UNA POSSIBILITAT, IMPOSSIBLE? NO

L’altre dia, escoltant que un dels fiscals d’un tribunal europeu acabava d’admetre a tràmit la petició d’un jutge espanyol per decidir si els desnonaments (afectava particulars) que permetia la legislació “española” eren conformes a la legislació europea o no, vaig pensar que podia ser un precedent important.

Ras i curt, si un tribunal europeu pot decidir si unes lleis espanyoles són conformes al dret europeu o no, nosaltres també podríem recórrer als tribunals per emparar el dret del catalans a continuar sent membres de la comunitat europea.

No es tracta de posar en dubte la normativa espanyola sobre referèndums o consultes, encara que hi hagi mil i una raons per a fer-ho, ni a totes les traves legals per a poder expressar la voluntat del nostre poble i exercir la democràcia, perquè sempre es podria dir que és una normativa interna i aprovada en referèndum.

Sinó que es tracta de posar en dubte determinades interpretacions del dret europeu que pretenen deixar-nos fora i, com que és dret europeu és ben segur que podem dirigir-nos als tribunals europeus a través de les institucions o, si calgués, de forma personal o a través d’algun eurodiputat (això no ho sé).

Si no s’admetés l’ampliació interna com una eina normal d’adaptació (ja hi som i per tant només cal renegociar el repartiment de les càrregues i la representació, la qual cosa també afectaria a España), doncs demanem l’empara dels tribunals davant les conseqüències de segons quines interpretacions que podrien permetre forçar les institucions europees a prendre la decisió de treure’ns la ciutadania europea, per la voluntat d’España.

Com que no hi ha precedents els haurem de crear.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.