Després del superèxit de la trobada d’ahir a Girona, que no ho oblidem només era un “escalfar motors”, arriba el torn de la reflexió interna dels polítics; de moment no cal que facin res, però si que cal que pensin, que pensin estratègies i camins que ens permetin –quan nosaltres, els que fins ara no hi pintàvem res- decidim que ha arribat el moment d’assolir la maduresa com a poble, ells sàpiguen què cal fer. Sinó ho haurem de fer sense ells i, aleshores, segur que serà un daltabaix.
Si us plau, deixin de fer voltar la seva teoria confederal (que ningú els la compra), o la seva teoria federal, que ni dintre el seu partit són capaços de fer-la creïble, o canviïn “l’ ara no toca però estem molt enfadats"; i la resta, aquells que els sembla que ja som prou grandets com per a poder caminar sols, de moment, no tenen la força dels vots.
Alguna cosa no rutlla perquè hi ha massa diferència entre els vots i allò que necessitem; per tant, allà on s’ha de fer pedagogia no és a fora, sinó que és a dins i no només d’espoli fiscal, sinó de supervivència com a poble, i si alguns partits clarament i decididament no ho volen, que se’n vagin a fer punyetes!
F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada