continuat no ha tocat sostre? No hauríem de començar a pensar seriosament en una altra manera de fer les coses?

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

DEL DESASTRE NATURAL DEL JAPÓ A UNA MIRADA CAP EL FUTUR.

Encara no hem vist cap titular que hi posés :”Només hi ha hagut X milers de  morts”. Aquesta xifra tan baixa és gràcies a la bona organització de la societat japonesa.

Una de les coses que demostra la maduresa dels polítics és la seva capacitat per a distingir i prioritzar i, alhora, aconseguir que tothom estigui disposat a fer els sacrificis necessaris per assolir  aquelles fites i, pel que es veu, els polítics japonesos ho han tingut en compte.

Nosaltres l'any passat vàrem patir una anècdota de la naturalesa (la nevada), i amb una anècdota va haver-hi un caos absolutament inenarrable.  Tothom n'ha après alguna cosa?  Els polítics han pres mesures perquè en el  cas que es tornés a repetir no passés el mateix? En general, ens sembla que la resposta és clarament negativa.

Sabem que hi ha torres d’electricitat que aguanten perfectament les tempestes de neu (a la Cerdanya, a Andorra, a la Vall d’Aran) només calia que es decidís  (en aquest cas el Ministerio, amb un senyor del PSC al davant) que, a partir d'ara, totes les torres serien d’aquell tipus.

Això seria una mesura política socialment madura, perquè estaria presa pensant en la societat i no en l’empresa.

Aquell dia varen quedar atrapats a la carretera milers de cotxes, uns per mala sort i d'altres per la imprudència dels que es varen entossudir a tornar a casa.

Segur que no tornaríem a fer el mateix? Ens  preguntem: s’ha previst el tancament de les ciutats, l’allotjament, la manutenció i les dotacions necessàries per atendre els milers de persones afectades en el cas que es tornés a repetir o hi hagués un  desastre natural?

Les societats s'han d'educar i s'ha d'aprofitar moments especialment durs per a fer-ho i, si cal, s'ha de portar la contrària i presentar fites que senyalin un futur diferent.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”