diumenge, 6 de gener del 2013

ELS TRES REIS TAMBÉ VAREN TRAVESSAR EL DESERT

ABANS DE LA SORTIDA
Els israelites, abans de marxar cap a la Terra promesa les varen passar magres; em sembla que a nosaltres també ens comença a quedar molt clar que serà dur.

No hi haurà batalles sagnants, però sí que hi haurà menyspreu, humiliacions, asfíxia econòmica i batalles de control i des de les clavegueres, per això em sembla que aniria bé que des d’ERC en comencés a parlar i a informar, per exemple, d’on haurem d’anar a pagar els impostos, com ho farem...com la cosa més natural del món mundial.

ELS CÈNTIMS
Poso l'exemple dels cèntims, encara que és molt possible que per a poder portar a terme aquesta proposta resulti que, encara, el més calent sigui a l’aigüera. Considero que una de les prioritats més clares és la informació, i si pot fer-se amb les entitats, encara millor, però nosaltres també hi hem de ser.

Cal una bona campanya informativa de llarg abast temporal. El diner és poruc, sobretot si no té clar què s’haurà de fer i cap a on es va.

Tothom, encara que no ho digui, està preocupat perquè ens hem passat una pila d’anys perdent força el temps en detallets i no hem construït estructures d’estat, i la poca influència que encara té el govern en les capes econòmiques del país se’n pot anar a fer punyetes durant aquest 2013 amb l’aplicació, per part del Ministerio, d’alguna de les directrius europees sobre les caixes, per exemple.

CAL UNA VISIBILITAT SERIOSA
Si no és el tema que proposo, podria ser–ne un altre. Cal que ens tornem a fer visibles amb propostes de llarg abast, però realistes i ben estructurades, que donin confiança al nostre poble.

La part espanyola ha premut l’accelerador per tal de deixar-nos en pilotes des de qualsevol angle i sense cap mena d’eina econòmica de negociació que ens pugui garantir una certa transició que no sigui de Dragon Khan.

MENTRESTANT LES ANÈCDOTES
Les anècdotes són elements de distracció que fa servir l'enemic. Una de les parts més cridaneres és l’escolar, però aquesta no hauria de distreure’ns. Si aconseguim tenir un estat, la murga aquesta s’haurà acabat i si no ho aconseguim no tindrà cap mena d’importància. En tots dos casos serà una anècdota.

Mentrestant, el millor que es pot fer, de moment, és engegar els jutges a fer punyetes i preguntar-los què carai hi entenen ells de pedagogia i d’ensenyar?Fins la propera setmana.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'España.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada