HEM DE COMENÇAR A PENSAR EN EL FUTUR

No només en España i els problemes que ens posarà

Espanya té ben assumida la seva dita: “Quién bien te quiere te hará llorar” i ens l’aplica de forma continuada des de fa 300 anys.

I mira que n’arribem a ser de desagraïts, ens donen la seva llengua, els seus costums ancestrals, el seu ben fer de gestió política, la seva divisió territorial, les seves lleis i també hi posen els seus jutges i el seu exèrcit, així nosaltres ens ho estalviem tot i no hem de patir per res, i podríem viure feliços i menjar anissos.

Però no! Nosaltres anem a la nostra i no volem el que tan graciosament ens ofereixen, som una colla de desagraïts i només ens mereixem el càstig per ser tan maleducats.

Com que ja ens miren com uns bitxos raros, doncs deixem de mirar-los a ells i pensem en el nostre futur.

Ens cal diversificar les fonts d’energia

A l’article anterior parlava de les energies alternatives i la creació de llocs de treball, avui només el completaré una mica.

És evident que per molt que ens hi esforcem, molt difícilment aconseguirem que les grans ciutats rebin tota l’energia que els cal de fonts alternatives o poc contaminants, i que per això durant molt de temps continuarem necessitant les centrals de cicle combinat i, potser, alguna de nuclear. Fins i tot en el supòsit que aprenguéssim a estalviar l’energia de la mateixa manera que hem après a estalviar l’aigua,.

Les nuclears em fan basarda, però no em sembla cap bestiesa comptar-hi, per molt que no les vulgui. Hem de tenir clar que si el consum d’energia continua al mateix nivell i va augmentant com sembla que serà, durant un temps, ens caldran les nuclears.

Volem i dolem: tot no es pot tenir

Només una pregunta: algú ha pensat quanta energia gastem, diàriament a tot Catalunya, entre tots, amb els mòbils, les tauletes, els ordinadors i els televisors?

Doncs una animalada (i això que he deixat fora les fàbriques,els comerços...), el que passa és que no en som conscients perquè no es nota, els enxufem, es carreguen i ens sembla que no fem cap despesa d’energia.

Punyetera il·lusió. I tothom vol poder disposar de prou energia per a poder fer anar totes les andròmines que desitgi, i també per veure-s’hi (enllumenat familiar i ciutadà), per divertir-se (sales de festa...), per cuinar o per poder ser atès en un hospital...

Em sembla que si volem energia hem de trobar la manera més ecològica d’obtenir-la però també hem de ser capaços de prioritzar i, si cal, prescindir temporalment de certs imaginaris col·lectius sobre el paisatge.

Ningú em farà un monument per dir això, però cal començar a superar la cultura de dir NO a tot perquè ho volem tot, hem de ser conscients que, fins i tot, per les energies alternatives no tot és positiu i agradable.

Fins la propera setmana.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

Parlem de futur: L’ESTALVI + L’ENERGIA = LLOCS DE TREBALL

L’estalvi en energia

Per a mantenir cohesionada la societat també cal que procurem que hi hagi reactivació econòmica. El primer pas per a la reactivació econòmica és doble: l’estalvi i la creació de llocs de treball.

Resulta que disposem d’un dels pocs camps que reuneix totes dues característiques i que encara el tenim força per explotar: el de l’estalvi d’energia.

És on podem estalviar familiarment i com a país, alhora que ens podria permetre crear molts llocs de treball d’un ampli ventall de qualificacions.

La factura atribuïble al consum d’energia familiar, industrial i públic és altíssima i per això hauríem de reduir ràpidament la dependència energètica amb Espanya. Des de fa anys, una dels tasques absolutament prioritàries hauria hagut de ser aquesta, però sembla que no hi ha forma d’engegar-ho, sempre hi ha entrebancs i no va endavant.

Propostes d’estalvi d’energia

Caldria crear forts plans d’ajut per a les energies alternatives per a la calefacció, o per a un millor aprofitament de l’aigua dels rius que podria dotar el país de petites centrals molt properes als pobles, o per a l’energia eòlica, que és indispensable i s’ha d’aprofitar, i avui hi voldria afegir un parell de fonts que, encara que no siguin totalment alternatives són poc contaminants i també ens podrien permetre estalviar.

Un xic d’història

Quan era jove (a la prehistòria), pràcticament tots els taxis de Barcelona anaven amb benzina i gas, no em pregunteu de quin tipus, ni com. Va arribar l’època de les vaques grasses i apa!, tothom a córrer més i tothom només amb benzina.

Potser que tornem a quan anàvem justos i que, amb un pla de suport del govern, tots els cotxes puguin anar amb gas. Sembla que contamina molt menys i és força més econòmic que la benzina, quasi bé a meitat de preu.

Una altra possibilitat: la biomassa

El nostre país té una gran massa forestal desaprofitada. Els nostres boscos fan pena i alhora, feredat només de pensar que s’hi pugui calar foc.

Cal que algú els gestioni i també ens cal obtenir energia, doncs unim les dues necessitats en una i creem a l’entorn de cada gran massa forestal pública o privada plantes de tractament de biomassa.

Els propietaris n’obtindran algun benefici i la societat directament energia i d’altres productes combustibles per a la llar i, a més a més, es faran tallafocs als boscos i s’hi podran posar grans dipòsits d’aigua per si algun dia s’hi calés foc.

Totes les propostes juntes representen un nombre important de llocs de treball i, alhora, totes són una font d’estalvi familiar i social.

Cloenda

Potser caldria retocar algunes lleis per a poder-ho fer, però la necessitat fa que ens hàgim d’espavilar i procurar equilibrar la balança social: tothom vol disposar d’energia i, alhora, cal estalviar energia i crear llocs de feina

Fins la propera setmana.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

JA COMENCEM A TENIR PRESSA PER MARXAR

Ja ho sabíem, però ara ens ataquen: No és el nostre estat

La idea d’organitzar una societat en un estat és la de protegir els seus ciutadans, mai el de destruir-los. Encara que és cert que els catalans, per molt que s’hagi volgut disfressar, mai hem estat ciutadans d’Espanya.

Hem estat uns personatges tolerats, uns ciutadans de segona, que si volien ser reconeguts havien de renegar del seu origen i espanyolitzar-se.

El franquisme sociològic i polític és molt viu, és España

Sempre acaba sortint el que realment volen i pensen: espanyolitzar-nos. Tenen clar que no es pot ser, alhora, català i de l’estat espanyol (“...la llengua es compañera del imperio”. Ja ho deia Nebrija fa 500 anys).

Està vist que Espanya és, i seguirà sent: “Una, grande y libre” , i nosaltres no hi pintem res de res, com no sigui per pagar i dir “Si bwana”.

Els atacs només han començat

Em pensava que tindríem una mica més temps, però no! Hem de tenir pressa per allunyar-nos d’un estat que només ens vol mal, i ens vol fer desaparèixer, que vol partir, dividir la nostra societat, que vol trencar la cohesió social i asfixiar-nos econòmicament.

Tenim molta pressa

De fet, em sembla que disposem d’un any o un any i mig, com a màxim, per fer totes les passes legals abans d’engegar el referèndum/consulta o votació parlamentària per a constituir-nos en estat, a no ser que vulguem que Espanya ens esborri del mapa de les nacions.

O els polítics són conscients que hem entrat en un període històric accelerat i, per tant, molt semblant a una revolució, o bé “tal dia farà un any” i tots a dormir el somni dels justos. Tal com deia Prim: “Caixa o faixa”.

Deixem de tenir reaccions autonomistes

La majoria de les reaccions sobre la proposta d’esborrany de la llei d’educació del sr. Teclat, i d’altres estupideses centralistes, són de tarannà autonomista, com les que hem estat fent els últims decennis per fer front als atacs del centralisme espanyol.

NO NOMÉS el marc legal espanyol

Després de l’onze de setembre i del vint-i-cinc de novembre les nostres reaccions, ara, ja haurien de començar a ser una mica diferents, a Ensenyament ja ho són. Som en un altre estadi de les relacions amb els que encara pretenen ser el nostre estat i, alhora, destruir-nos. Hem de ser nosaltres els qui hem de marcar els límits.

També és cert que, com que no disposem de la caixa. ni de la clau de la caixa, haurem de continuar fent algun “paperot”, però només els indispensables. Potser que ens posem les piles també amb això.

De totes maneres, pel que fa a l’educació, tothom hauria de tenir clar que aquí només mana el Parlament, que ja tenim la LEC i que, de moment, no cal discutir res més.

Una recomanació

Si podeu, llegiu-vos l'article de la plana 24 de l'Econòmic (suplement del Punt d'avui dissabte), és una entrevista a Edward Hugh.

Fins la propera setmana.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

APUNTS: LA GEOGRAFIA, L’ECONOMIA I LA POLÍTICA

A partir d’ara els espanyols segur que continuaran dient estupideses i fent servir la dita: “Calumnia que algo queda” o aquella altra “Cuando el río suena agua lleva” .

El que es tracta és de presentar a tots els líders dels partits que recolzen el dret a decidir i, sobretot els independentistes, com uns aprofitats i uns corruptes.

Tal com diuen ells: “Cree el ladrón que todos son de su condición”, total que ens volen emmascarar amb una paella i encara bruta.

Per tot plegat cal que amb tranquil·litat, però de forma constant, anem desgranant arguments curts i clars que avalin el projecte d’independència.

Ara entrem en matèria.

LA GEOGRAFIA

Si hi ha un element que fa que sigui impossible qualsevol veto espanyol a qualsevol de les nostres decisions, de continuar a la UE o de no continuar-hi (em sembla que és un tema per parlar-ne), és la geografia.

Per on es pensen entrar o sortir la gran majoria de les mercaderies? Pel País Basc?, no s’ho creuen ni ells. Han de continuar passant per aquí i, per tant, la primera interessada que formem part d’una estructura de lliure comerç (que no vol pas dir formar part de la UE) és Espanya i França i Itàlia i Alemanya i ...

L’ECONOMIA

Pel que fa a l’economia, doncs no es poden permetre cap mena de boicot, o què es pensen que faran tot el reguitzell de multinacionals europees, americanes i alguna de xinesa que necessiten exportar cap a la resta d’Europa? Algú considera assenyat pensar que la UE tancarà les fronteres per França?

LA POLÍTICA

De veritat hi ha algú a Espanya que es pensa que assumirem una part del deute, amb les corresponents compensacions sobre el fons de pensions etc (per cert, tot plegat s’ha de calcular per % de població i no pas per altres %) sense que Espanya, abans no hagi signat que no hi posarà cap mena d’entrebanc a les nostres decisions sobre la continuïtat o no (actual o futura), a la UE?

I la UE hi ha algú que es pensa que assumirem una part del deute espanyol si no hi ha una bona disposició per part del Banc central europeu a finançar-nos a baix interès (un 1% o un 2% com a màxim) el deute assumit? El problema que tindria la UE amb una Espanya amb tot el deute, sense que nosaltres assumíssim una part del deute espanyol és tan i tan gran que tot el que acabaria petant.

És cert que si no s’hi posen bé podem passar un parell de mesos una mica malament, però no pas més, i després tindrem la paella pel mànec, i tota la força d’Espanya i la de la UE s’hauran diluït.

LA PART IMPORTANT DE L’EQUACIÓ

Hem de tenir clar que en aquesta equació, la part important som nosaltres, no és ni Espanya ni la UE.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

NO SOM TAN FORTS COM ENS PENSÀVEM. ARA LES URGÈNCIES

El poble ja ha votat i el resultat és el que és, ara ens toca mirar endavant. CiU s’ha clavat una patacada i frenarà la marxa. 

Per desgràcia, als espanyolistes, la propaganda de la por els ha sortit bé. És una de les coses que hauríem de contrarestar.

Entrem o no entrem al govern (també podem donar suport des de fora), ens caldrà fer una feina pacient i una mica més lenta per continuar decantant els nostres conciutadans cap a la independència.

Si decidiu que entrem al govern en comptes de donar-li suports puntuals i efectius, però importants, si us plau, apreneu de les badades anteriors i no negocieu amb presses, informeu-vos amb detall de tot el que us sembli necessari, poseu per escrit les grans línies, però també aquells petits detalls indispensables i deixeu-vos un cert marge d’il·lusió.

Però ara, em sembla que la nostra primera feina té dues parts ben clares:

A/ assegurar-nos que properament es farà la negociació prèvia per la consulta amb Espanya, la nova llei des del Parlament –que caldrà- i en quins termes es redactarà, i la consulta amb una pregunta ben clara sobre la independència, i

B/ assegurar-nos que s’atura el desballestament de les estructures de cohesió social i es comencen a redreçar

Encara que sigui la segona és la que corre més pressa i, per a poder-hi fer alguna cosa, calen cèntims.

Com que no hi ha cèntims, mentre no disposem del nostre estat, ens haurem de trencar les banyes i cercar aquelles petites franges que encara ens poden permetre disposar d’uns quants cèntims més i, en aquestes circumstàncies, uns quants cèntims més són molts de cèntims, per pocs que siguin.

Seria poca cosa, però algunes de les possibilitats, segurament, podrien ser:

- augmentar els impostos sobre el tabac i l’alcohol,

- afegir un cèntim per litre de benzina,

- tornar a posar l’impost sobre transmissions patrimonials per als més rics i, si pogués ser, que permetés recaptar a l’entorn dels 200 milions,

- un impost especial sobre les sales d’oci nocturn

- doblar la taxa turística als establiments de quatre i cinc estrelles,

- i quan es posi en marxa el desdoblament de l’eix transversal aplicar-hi l’eurovinyeta per als camions de pas i,

- qualsevol altra que sigui eficient per estalviar una mica o per a fer pagar una mica més a aquells que quasi bé no paguen res.

Encara que quedi molt bé fer-ho, no em semblaria adequat treure l’euro per recepta i no pas perquè serveixi per a recaptar més cèntims, que per això pràcticament no serveix (amb els límits actuals ja està bé força bé), sinó perquè s’ha demostrat eficient per a reduir la despesa farmacèutica i feia molt de temps que calia tenir un comportament més estalviador.

Segueixo pensant que per al nostre rellançament econòmic cal una política energètica més decidida, hauríem de potenciar les energies alternatives d’aigua calenta per a les cases,  l’elèctrica eòlica i la hidroelèctrica de petites centrals. Som un país petit i, de moment, no tenim gaire gran cosa més.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

ESTAN ACOLLONITS

La manera de fer dels PSOE i del PP és que tots plegats estan acollonits. Tenen clar allò que no vol tenir clar el senyor d’Unió.

Els espanyols llegeixen els resultats de les eleccions del 25 com uns resultats que porten implícits els d’un possible referèndum, tenen clar que els possibles resultats en un referèndum/consulta seran molt semblants als del 25 de novembre, si no és que encara són més contundents.

LES ESTATALITZEN

Partint d’aquest punt de vista, no té res d’estrany que hi hagi un desembarcament de tota la plana major del PP i del PSOE per tal de transformar/convertir les eleccions del 25 en unes eleccions espanyoles, amb l’esperança que una part de l’electorat que els vota a les estatals també ho faci ara.

AMB EDUCACIÓ, PERÒ CAL RECORDAR COM SÓN

Per tant, convindria tenir-ho en compte i començar a tractar-los de mentiders i d’incomplidors, de falsos, de molt prometre i de poc complir, de gent que té un comportament molt semblant al de qui amenaça una criatura amb la vinguda de  “l’home del sac” si no es porta bé (us quedareu sense pensions), o la d’aquell altre que tergiversa i insulta, tractant-nos de nazis, sense adonar-se que “Cree el ladrón que todos són de su condición”.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

UNA POSSIBILITAT, IMPOSSIBLE? NO

L’altre dia, escoltant que un dels fiscals d’un tribunal europeu acabava d’admetre a tràmit la petició d’un jutge espanyol per decidir si els desnonaments (afectava particulars) que permetia la legislació “española” eren conformes a la legislació europea o no, vaig pensar que podia ser un precedent important.

Ras i curt, si un tribunal europeu pot decidir si unes lleis espanyoles són conformes al dret europeu o no, nosaltres també podríem recórrer als tribunals per emparar el dret del catalans a continuar sent membres de la comunitat europea.

No es tracta de posar en dubte la normativa espanyola sobre referèndums o consultes, encara que hi hagi mil i una raons per a fer-ho, ni a totes les traves legals per a poder expressar la voluntat del nostre poble i exercir la democràcia, perquè sempre es podria dir que és una normativa interna i aprovada en referèndum.

Sinó que es tracta de posar en dubte determinades interpretacions del dret europeu que pretenen deixar-nos fora i, com que és dret europeu és ben segur que podem dirigir-nos als tribunals europeus a través de les institucions o, si calgués, de forma personal o a través d’algun eurodiputat (això no ho sé).

Si no s’admetés l’ampliació interna com una eina normal d’adaptació (ja hi som i per tant només cal renegociar el repartiment de les càrregues i la representació, la qual cosa també afectaria a España), doncs demanem l’empara dels tribunals davant les conseqüències de segons quines interpretacions que podrien permetre forçar les institucions europees a prendre la decisió de treure’ns la ciutadania europea, per la voluntat d’España.

Com que no hi ha precedents els haurem de crear.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.