ELS TRES REIS TAMBÉ VAREN TRAVESSAR EL DESERT

ABANS DE LA SORTIDA

Els israelites, abans de marxar cap a la Terra promesa les varen passar magres; em sembla que a nosaltres també ens comença a quedar molt clar que serà dur.

No hi haurà batalles sagnants, però sí que hi haurà menyspreu, humiliacions, asfíxia econòmica i batalles de control i des de les clavegueres, per això em sembla que aniria bé que des d’ERC en comencés a parlar i a informar, per exemple, d’on haurem d’anar a pagar els impostos, com ho farem...com la cosa més natural del món mundial.

ELS CÈNTIMS

Poso l'exemple dels cèntims, encara que és molt possible que per a poder portar a terme aquesta proposta resulti que, encara, el més calent sigui a l’aigüera. Considero que una de les prioritats més clares és la informació, i si pot fer-se amb les entitats, encara millor, però nosaltres també hi hem de ser.

Cal una bona campanya informativa de llarg abast temporal. El diner és poruc, sobretot si no té clar què s’haurà de fer i cap a on es va.

Tothom, encara que no ho digui, està preocupat perquè ens hem passat una pila d’anys perdent força el temps en detallets i no hem construït estructures d’estat, i la poca influència que encara té el govern en les capes econòmiques del país se’n pot anar a fer punyetes durant aquest 2013 amb l’aplicació, per part del Ministerio, d’alguna de les directrius europees sobre les caixes, per exemple.

CAL UNA VISIBILITAT SERIOSA

Si no és el tema que proposo, podria ser–ne un altre. Cal que ens tornem a fer visibles amb propostes de llarg abast, però realistes i ben estructurades, que donin confiança al nostre poble.

La part espanyola ha premut l’accelerador per tal de deixar-nos en pilotes des de qualsevol angle i sense cap mena d’eina econòmica de negociació que ens pugui garantir una certa transició que no sigui de Dragon Khan.

MENTRESTANT LES ANÈCDOTES

Les anècdotes són elements de distracció que fa servir l'enemic. Una de les parts més cridaneres és l’escolar, però aquesta no hauria de distreure’ns. Si aconseguim tenir un estat, la murga aquesta s’haurà acabat i si no ho aconseguim no tindrà cap mena d’importància. En tots dos casos serà una anècdota.

Mentrestant, el millor que es pot fer, de moment, és engegar els jutges a fer punyetes i preguntar-los què carai hi entenen ells de pedagogia i d’ensenyar?Fins la propera setmana.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

PEL FUTUR: I SI AVUI PARLEM DE L’ESCOLA?

No parlarem de l’oferta de diàleg d’en Raxoy que, com que no vol parlar de res important, suposem que vol parlar de les “meigas” o de futbol. Evidentment, si parlem d’ensenyament tampoc no parlarem del fantasma draculià que vol espanyolitzar-nos, ni de les seves “Leyes”, això no és ensenyament, és colonització.

L’escola i la societat

Suposo que tots sabem que l’escola no canviarà la societat, però també tenim clar que no és possible canviar la societat sense l’escola.

L’escola és una entitat social, creada per la societat i que ha de servir a la societat perquè d’ella en depèn una bona part de la cohesió social futura i de l’imaginari col·lectiu.

Des de fa trenta anys (números rodons) fem veure que tenim un sistema educatiu, i dic fem veure perquè si aneu per les espanyes us trobareu que la gran majoria dels parvularis fan el mateix que els d’aquí i, a l’acabem de la primària, els resultats són semblants, o sia que alguna cosa falla.

Fallen els fonaments

Em sembla que és cert que hi ha alguna cosa que falla, i falla molt: la llengua oral escolar, el català.

La mainada, després de 9 anys d’escolaritat (de P3 a 6è) no té un bon domini del català oral, la teòrica llengua escolar, aquest fet condiciona les possibilitats personals de seguir amb èxit l’escolaritat a tots aquests alumnes, i fa que no dominin la resta de capacitats que requereix la societat i que ells mateixos necessiten per a continuar formant-se.

És una cadena, si els fonaments són dèbils l’edifici s’esquerda, si la pinya és fluixa el castell no pot anar gaire enlaire.

El problema principal: què s’ensenya

La qüestió no rau en els docents, ni en els alumnes, ni –en molts de casos- en les famílies, sinó que recau en allò que s’ensenya i, en part, en l’organització escolar (allò que se’n podria dir la coordinació interna) i en les directrius del sistema educatiu.

El sistema educatiu no té clars els fonaments de l’edifici, la pinya del castell, i si a això hi afegim una enorme dispersió d’objectius que es van carregant sobre l’escola, el resultat en comptes de ser un equip sòlid i coherent, s’assembla més a un equip en el qual els defenses i la davantera van a la seva, i els dels mig ho intenten lligar però no se’n surten.

Si l’escola no treballa i posa un ferms fonaments personals per a cada alumne de tot el que ha de ser el sistema de convivència i cohesió social, la llengua oral escolar, i de la qual en depèn la capacitat personal dels alumnes per entendre allò que s’escolten, comprendre el que llegeixen i expressar oralment i per escrit de forma socialment correcta allò que s’ha pensat, per a què serveix?

Si l’escola no té aquest objectiu i no hi aboca tots els seus esforços i no el prioritza de forma absoluta, què fa doncs?

Un inadequat calaix de sastre. Uns resultats inadequats

Curiosament a l’escola hi ha temps per a dedicar-lo a ensenyar educació vial, economia, escacs o llengües estrangeres ..., però NO SE’N TÉ PER FER QUE ELS ALUMNES TREBALLIN CADA DIA I A TOTES LES ÀREES LA LLENGUA ORAL ESCOLAR, EL CATALÀ. Aleshores què té d’estrany que tinguem quasi bé un 50% de fracàs escolar ? Quan es diu un 20% o un 30% és que s’estan maquillant els resultats.

Pensem en el futur

El català com a llengua oral escolar és absolutament bàsica i fonamental per a tenir possibilitats de seguir una escolarització amb èxit i, a la pràctica, l’hem arraconada a favor del paper imprès i les proves escrites. Els únics que parlen són els mestres, i no hauria de ser aquest l’objectiu.

El català com a llengua oral escolar ho hauria d’impregnar tot, des de P3 a 4t d’ESO, d’ella en depèn tota la capacitat per entendre el que s’escolta, comprendre el que es llegeix i és bàsica per a l’exposició oral i escrita de les idees, de forma socialment correcta. Són els alumnes els qui han d’aprendre a parlar (vocabulari, estructures ...) i practicar-ho, els mestres ja en saben.

No cal fer res d’especial, però la llengua els alumnes l'han de treballar bé

Al parvulari i en part al cicle inicial, n’hi hauria prou que CADA DIA el mestre i els alumnes fessin un senzill conjunt d’activitats, com que:

el mestre llegís un conte als seus alumnes cada dia,

anessin aprenent una cançó i un poema cada dia, i després

els alumnes treballessin una estona al racó artístic,

una altra al racó del joc simbòlic i

una altra al racó dels trencaclosques,

i en tots tres racons, amb el valor afegit de la participació dels mestres interessant-se per tot el que fan tots els alumnes, i demanant-los que els ho expliquin.

És molt senzill de fer i tots els mestres ja ho saben fer, algunes coses ja es fan però com que no es fa diàriament no donen resultat. Llàstima, tothom hi guanyaria, sobretot els alumnes.

Potser no els quedaria temps per a fer fitxes i els pares dirien que a l’escola no s’hi treballa, però els alumnes, independentment de les llengües familiars, aprendrien a expressar-se i disposarien d’un bon vocabulari i d’unes bones estructures lingüístiques.

El resultat seria que entendrien millor les explicacions, comprendrien el que llegissin i serien capaços d’explicar-se oralment i per escrit de forma socialment correcta. Senzillament, acabarien la primària molt més ben preparats i els resultats finals serien molt millors que els actuals.

Si us interessés el tema, a la plana web www.winhor.cat hi trobareu «Eines de llengua», on està molt més ben explicat i hi ha moltes altres propostes.

Fins la propera setmana.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

HEM DE COMENÇAR A PENSAR EN EL FUTUR

No només en España i els problemes que ens posarà

Espanya té ben assumida la seva dita: “Quién bien te quiere te hará llorar” i ens l’aplica de forma continuada des de fa 300 anys.

I mira que n’arribem a ser de desagraïts, ens donen la seva llengua, els seus costums ancestrals, el seu ben fer de gestió política, la seva divisió territorial, les seves lleis i també hi posen els seus jutges i el seu exèrcit, així nosaltres ens ho estalviem tot i no hem de patir per res, i podríem viure feliços i menjar anissos.

Però no! Nosaltres anem a la nostra i no volem el que tan graciosament ens ofereixen, som una colla de desagraïts i només ens mereixem el càstig per ser tan maleducats.

Com que ja ens miren com uns bitxos raros, doncs deixem de mirar-los a ells i pensem en el nostre futur.

Ens cal diversificar les fonts d’energia

A l’article anterior parlava de les energies alternatives i la creació de llocs de treball, avui només el completaré una mica.

És evident que per molt que ens hi esforcem, molt difícilment aconseguirem que les grans ciutats rebin tota l’energia que els cal de fonts alternatives o poc contaminants, i que per això durant molt de temps continuarem necessitant les centrals de cicle combinat i, potser, alguna de nuclear. Fins i tot en el supòsit que aprenguéssim a estalviar l’energia de la mateixa manera que hem après a estalviar l’aigua,.

Les nuclears em fan basarda, però no em sembla cap bestiesa comptar-hi, per molt que no les vulgui. Hem de tenir clar que si el consum d’energia continua al mateix nivell i va augmentant com sembla que serà, durant un temps, ens caldran les nuclears.

Volem i dolem: tot no es pot tenir

Només una pregunta: algú ha pensat quanta energia gastem, diàriament a tot Catalunya, entre tots, amb els mòbils, les tauletes, els ordinadors i els televisors?

Doncs una animalada (i això que he deixat fora les fàbriques,els comerços...), el que passa és que no en som conscients perquè no es nota, els enxufem, es carreguen i ens sembla que no fem cap despesa d’energia.

Punyetera il·lusió. I tothom vol poder disposar de prou energia per a poder fer anar totes les andròmines que desitgi, i també per veure-s’hi (enllumenat familiar i ciutadà), per divertir-se (sales de festa...), per cuinar o per poder ser atès en un hospital...

Em sembla que si volem energia hem de trobar la manera més ecològica d’obtenir-la però també hem de ser capaços de prioritzar i, si cal, prescindir temporalment de certs imaginaris col·lectius sobre el paisatge.

Ningú em farà un monument per dir això, però cal començar a superar la cultura de dir NO a tot perquè ho volem tot, hem de ser conscients que, fins i tot, per les energies alternatives no tot és positiu i agradable.

Fins la propera setmana.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

Parlem de futur: L’ESTALVI + L’ENERGIA = LLOCS DE TREBALL

L’estalvi en energia

Per a mantenir cohesionada la societat també cal que procurem que hi hagi reactivació econòmica. El primer pas per a la reactivació econòmica és doble: l’estalvi i la creació de llocs de treball.

Resulta que disposem d’un dels pocs camps que reuneix totes dues característiques i que encara el tenim força per explotar: el de l’estalvi d’energia.

És on podem estalviar familiarment i com a país, alhora que ens podria permetre crear molts llocs de treball d’un ampli ventall de qualificacions.

La factura atribuïble al consum d’energia familiar, industrial i públic és altíssima i per això hauríem de reduir ràpidament la dependència energètica amb Espanya. Des de fa anys, una dels tasques absolutament prioritàries hauria hagut de ser aquesta, però sembla que no hi ha forma d’engegar-ho, sempre hi ha entrebancs i no va endavant.

Propostes d’estalvi d’energia

Caldria crear forts plans d’ajut per a les energies alternatives per a la calefacció, o per a un millor aprofitament de l’aigua dels rius que podria dotar el país de petites centrals molt properes als pobles, o per a l’energia eòlica, que és indispensable i s’ha d’aprofitar, i avui hi voldria afegir un parell de fonts que, encara que no siguin totalment alternatives són poc contaminants i també ens podrien permetre estalviar.

Un xic d’història

Quan era jove (a la prehistòria), pràcticament tots els taxis de Barcelona anaven amb benzina i gas, no em pregunteu de quin tipus, ni com. Va arribar l’època de les vaques grasses i apa!, tothom a córrer més i tothom només amb benzina.

Potser que tornem a quan anàvem justos i que, amb un pla de suport del govern, tots els cotxes puguin anar amb gas. Sembla que contamina molt menys i és força més econòmic que la benzina, quasi bé a meitat de preu.

Una altra possibilitat: la biomassa

El nostre país té una gran massa forestal desaprofitada. Els nostres boscos fan pena i alhora, feredat només de pensar que s’hi pugui calar foc.

Cal que algú els gestioni i també ens cal obtenir energia, doncs unim les dues necessitats en una i creem a l’entorn de cada gran massa forestal pública o privada plantes de tractament de biomassa.

Els propietaris n’obtindran algun benefici i la societat directament energia i d’altres productes combustibles per a la llar i, a més a més, es faran tallafocs als boscos i s’hi podran posar grans dipòsits d’aigua per si algun dia s’hi calés foc.

Totes les propostes juntes representen un nombre important de llocs de treball i, alhora, totes són una font d’estalvi familiar i social.

Cloenda

Potser caldria retocar algunes lleis per a poder-ho fer, però la necessitat fa que ens hàgim d’espavilar i procurar equilibrar la balança social: tothom vol disposar d’energia i, alhora, cal estalviar energia i crear llocs de feina

Fins la propera setmana.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

JA COMENCEM A TENIR PRESSA PER MARXAR

Ja ho sabíem, però ara ens ataquen: No és el nostre estat

La idea d’organitzar una societat en un estat és la de protegir els seus ciutadans, mai el de destruir-los. Encara que és cert que els catalans, per molt que s’hagi volgut disfressar, mai hem estat ciutadans d’Espanya.

Hem estat uns personatges tolerats, uns ciutadans de segona, que si volien ser reconeguts havien de renegar del seu origen i espanyolitzar-se.

El franquisme sociològic i polític és molt viu, és España

Sempre acaba sortint el que realment volen i pensen: espanyolitzar-nos. Tenen clar que no es pot ser, alhora, català i de l’estat espanyol (“...la llengua es compañera del imperio”. Ja ho deia Nebrija fa 500 anys).

Està vist que Espanya és, i seguirà sent: “Una, grande y libre” , i nosaltres no hi pintem res de res, com no sigui per pagar i dir “Si bwana”.

Els atacs només han començat

Em pensava que tindríem una mica més temps, però no! Hem de tenir pressa per allunyar-nos d’un estat que només ens vol mal, i ens vol fer desaparèixer, que vol partir, dividir la nostra societat, que vol trencar la cohesió social i asfixiar-nos econòmicament.

Tenim molta pressa

De fet, em sembla que disposem d’un any o un any i mig, com a màxim, per fer totes les passes legals abans d’engegar el referèndum/consulta o votació parlamentària per a constituir-nos en estat, a no ser que vulguem que Espanya ens esborri del mapa de les nacions.

O els polítics són conscients que hem entrat en un període històric accelerat i, per tant, molt semblant a una revolució, o bé “tal dia farà un any” i tots a dormir el somni dels justos. Tal com deia Prim: “Caixa o faixa”.

Deixem de tenir reaccions autonomistes

La majoria de les reaccions sobre la proposta d’esborrany de la llei d’educació del sr. Teclat, i d’altres estupideses centralistes, són de tarannà autonomista, com les que hem estat fent els últims decennis per fer front als atacs del centralisme espanyol.

NO NOMÉS el marc legal espanyol

Després de l’onze de setembre i del vint-i-cinc de novembre les nostres reaccions, ara, ja haurien de començar a ser una mica diferents, a Ensenyament ja ho són. Som en un altre estadi de les relacions amb els que encara pretenen ser el nostre estat i, alhora, destruir-nos. Hem de ser nosaltres els qui hem de marcar els límits.

També és cert que, com que no disposem de la caixa. ni de la clau de la caixa, haurem de continuar fent algun “paperot”, però només els indispensables. Potser que ens posem les piles també amb això.

De totes maneres, pel que fa a l’educació, tothom hauria de tenir clar que aquí només mana el Parlament, que ja tenim la LEC i que, de moment, no cal discutir res més.

Una recomanació

Si podeu, llegiu-vos l'article de la plana 24 de l'Econòmic (suplement del Punt d'avui dissabte), és una entrevista a Edward Hugh.

Fins la propera setmana.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

APUNTS: LA GEOGRAFIA, L’ECONOMIA I LA POLÍTICA

A partir d’ara els espanyols segur que continuaran dient estupideses i fent servir la dita: “Calumnia que algo queda” o aquella altra “Cuando el río suena agua lleva” .

El que es tracta és de presentar a tots els líders dels partits que recolzen el dret a decidir i, sobretot els independentistes, com uns aprofitats i uns corruptes.

Tal com diuen ells: “Cree el ladrón que todos son de su condición”, total que ens volen emmascarar amb una paella i encara bruta.

Per tot plegat cal que amb tranquil·litat, però de forma constant, anem desgranant arguments curts i clars que avalin el projecte d’independència.

Ara entrem en matèria.

LA GEOGRAFIA

Si hi ha un element que fa que sigui impossible qualsevol veto espanyol a qualsevol de les nostres decisions, de continuar a la UE o de no continuar-hi (em sembla que és un tema per parlar-ne), és la geografia.

Per on es pensen entrar o sortir la gran majoria de les mercaderies? Pel País Basc?, no s’ho creuen ni ells. Han de continuar passant per aquí i, per tant, la primera interessada que formem part d’una estructura de lliure comerç (que no vol pas dir formar part de la UE) és Espanya i França i Itàlia i Alemanya i ...

L’ECONOMIA

Pel que fa a l’economia, doncs no es poden permetre cap mena de boicot, o què es pensen que faran tot el reguitzell de multinacionals europees, americanes i alguna de xinesa que necessiten exportar cap a la resta d’Europa? Algú considera assenyat pensar que la UE tancarà les fronteres per França?

LA POLÍTICA

De veritat hi ha algú a Espanya que es pensa que assumirem una part del deute, amb les corresponents compensacions sobre el fons de pensions etc (per cert, tot plegat s’ha de calcular per % de població i no pas per altres %) sense que Espanya, abans no hagi signat que no hi posarà cap mena d’entrebanc a les nostres decisions sobre la continuïtat o no (actual o futura), a la UE?

I la UE hi ha algú que es pensa que assumirem una part del deute espanyol si no hi ha una bona disposició per part del Banc central europeu a finançar-nos a baix interès (un 1% o un 2% com a màxim) el deute assumit? El problema que tindria la UE amb una Espanya amb tot el deute, sense que nosaltres assumíssim una part del deute espanyol és tan i tan gran que tot el que acabaria petant.

És cert que si no s’hi posen bé podem passar un parell de mesos una mica malament, però no pas més, i després tindrem la paella pel mànec, i tota la força d’Espanya i la de la UE s’hauran diluït.

LA PART IMPORTANT DE L’EQUACIÓ

Hem de tenir clar que en aquesta equació, la part important som nosaltres, no és ni Espanya ni la UE.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

NO SOM TAN FORTS COM ENS PENSÀVEM. ARA LES URGÈNCIES

El poble ja ha votat i el resultat és el que és, ara ens toca mirar endavant. CiU s’ha clavat una patacada i frenarà la marxa. 

Per desgràcia, als espanyolistes, la propaganda de la por els ha sortit bé. És una de les coses que hauríem de contrarestar.

Entrem o no entrem al govern (també podem donar suport des de fora), ens caldrà fer una feina pacient i una mica més lenta per continuar decantant els nostres conciutadans cap a la independència.

Si decidiu que entrem al govern en comptes de donar-li suports puntuals i efectius, però importants, si us plau, apreneu de les badades anteriors i no negocieu amb presses, informeu-vos amb detall de tot el que us sembli necessari, poseu per escrit les grans línies, però també aquells petits detalls indispensables i deixeu-vos un cert marge d’il·lusió.

Però ara, em sembla que la nostra primera feina té dues parts ben clares:

A/ assegurar-nos que properament es farà la negociació prèvia per la consulta amb Espanya, la nova llei des del Parlament –que caldrà- i en quins termes es redactarà, i la consulta amb una pregunta ben clara sobre la independència, i

B/ assegurar-nos que s’atura el desballestament de les estructures de cohesió social i es comencen a redreçar

Encara que sigui la segona és la que corre més pressa i, per a poder-hi fer alguna cosa, calen cèntims.

Com que no hi ha cèntims, mentre no disposem del nostre estat, ens haurem de trencar les banyes i cercar aquelles petites franges que encara ens poden permetre disposar d’uns quants cèntims més i, en aquestes circumstàncies, uns quants cèntims més són molts de cèntims, per pocs que siguin.

Seria poca cosa, però algunes de les possibilitats, segurament, podrien ser:

- augmentar els impostos sobre el tabac i l’alcohol,

- afegir un cèntim per litre de benzina,

- tornar a posar l’impost sobre transmissions patrimonials per als més rics i, si pogués ser, que permetés recaptar a l’entorn dels 200 milions,

- un impost especial sobre les sales d’oci nocturn

- doblar la taxa turística als establiments de quatre i cinc estrelles,

- i quan es posi en marxa el desdoblament de l’eix transversal aplicar-hi l’eurovinyeta per als camions de pas i,

- qualsevol altra que sigui eficient per estalviar una mica o per a fer pagar una mica més a aquells que quasi bé no paguen res.

Encara que quedi molt bé fer-ho, no em semblaria adequat treure l’euro per recepta i no pas perquè serveixi per a recaptar més cèntims, que per això pràcticament no serveix (amb els límits actuals ja està bé força bé), sinó perquè s’ha demostrat eficient per a reduir la despesa farmacèutica i feia molt de temps que calia tenir un comportament més estalviador.

Segueixo pensant que per al nostre rellançament econòmic cal una política energètica més decidida, hauríem de potenciar les energies alternatives d’aigua calenta per a les cases,  l’elèctrica eòlica i la hidroelèctrica de petites centrals. Som un país petit i, de moment, no tenim gaire gran cosa més.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.