diumenge, 2 de setembre de 2012

DESPRÉS DE L’ONZE DE DOS MIL DOTZE


No cal preocupar-se per l’èxit o no de la manifestació, l’èxit està més que assegurat, fins i tot sense la participació del PSC.

El que ens ha de preocupar és precisament el fort arrelament en l’espanyolisme que té el PSC que fa que siguin incapaços de pensar en Catalunya i deixar de pensar en España (en la votació del Pacte fiscal ho varen demostrar), fins el punt de fer moltes coses semblantment al PP. Es comporten com oliveres centenàries que són incapaces d’adaptar-se als forts vents i que, malgrat les bones arrels, acaben arrencades.

L’altre punt important és que farà el govern?  És evident que seguirà el camí que s’ha traçat, el del Pacte fiscal, però quan li comencin a allargar el tema: sí però el mes vinent ens tornarem a trobar, després crearem una comissió, més endavant proposaran consensuar els resultats amb altres territoris, i d’aquí un any el més calent encara serà a l’aigüera. Què farà el president Mas?

La nostra paciència no arriba tan lluny. Hi ha d’haver un calendari clar i unes propostes clares en el cas que el calendari no es compleixi.

Sóc conscient que el Pacte fiscal és una manera de continuar lligats a España, però de moment deixem-ho aquí.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada