diumenge, 30 de desembre del 2012

PEL FUTUR: I SI AVUI PARLEM DE L’ESCOLA?

No parlarem de l’oferta de diàleg d’en Raxoy que, com que no vol parlar de res important, suposem que vol parlar de les “meigas” o de futbol. Evidentment, si parlem d’ensenyament tampoc no parlarem del fantasma draculià que vol espanyolitzar-nos, ni de les seves “Leyes”, això no és ensenyament, és colonització.

L’escola i la societat
Suposo que tots sabem que l’escola no canviarà la societat, però també tenim clar que no és possible canviar la societat sense l’escola.

L’escola és una entitat social, creada per la societat i que ha de servir a la societat perquè d’ella en depèn una bona part de la cohesió social futura i de l’imaginari col·lectiu.

Des de fa trenta anys (números rodons) fem veure que tenim un sistema educatiu, i dic fem veure perquè si aneu per les espanyes us trobareu que la gran majoria dels parvularis fan el mateix que els d’aquí i, a l’acabem de la primària, els resultats són semblants, o sia que alguna cosa falla.

Fallen els fonaments
Em sembla que és cert que hi ha alguna cosa que falla, i falla molt: la llengua oral escolar, el català.

La mainada, després de 9 anys d’escolaritat (de P3 a 6è) no té un bon domini del català oral, la teòrica llengua escolar, aquest fet condiciona les possibilitats personals de seguir amb èxit l’escolaritat a tots aquests alumnes, i fa que no dominin la resta de capacitats que requereix la societat i que ells mateixos necessiten per a continuar formant-se.

És una cadena, si els fonaments són dèbils l’edifici s’esquerda, si la pinya és fluixa el castell no pot anar gaire enlaire.

El problema principal: què s’ensenya
La qüestió no rau en els docents, ni en els alumnes, ni –en molts de casos- en les famílies, sinó que recau en allò que s’ensenya i, en part, en l’organització escolar (allò que se’n podria dir la coordinació interna) i en les directrius del sistema educatiu.

El sistema educatiu no té clars els fonaments de l’edifici, la pinya del castell, i si a això hi afegim una enorme dispersió d’objectius que es van carregant sobre l’escola, el resultat en comptes de ser un equip sòlid i coherent, s’assembla més a un equip en el qual els defenses i la davantera van a la seva, i els dels mig ho intenten lligar però no se’n surten.

Si l’escola no treballa i posa un ferms fonaments personals per a cada alumne de tot el que ha de ser el sistema de convivència i cohesió social, la llengua oral escolar, i de la qual en depèn la capacitat personal dels alumnes per entendre allò que s’escolten, comprendre el que llegeixen i expressar oralment i per escrit de forma socialment correcta allò que s’ha pensat, per a què serveix?

Si l’escola no té aquest objectiu i no hi aboca tots els seus esforços i no el prioritza de forma absoluta, què fa doncs?

Un inadequat calaix de sastre. Uns resultats inadequats
Curiosament a l’escola hi ha temps per a dedicar-lo a ensenyar educació vial, economia, escacs o llengües estrangeres ..., però NO SE’N TÉ PER FER QUE ELS ALUMNES TREBALLIN CADA DIA I A TOTES LES ÀREES LA LLENGUA ORAL ESCOLAR, EL CATALÀ. Aleshores què té d’estrany que tinguem quasi bé un 50% de fracàs escolar ? Quan es diu un 20% o un 30% és que s’estan maquillant els resultats.

Pensem en el futur
El català com a llengua oral escolar és absolutament bàsica i fonamental per a tenir possibilitats de seguir una escolarització amb èxit i, a la pràctica, l’hem arraconada a favor del paper imprès i les proves escrites. Els únics que parlen són els mestres, i no hauria de ser aquest l’objectiu.

El català com a llengua oral escolar ho hauria d’impregnar tot, des de P3 a 4t d’ESO, d’ella en depèn tota la capacitat per entendre el que s’escolta, comprendre el que es llegeix i és bàsica per a l’exposició oral i escrita de les idees, de forma socialment correcta. Són els alumnes els qui han d’aprendre a parlar (vocabulari, estructures ...) i practicar-ho, els mestres ja en saben.

No cal fer res d’especial, però la llengua els alumnes l'han de treballar bé
Al parvulari i en part al cicle inicial, n’hi hauria prou que CADA DIA el mestre i els alumnes fessin un senzill conjunt d’activitats, com que:
el mestre llegís un conte als seus alumnes cada dia,
anessin aprenent una cançó i un poema cada dia, i després
els alumnes treballessin una estona al racó artístic,
una altra al racó del joc simbòlic i
una altra al racó dels trencaclosques,
i en tots tres racons, amb el valor afegit de la participació dels mestres interessant-se per tot el que fan tots els alumnes, i demanant-los que els ho expliquin.

És molt senzill de fer i tots els mestres ja ho saben fer, algunes coses ja es fan però com que no es fa diàriament no donen resultat. Llàstima, tothom hi guanyaria, sobretot els alumnes.

Potser no els quedaria temps per a fer fitxes i els pares dirien que a l’escola no s’hi treballa, però els alumnes, independentment de les llengües familiars, aprendrien a expressar-se i disposarien d’un bon vocabulari i d’unes bones estructures lingüístiques.

El resultat seria que entendrien millor les explicacions, comprendrien el que llegissin i serien capaços d’explicar-se oralment i per escrit de forma socialment correcta. Senzillament, acabarien la primària molt més ben preparats i els resultats finals serien molt millors que els actuals.

Si us interessés el tema, a la plana web www.winhor.cat hi trobareu «Eines de llengua», on està molt més ben explicat i hi ha moltes altres propostes.

Fins la propera setmana.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'España.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada