NOMÉS CDC

A la propera convocatòria electoral, que serà aviat, CDC ha de deixar anar llast si vol poder aixecar el vol.

Els d’Unió, amb Duran al seu davant, només pensen amb ells, els país els importa menys que una tifa de vaca.

Ja que s’avenen tant amb els PSC i amb els del PP, doncs que facin una aliança o, encara millor, que vagin a les eleccions solets, a veure què fan. El ridícul!

De totes maneres no aniria pas gens malament que CDC pactés amb ERC i IC un acord (de mínims si voleu), però que fes que quedés clar qui està disposat a donar la cara pel país i qui només mira cap a Espanya.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

LA FINAL I L'ÚLTIM BORBÓ

SILENCI GLACIAL I  ABSOLUT, I TOTHOM D'ESQUENA AL CAMP MENTRE TOQUIN EL SEU HIMNE.


DESPRÉS UN MINUT DE XIULETS I DE "FORA EL BORBÓ"


I, PER ACABAR, SE LI PODRIA CANTAR LA CANÇÓ: Un elefante se columpiaba ...

NO HI HA CASUALITATS, HI HA PREMEDITACIÓ

A vegades es troba del tot indesxifrable una quantitat, per exemple 10.000 milions d’euros.

Si feu memòria fa quasi bé dos mesos que el govern de l’estat va dir que s’havia de rebaixar el dèficit en 10.000 milions d’euros i que s’havia de fer d’ensenyament i de sanitat.

Tothom es va preocupar i alguns es varen preguntar d’on carai havia tret aquesta xifra ran rodona l’inepte ministre d’hisenda, doncs ara, des de fa una mica més d’una setmana, ja ho sabem: de “Bankia”.

Entre tots estem pagant els 10.000 milions que necessita “Bankia”, el banc madrileny.

No hi ha cèntims per a res, i fins i tot es veuen en cor de fer retallades en les part més sensible de la societat, l’educació i la sanitat, i tot per a què?

Per a donar cèntims a un banc espanyol!

Això és ser cornut, pagar el beure i encara haver de donar les gràcies.

Per no haver de tornar a fer cap de les tres coses, ens cal una hisenda pròpia, i d'altres coses, però de moment comencem per la hisenda..

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

UNIÓ O EL DISCURS ABSURD

Per no anar de bracet amb CDC, Unió prefereix anar de bracet amb Espanya.

Unió torna a fer el discurs absurd, bescanta la independència i torna a parlar de confederació i coses per l’estil, quan sap de sobres que Espanya no en vol ni sentir a parlar.

El més preocupant és que Unió dóna veu a tot un seguit de famílies molt importants del país que no volen cap mena de trencadissa perquè els importa una merda tot allò que no sigui la seva butxaca, la seva butxaca ara! No pensen més enllà.

Unió està volent fent el paper de Cambó de la política catalana actual. És evident que hi ha un gran salt en el discurs, del regionalisme al federalisme, però de fet –en el fons- és exactament el mateix: el lliurament del país a Espanya.

Sempre han preferit anar de bracet amb Espanya i dependre’n que no pas ser adults d’una vegada i haver de pensar i decidir pel seu compte.El mercat ja és el món, s’espavilin si us plau!

Potser que se’n recordin com va acabar en Cambó.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

EL PROBLEMA ÉS MOLT SENZILL, LA SOLUCIÓ MOLT DIFÍCIL

Nosaltres continuem volent parlar amb Madrid com si existíssim, però per ells no som res més que un conjunt de províncies (territoris vençuts).

CiU, a les seves propostes, ha de senyalar uns objectius més propers és l’única manera de trencar el ritme.

La idea del pacte fiscal és bona, però per pactar en calen dos i Espanya mai pactarà, i a més haurien de començar a posar contra la paret al PSC i fer-los definir que volen dir quan fan servir l’expressió: pacte fiscal.

Ha de quedar clar que amb les propostes de l’Estatut aprovat pel Parlament ens en podíem sortir uns anyets, justets, però sortir-nos-en, en canvi ara, amb el que ha quedat després de passar pel TC és impossible i, per tant, defensar una proposta dintre el marc estatutari és absolutament deslleial amb els catalans i és fer el joc a Espanya.

LA LLEI D’HISENDA PRÒPIA I MENTRESTANT...

Com que Madrid no ens fotrà ni cas, el Govern ja pot anar preparant la Llei de la Hisenda de Catalunya, i ràpid!

La Generalitat necessitarà cèntims per sortir del pas i Madrid farà tot el possible per escanyar-lo, comença a ser el moment que pensi en la conveniència de demanar a tots els treballadors de la Generalitat que cobren més de 1500 euros que acceptin una rebaixa temporal o periòdica del seu sou fins a 1500, en el benentès que la diferència seria un préstec a l’u per cent i que el govern l’hauria de tornar. Evidentment els primers de rebaixar-se el sou haurien de ser els del govern.

Pot semblar una proposta ximple, però potser és l’única viable.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

EL PROBLEMA SÓN LES ARRELS

Sigui quin sigui el govern d’Espanya, mentre les seves lleis bàsiques es mantinguin tal i com estan i ens continuïn afectant a nosaltres, perquè continuem sota la seva bota militar, no hi ha res a fer.

O bé s’aconsegueix, ràpidament, que canviïn les seves lleis o malament rai!

Quan algú diu això de canviar Espanya, les seves lleis i coses per l’estil, també hauria de pensar que: per quins set sous els espanyols haurien de voler canviar les seves lleis si a ells ja els van bé.

Per tant, malament rai!

El govern hauria de procurar trobar alguna cosa, encara que fos petita i senzilla, que ens comencés a permetre albirar un futur diferent, i no estem parlant de paraules sinó de fets.

Si als espanyols els importa una merda el que pensem i com ens sentim és perquè estan convençuts que no farem res de res, que ens queixarem molt però que no ens atrevirem a fer un pas real cap a la independència.

Hem de començar a fer el primer pas oficial cap a la independència i si crea inseguretat jurídica, que en crearà, és igual, pitjor és continuar com fins ara.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

ENTRENAR-SE A CONSCIÈNCIA

Ser estúpid és una  desgràcia, però n’hi ha que sembli que s’entrenin per ser-ne i aconseguir-ne el títol.

L’estupidesa d’uns fa semblar més intel·ligents i trempats els altres, els n'hem de donar les gràcies.

Entre el govern del Sr. Raxoi que és com un teatret de marionetes mal fet, les autopistes de Madrid que hem de pagar nosaltres, la família reial i l’exèrcit, sembla que ha Madrid hi tenen la seva residència les ments més preclares de l’entrenament.

Millor per nosaltres, totes les ajudes cap a la independència són benvingudes perquè ningú hi ajuda tant com una colla d’inútils manant i figurant.

LES RETALLADES A CASA SEVA

Les retallades a la sanitat i a l’ensenyament ja les poden anar a fer a casa seva, aquí ja fa temps que les hem fetes i, si no hi arriben, que s’espavilin. Nosaltres ni amb les retallades fa temps que no hi arribem, gràcies al seu lladronici.

No hi ha pitjor trencament social que l’aturada de l’ascensor social i la caiguda lliure. Quan t’adones que facis el que facis no aniràs endavant, que no milloraràs, és quan comences a tenir clar que només la independència et/ens pot fer sortir del pou.

Els qui tenen el poder econòmic com que res de tot això els afecta no volen fer res de res, a ells ja els va tot bé, som el 99% restant els qui ens hem d’espavilar i fer espavilar els polítics, és l’única opció.

Ens hem d’alliberar de la bola de ferro que portem lligada al turmell o ens hi enfonsarem.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.