Espanya té ben assumida la seva dita: “Quién bien te quiere
te hará llorar” i ens l’aplica de forma continuada des de fa 300 anys.
I mira que n’arribem a ser de desagraïts, ens donen la seva
llengua, els seus costums ancestrals, el seu ben fer de gestió política, la
seva divisió territorial, les seves lleis i també hi posen els seus jutges i el
seu exèrcit, així nosaltres ens ho estalviem tot i no hem de patir per res, i
podríem viure feliços i menjar anissos.
Però no! Nosaltres anem a la nostra i no volem el que tan
graciosament ens ofereixen, som una colla de desagraïts i només ens mereixem el
càstig per ser tan maleducats.
Com que ja ens miren com uns bitxos raros, doncs deixem de
mirar-los a ells i pensem en el nostre futur.
Ens cal diversificar les fonts d’energia
A l’article anterior parlava de les energies alternatives i
la creació de llocs de treball, avui només el completaré una mica.
És evident que per molt que ens hi esforcem, molt
difícilment aconseguirem que les grans ciutats rebin tota l’energia que els cal
de fonts alternatives o poc contaminants, i que per això durant molt de temps
continuarem necessitant les centrals de cicle combinat i, potser, alguna de
nuclear. Fins i tot en el supòsit que aprenguéssim a estalviar l’energia de la
mateixa manera que hem après a estalviar l’aigua,.
Les nuclears em fan basarda, però no em sembla cap bestiesa
comptar-hi, per molt que no les vulgui. Hem de tenir clar que si el consum
d’energia continua al mateix nivell i va augmentant com sembla que serà, durant
un temps, ens caldran les nuclears.
Volem i dolem: tot no
es pot tenir
Només una pregunta: algú ha pensat quanta energia gastem,
diàriament a tot Catalunya, entre tots, amb els mòbils, les tauletes, els
ordinadors i els televisors?
Doncs una animalada (i això que he deixat fora les
fàbriques,els comerços...), el que passa és que no en som conscients perquè no
es nota, els enxufem, es carreguen i ens sembla que no fem cap despesa d’energia.
Punyetera il·lusió. I tothom vol poder disposar de prou
energia per a poder fer anar totes les andròmines que desitgi, i també per
veure-s’hi (enllumenat familiar i ciutadà), per divertir-se (sales de
festa...), per cuinar o per poder ser atès en un hospital...
Em sembla que si volem energia hem de trobar la manera més
ecològica d’obtenir-la però també hem de ser capaços de prioritzar i, si cal,
prescindir temporalment de certs imaginaris col·lectius sobre el paisatge.
Ningú em farà un monument per dir això, però cal començar a
superar la cultura de dir NO a tot perquè ho volem tot, hem de ser conscients
que, fins i tot, per les energies alternatives no tot és positiu i agradable.
Fins la propera setmana.
F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada