No cal preocupar-se per l’èxit o no de la manifestació,
l’èxit està més que assegurat, fins i tot sense la participació del PSC.
El que ens ha de preocupar és precisament el fort
arrelament en l’espanyolisme que té el PSC que fa que siguin incapaços de
pensar en Catalunya i deixar de pensar en España (en la votació del Pacte
fiscal ho varen demostrar), fins el punt de fer moltes coses semblantment al PP. Es
comporten com oliveres centenàries que són incapaces d’adaptar-se als forts
vents i que, malgrat les bones arrels, acaben arrencades.
L’altre punt important és que farà el govern? És evident que seguirà el camí que s’ha
traçat, el del Pacte fiscal, però quan li comencin a allargar el tema: sí però
el mes vinent ens tornarem a trobar, després crearem una comissió, més endavant
proposaran consensuar els resultats amb altres territoris, i d’aquí un any el
més calent encara serà a l’aigüera. Què farà el president Mas?
La nostra paciència no arriba tan lluny. Hi ha d’haver un
calendari clar i unes propostes clares en el cas que el calendari no es
compleixi.
Sóc conscient que el Pacte fiscal és una manera de continuar lligats a España, però de moment deixem-ho aquí.
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.
F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada