CiU NO ANIRÀ PAS AL DAVANT

La col·laboració decidida de CiU en el camí cap a la independència, només és possible si perden vots i veuen que van a parar als partits independentistes.

La calculada equidistància de CiU en la qual uns diuen que sí, d’altres que els sembla molt bé però que no és pas el moment i d’altres que no, no es pot considerar una posició o un programa independentista.

Només quan la majoria dels diputats elegits pel Parlament s’hagin presentat a les eleccions amb un programa independentista anirem endavant.

Un programa independentista, hauria de incloure el de fer una consulta en aquest sentit com els escocesos, o bé, el de presentar una proposta de llei per tal que el Parlament proclami la independència.

Per moltes giragonses que faci CiU, mentre no canviï radicalment d’actitud no és capaç de capdavantar el moviment cap a la independència del nostre país, però sí que és  capaç d’afegir-s’hi o, com a mínim, de no posar-hi gaires pals a les rodes, però per a poder arribar a aquest punt no han de ser el partit majoritari al Parlament (ni el PSC-PSOE evidentment).

La pedagogia no s’ha de fer cap a fora, s’ha de fer a dintre i, per començar, procurin deixar de banda algunes picabaralles i cercar els que els uneix i fer propostes conjuntes, encara que sigui de tant en tant.

EL MANDINGA

En comptes de protestar, el que havia d’haver fet el diputat d’ERC era agrair que finalment se’ns reconeguessin els drets d’estrangers, perquè és el que som. Hauria quedat molt millor i s’hauria entès.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

SIGUEM REALISTES EXIGIM ELS NOSTRES DRETS!

Després del superèxit de la trobada d’ahir a Girona, que no ho oblidem només era un “escalfar motors”, arriba el torn de la reflexió interna dels polítics; de moment no cal que facin res, però si que cal que pensin, que pensin estratègies i camins que ens permetin –quan nosaltres, els que fins ara no hi pintàvem res- decidim que ha arribat el moment d’assolir la maduresa com a poble, ells sàpiguen què cal fer. Sinó ho haurem de fer sense ells i, aleshores, segur que serà un daltabaix.

Si us plau, deixin de fer voltar la seva teoria confederal (que ningú els la compra), o la seva teoria federal, que ni dintre el seu partit són capaços de fer-la creïble, o canviïn “l’ ara no toca però estem molt enfadats"; i la resta, aquells que els sembla que ja som prou grandets com per a poder caminar sols, de moment, no tenen la força dels vots.

Alguna cosa no rutlla perquè hi ha massa diferència entre els vots i allò que necessitem; per tant, allà on s’ha de fer pedagogia no és a fora, sinó que és a dins i no només d’espoli fiscal, sinó de supervivència com a poble, i si alguns partits clarament i decididament no ho volen, que se’n vagin a fer punyetes!

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

El congrés regional de la Federació de Girona: Els que sumen guanyen i un discurs amb futur.

Ahir, al Congrés de la federació regional de Girona d’ERC on s’hi triava la junta que l’havia de dirigir els propers anys, tot es va desenvolupar de la manera prevista i amb tot l’impuls que li donaven les dues potents candidatures que havien arribat al final, va guanyar la que havia sabut sumar dues de les candidatures inicials, felicitats per saber sumar, ara us toca treballar i seguir sumant.

Pel que sembla varen ser força més de 300 els que deixant a part la tramuntana i les baixes temperatures es varen decidir a passar tot un matí de dissabte per dir-hi la seva.

Tot va transcórrer de la millor manera possible i, a part de felicitar les dues candidatures per la seva solidesa, pels seus objectius i pels seus resultats, em sembla que el que s’hauria de remarcar va ser el brillant discurs de cloenda, d’una mitja hora de durada,  que va fer l’Oriol Jonqueres, el president d’ERC.

Potser s’hauria de recular en el temps per trobar unes propostes realment creïbles com les que es varen desgranar ahir, feia molt de temps que no se sentien unes propostes que, a més a més de parlar del passat, de les línies i objectius de futur, parlessin i concretessin –i molt- del que s’havia de fer ara: treballar per la gent, per la gent concreta de cada poble, de cada barri, de cada ciutat i que s’havien espavilar per esprémer la llei fins aconseguir que totes les feines públiques, que fos possible, les fessin empreses locals i no pas grans empreses de fora del país, i tot impulsant-ho des dels ajuntaments.

Un discurs que trepitjava de peus a terra, però que pot generar il·lusió en el futur, passant pels que tenim més a prop, i no pas dit amb paraules altisonants, sinó amb exemples concrets i propers, es nota que és alcalde de Sant Vicenç dels Horts, és un molt bon fitxatge (i això que en dubtava), ja era hora que hi hagués un dirigent d’ERC que patís per la gent i no pas només pels vots i que, a més a més, sabés de què parla.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

ESCÒCIA...

Escòcia és un miratge i els miratges semblen allò que no són. No podem prendre Escòcia de model polític, però sí que podríem prendre el Partit nacionalista escocès com un possible model de coherència i d’habilitat política, sobretot d’habilitat política i de no arronsar-se davant del poder central i tots els seus falsos i tramposos jocs de mans.

Ja sabem que no som dintre d’un estat com el britànic on la voluntat  popular és un valor, aquesta diferència és fonamental, però no és pas absoluta ni fa inviable assolir la independència, segurament per nosaltres ens ho facilita.

S’haurà de negociar i s’hauran de plantejar objectius clars i mantenir-los. El primer pas sembla coherent que sigui un objectiu un xic descafeïnat: el pacte fiscal; però per alguna cosa seriosa s’ha de començar.

Ja fa temps que vàrem escriure que no era una bona idea demanar que, abans de la negociació, es fes una consulta prèvia.

La consulta ja es va fer amb les eleccions al Parlament, CiU s’hi presentava amb la idea difusa –si voleu- d’un pacte fiscal que, de mica en mica, han aclarit un xic, no gaire.

En comptes d’estar demanant consultes, el que haurien de fer els partits independentistes seria estar marcant i proclamant dia sí, dia també, l’objectiu del pacte fiscal i els mitjans que calen per a poder-lo portar a terme.

Vaja! Que aniria bé que algú de forma tossuda, amb constància, amb tranquil·litat i amb un llenguatge entenedor i políticament clar, anés detallant i explicant a la ciutadania què caldria pactar per a poder dir que realment s’ha arribat a un pacte fiscal i no pas a un joc de mans amb cartes trucades; és una feina cansada i poc agraïda, però indispensable.

També s’hauria de dir, tant si toca com si no toca, que sense l’espoli fiscal i amb la Generalitat controlant i gestionant tots els nostres impostos ja fa temps que hauríem començat a sortir de la crisi. 

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

Hi hauria hagut aquest merder si l’agressió no hagués estat contra en Messi?

És evident que sense la pressió internacional no hauria passat res i, amb la pressió,  encara ha de passar. En “Pepe” la va fer massa grossa perquè la mà trepitjada, expressament, és la d’en  Messi, no pas haver-ho fet. La millor prova és la reacció del club de l’agressor i de la seva federació -l’espanyola- res de res.

La reacció del Barça no volent ni denunciar-ho és de botigueta del Sr. Esteve; fins i tot  va fer que en Josep Cuní, que considera que sí que s’hauria hagut de denunciar, digués  referint-se als dirigents del Barça, quelcom de semblant a: «...és allò tan català, no diguem res, deixem-ho estar...», però el Sr. Cuní es va deixar una cosa important de dir tot darrera, perquè hi hauria hagut d’afegir: “...des que vàrem perdre la guerra, perquè encara tenim la por al cos, la por al poder, als vencedors, a Espanya.”

Alguns diuen que Madrid i el “Madrid” no representen Espanya, que Espanya és molt millor que Madrid i el “Madrid”, que és possible entendre-s’hi, s’equivoquen.  A través de l’esport es manifesten, sense repressions socials i  actituds políticament correctes, els sentiments, els desitjos i les esperances.

Alguns ho diuen clarament, ens voldrien morts, d’altres ho fan més finament, no ens volen morts perquè són conscients que som la seva vaca suïssa, però ens fan xantatge polític (tanqueu les ambaixades) per rebre una almoina (part dels milions que ens deuen) i, a més a més, ens els tornen a prendre (1200 milions) amb l’IBI.

És evident que això no ens passaria si nosaltres tinguéssim la clau i el duro dels nostres  impostos.

Quin dia el PSC deixarà de fer el joc a Espanya i explicarà a la seva gent que han de mirar pel país dels seus fills i nets, i no pas continuar mantenint la mirada cap el passat,   sobre allò que varen haver de deixar perquè la seva “estimada Espanya” els va fer fora, els va abandonar?

Quin dia el PSC reconeixerà que no hi ha ningú que es vulgui federar amb nosaltres i deixarà de fer veure que la solució és el federalisme?

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

DEPENDÈNCIA ENERGÈTICA

Quan des de posicions sobiranistes es parla d’Estat del benestar, sempre haurien de dir: l’Estat català del benestar.

Ara un apunt sobre les mesures que proposa ERC per redreçar l’economia.

Totes les mesures que es proposen són assenyades i possibles, però continuen sense presentar projectes realment creadors de feina i, alhora, estalviadors.

És possible aquesta quadratura del cercle?, doncs en aquest cas sí.

Cal un pla nacional d’obtenció d’energia a través de les energies renovables.

Algú potser podria dir que ja existeix, no, el que hi ha és un mapa amb la determinació d’espais que –en aquest moment- semblen els més adequats per a obtenir energia renovable, però si realment hi hagués un pla nacional d’obtenció d’energia a través de les renovables, hi hauria una potenciació de la recerca i de les possibilitats d’adaptació de les fonts d’obtenció d’energia renovable a les nostres condicions ambientals i no pas el seguidisme a la tecnologia del nord d’Europa.

Potser no podem fer una recerca d’una gran sofisticació tecnològica i que requereixi grans recursos, però sí que podem fer una recerca d’adaptació a les nostres condicions ambientals.

Segurament calen aerogeneradors adaptats a les baixes velocitats de les marinades i dels terrals que puguin funcionar amb la mateixa efectivitat que els grans aerogeneradors (que necessiten velocitats del vent elevades), també ens cal l’aprofitament hidràulic continuat dels nostres rius amb tot un seguit de petites centrals hidroelèctriques.

Sense disposar d’una certa autonomia energètica mai obtindrem la independència perquè Espanya ens escanyarà, i l’única manera de ser força autònoms energèticament parlant és a través de les energies renovables.

Només tenim tres anys per aconseguir-ho.

De moment deixem-ho aquí, un altre dia parlarem del paisatge.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

TANCAMENT TEMPORAL DE CAIXA

La decisió del govern de no liquidar l’IRPF a l’Agència tributària espanyola, encara que sigui temporal, ens indica el camí que cal seguir, la creació d’una agència tributària catalana, i ja està.

Per aconseguir l’objectiu de recaptar tots els impostos ens cal l’eina, doncs mans a la feina.

És normal que els partits espanyols i les seves corresponents delegacions PSC i PPC, no hi estiguin d’acord, no faltaria més, ara només els falta dir que estem robant a Espanya.

Entenem la posició dels sindicats dels funcionaris i de tots els funcionaris i la seva queixa per la retenció prèvia d’allò que no s’ha cobrat, però encara estarien més carregats de raó si ho aprofitessin per demanar a la Generalitat que sempre els cobrés directament l’IRPF i que el liquidés a l’Estat quan li convingués i, encara millor, que s'ho quedés.

És un suggeriment.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.