Per desgràcia, als espanyolistes, la propaganda de
la por els ha sortit bé. És una de les coses que hauríem de contrarestar.
Entrem o no entrem al govern
(també podem donar suport des de fora), ens caldrà fer una feina pacient i una
mica més lenta per continuar decantant els nostres conciutadans cap a la
independència.
Si decidiu que entrem al govern
en comptes de donar-li suports puntuals i efectius, però importants, si us
plau, apreneu de les badades anteriors i no negocieu amb presses, informeu-vos
amb detall de tot el que us sembli necessari, poseu per escrit les grans
línies, però també aquells petits detalls indispensables i deixeu-vos un cert
marge d’il·lusió.
Però ara, em sembla que la nostra
primera feina té dues parts ben clares:
A/ assegurar-nos que properament es farà la
negociació prèvia per la consulta amb Espanya, la nova llei des del Parlament
–que caldrà- i en quins termes es redactarà, i la consulta amb una pregunta ben
clara sobre la independència, i
B/ assegurar-nos que s’atura el
desballestament de les estructures de cohesió social i es comencen a redreçar
Encara que sigui la segona és la
que corre més pressa i, per a poder-hi fer alguna cosa, calen cèntims.
Com que no hi ha cèntims, mentre
no disposem del nostre estat, ens haurem de trencar les banyes i cercar
aquelles petites franges que encara ens poden permetre disposar d’uns quants
cèntims més i, en aquestes circumstàncies, uns quants cèntims més són molts de
cèntims, per pocs que siguin.
Seria poca cosa, però algunes de
les possibilitats, segurament, podrien ser:
- augmentar els impostos sobre el
tabac i l’alcohol,
- afegir un cèntim per litre de
benzina,
- tornar a posar l’impost sobre
transmissions patrimonials per als més rics i, si pogués ser, que permetés
recaptar a l’entorn dels 200 milions,
- un impost especial sobre les
sales d’oci nocturn
- doblar la taxa turística als
establiments de quatre i cinc estrelles,
- i quan es posi en marxa el
desdoblament de l’eix transversal aplicar-hi l’eurovinyeta per als camions de
pas i,
- qualsevol altra que sigui eficient per estalviar una mica o per a fer pagar una mica més a aquells que quasi bé no paguen res.
Encara que quedi molt bé fer-ho,
no em semblaria adequat treure l’euro per recepta i no pas perquè serveixi per
a recaptar més cèntims, que per això pràcticament no serveix (amb els límits
actuals ja està bé força bé), sinó perquè s’ha demostrat eficient per a reduir
la despesa farmacèutica i feia molt de temps que calia tenir un comportament
més estalviador.
Segueixo pensant que per al
nostre rellançament econòmic cal una política energètica més decidida, hauríem de
potenciar les energies alternatives d’aigua calenta per a les cases, l’elèctrica eòlica i la hidroelèctrica de
petites centrals. Som un país petit i, de moment, no tenim gaire gran cosa més.
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.
F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada