DESPRÉS DE L’ONZE DE SETEMBRE DE DOS MIL DOTZE (II)

GRUP DE TREBALL

He de suposar que ja està en marxa un grup de treball que va analitzant tots els diferents sistemes de  presentacions de renda, amb tot detall i pensant en fer un programa que pugui substituir l’actual de l’estat espanyol. De moment n’haurà de ser un que sigui del tot clavadet al del sistema espanyol.

De totes maneres, tant si hi ha pacte fiscal, com si no hi és i s’ha de crear una agència pròpia, com si declarem la independència, ens cal disposar d’aquesta eina. No serà cap meravella però ens servirà per cobrir els dos primers anys, després ja la podrem anar modificant.

ELS PRESSUPOSTOS I ERC

De moment, i parlant dels pressupostos per l’any vinent (2013), hauria de demanar a ERC que hi doni suport, però amb una condició, cal que es recuperin els impostos sobre les transmissions patrimonials i sobre les grans fortunes. Ha de ser una condició indefugible. En tot cas si hi ha alguna empresa o gran fortuna que fot el camp fiscalment, que ERC faci públic el nom i ja s’ho trobarà.

El PSC-PSOE

Els de PSC-PSOE (ara ja sense dissimular-ho) cada dia van agafant una manera de fer més allunyada de les necessitats del país. Continuen mirant i vetllant per España, encara que Catalunya s’hagi de fer fotre. Els dinosaures també es varen extingir.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

DESPRÉS DE L’ONZE DE DOS MIL DOTZE

No cal preocupar-se per l’èxit o no de la manifestació, l’èxit està més que assegurat, fins i tot sense la participació del PSC.

El que ens ha de preocupar és precisament el fort arrelament en l’espanyolisme que té el PSC que fa que siguin incapaços de pensar en Catalunya i deixar de pensar en España (en la votació del Pacte fiscal ho varen demostrar), fins el punt de fer moltes coses semblantment al PP. Es comporten com oliveres centenàries que són incapaces d’adaptar-se als forts vents i que, malgrat les bones arrels, acaben arrencades.

L’altre punt important és que farà el govern?  És evident que seguirà el camí que s’ha traçat, el del Pacte fiscal, però quan li comencin a allargar el tema: sí però el mes vinent ens tornarem a trobar, després crearem una comissió, més endavant proposaran consensuar els resultats amb altres territoris, i d’aquí un any el més calent encara serà a l’aigüera. Què farà el president Mas?

La nostra paciència no arriba tan lluny. Hi ha d’haver un calendari clar i unes propostes clares en el cas que el calendari no es compleixi.

Sóc conscient que el Pacte fiscal és una manera de continuar lligats a España, però de moment deixem-ho aquí.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

MILLOR QUE EL GOVERN NO HI SIGUI.

A la manifestació de l’Onze de setembre és millor que no hi sigui el govern, així serà, clarament, la manifestació del poble.

Avui he llegit que el conseller Mas-Colell parla de convocar un referèndum si la proposta de pacte fiscal no és acceptada. He de dir que aquesta opció no és gens ni mica convenient.

El referèndum s’ha de deixar per decidir si ens independitzem o no, i no pas per donar suport a un pacte fiscal fracassat. Els fracassos es reconeixen, però no se’ls dóna suport.

El Pacte fiscal és l’opció de tots aquells que no volen deixar de formar part d’España. Ells esperen que els espanyols no siguin tan “burros” com per no adonar-se que és l’últim tren que passa per a continuar fent tots plegats el mateix viatge. Però no es preocupin pas, els espanyols són tan soques que tornaran a repetir la història.

Un cop perdut el tren del Pacte fiscal, només quedarà l’opció de la independència, amb unes eleccions pel mig. Després, fins i tot al Govern i al Parlament només els quedarà aquesta opció.

Mentrestant els del PSC-PSOE poden anar menjant-se els seus “callos madrileños”.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

NO HO DIUEN AMB BROMA.

És difícil entendre el rebombori que han creat les manifestacions de dues persones: una sobre el nom del MNAC i l’altra sobre la possibilitats de premiar escriptors en espanyol als nostres premis nacionals.

En el primer cas podria ser que fins i tot tingués raó, però segur que té molta altra feina abans de dedicar-se a fer propostes que no entren dins les seves competències. Vaja que s’hi ha posat una persona no gaire competent!

En el segon cas encara podria ser que la prudència, la nostra extrema prudència, ens portés a pensar que caldria premiar-los. Doncs no!

No estem parlant de drets individuals, ni de res de res que sigui individual, sinó d’uns premis nacionals catalans i, per tant, només hi han d’entrar escrits fets en català, sigui d’on siguin, però en català.

Si s’hi volen fer entrar els llibres en espanyol (deixem de dir-ne d’una vegada castellà perquè la seva Acadèmia es diu “de la lengua Española”), ara sí, canviem-li el nom i posem-li: ”Premis/Premios de la comunitat autònoma/comunidad autónoma de Catalunya/Cataluña”

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

PER ATURAR-NOS, PER OFEGAR-NOS! (fins el 18-VIII)

Espanya va muntar l’estat de les autonomies per aturar Catalunya i fer-la dissoldre en el conjunt.

El cert és que no varen comptar que cap “autonomia” no voldria ser mai menys que Catalunya i que encara que no ho necessitessin, farien mans i mànigues per assemblar-s’hi.

Les còpies. per no ser menys, varen fer fent un piló de despeses innecessàries i varen crear un piló de llocs de funcionari que són una bogeria, clientelisme electoral pur.

Ara resulta que aquella gran idea muntada per a dissoldre’ns-hi, l’estant fent servir per ofegar-nos. No els hem pogut dissoldre, doncs ofeguem-los!

Per Espanya, l’estat de les autonomies és inviable, és caríssim i ineficient, per la banda de l’estat i per la banda de les autonomies que no són nacions.

Com que l’estat, ara, necessita cèntims, ja ha trobat la sortida: escanyem una mica més aquests catalans. No diuen que volen marxar, doncs abans no marxin els deixarem ben escurats!

I en Mas cada cop més mesell, i el PSC cada cop més estúpid.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

DEPENEM DE NOSALTRES, NO DELS ALTRES!

Els espanyols són tan ximples que estan repetint la història una vegada i una altra.

L’última vegada que una de les seves colònies li va demanar un cert nivell d’autonomia, Espanya va dir que NO! Va ser a Cuba, i tots sabem com va acabar.

Que les coses vagin d’una manera o d’una altra depèn de nosaltres. Espanya va a pinyó fix i no canviarà.

Hem de seguir treballant, però també hem de començar a defenestrar als botiflers que encara manen, com en Duran.

Primer havíem d’aconseguir assolir una majoria social disposada a votar la independència. Ja hi és.

Ara ens sortiran dient que també hem d’aconseguir que a fora ens admetin. ROMANÇOS de la Xina i el Japó i la gran revolució!

Algú sabia on era Eslovènia o Croacia o Txèquia abans de ser independents?

Doncs aquí és igual: ENDAVANT!

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

I TANT QUE ENS VOLEN MANAR ELS FEIXISTES!

La nostra obligació  és obeir les lleis que promulga el Parlament de Catalunya, i no pas les sentències d’uns togats que representen el feixisme del segle passat.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.