PROPOSTA DE SISTEMA DE VOTACIÓ

Canviar el sistema electoral és complicat perquè tothom procura portar l’aigua cap el seu molí, per això la nostra proposta no toca per a res l’estructura que hi ha dissenyada, així no s’haurien de discutir inútilment, però dóna un nou sentit al vot.

La manera de votar hauria de ser molt semblant a l’actual, però fent-ho com ho proposem, no es perdrien tants vots, perquè fins i tot aquells que votessin a partits que és previsible que es quedessin sense representació, si volguessin, podrien donar valor de representació al seu vot.

Es tractaria que es fes una votació doble en una mateixa papereta, la primera opció i la segona opció, si la primera opció es quedés sense representació, els vots, s’afegirien a la segona opció.

Fent-ho així hi hauria un gruix important de vots que no es perdria i el resultat final representaria molt més fidelment el que volen els votants.

El sistema actual és tant limitador perquè els partits no volen saber què pensa la ciutadania, sinó que el que volen és rebre el sagrament que els ungeix com a elegits, independentment del que pensin els votants, per això només pregunten de tant en tant i esperen una resposta acrítica, quan de fet molts vots són determinats per «és la proposta menys dolenta».

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

GRÈCIA I CATALUNYA

Algú se n’ha adonat que el famós segon rescat de Grècia de 8.000 milions d’euros, que fa anar de corcoll a tothom i que tot plegat està a punt d’ensorrar els mercats i que ara sembla que quedarà congelat, és LA MEITAT del que Espanya se’ns queda cada any?

Algú ha comptat que els famosos 100.000 milions d’euros amb que és vol recapitalitzar TOTA LA BANCA EUROPEA ÉS EL QUE ESPANYA SE’NS QUEDA EN SIS ANYS?

Algú dia ens adonarem que, a més a més de pagar el beure a tot l’Estat, any rere any, som  cornuts i ens deixem prendre el pel?

Mentrestant nosaltres amb retallades, amb un atur de cavall i amb una merdeta de govern que no s’atreveix a plantar cara i actua com si el dèficit fiscal, la llengua o la cultura fossin negociables.

Si us entreteniu a escoltar els espanyols –d’aquí i de fora- ni parlar-ne del pacte fiscal, i això que, en el millor dels casos, serà una porquerieta comparat amb el concert dels bascos.

Fins i tot amb pacte fiscal és evident que no anirem bé mentre estiguem lligats a Espanya.

Si algú dubte que som una potencia econòmica, esportiva i cultural que llegeixi els diaris, miri la tele o escolti la ràdio i després  faci quatre  números, i s’adonarà que defensar, des d’aquí, el fet de continuar formant part d’Espanya és una collonada o una broma de mal gust.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

ES VAREN EQUIVOCAR, L’HAURIEN D’HAVER APLAUDIT

Els comentaris que va fer, en una reunió d’advocats, el Sr.Peces Barba prohom del socialisme espanyol i un dels pares de la constitució espanyola sobre l’equivocació que varen fer els governants espanyols impedint que Catalunya s’independitzés (sembla que no se'n va adonar que estava parlant de la Corona d’Aragó) i deixant que Portugal ho fes, varen aixecar una certa polseguera.

Els advocats catalans, des del nostre punt de vista, en comptes de fer-se els ofesos el que havien de fer era picar de mans, i ben fort, perquè és evident que per a nosaltres ens aniria molt millor si no haguéssim d’arrossegar la cadena amb la bola al final que és diu  Espanya.

Les posteriors disculpes del Sr. Peces afirmant que era una broma i que no va ser el mateix bombardejar Barcelona que Gernica sí que són un insult i un menyspreu inacceptable, i sobretot que ho expliqui als morts  que han causat els bombardejos espanyols al llarg de la història i en un estadi més recent, els seus i els dels seus aliats feixistes i nazis.

Qui ho dubtava, una broma veritat?  De porc i de senyor se’n ve de mena.

Comprenem perfectament el Sr. Montilla (patriota espanyol) queixant-se de les paraules del Sr. Peces Barba perquè té molt clar que sense nosaltres Espanya no va enlloc, però és que nosaltres mentre els portem enganxats i xuclant-nos cada any 17.000 milions, tampoc!

Per acabar d’arrodonir la setmana el Sr. Nadal (cèlebre economista, reconegut mundialment? i, pel camí que va, cèlebre botifler) ha discutit les xifres donades pel conseller d’economia Sr. Mas-Colell sobre el dèficit fiscal. Que estrany que no hi hagi  hagut cap economista que els l’hagi discutit seriosament.

És evident que l’autonomia que ens cal és la de Portugal, la resta ja ens ho farem nosaltres.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

LA RAÓ SUPREMA ÉS NO!

Un no que tindrà un argument de pes, un no que vindrà del més íntim de "España".

Amb l'aturada definitiva de la lluita armada per part d'ETA, hi ha gent que diu que ara, que no hi ha violència, no hi haurà cap raó per a no permetre l’exercici del dret a decidir dels pobles.

Això és una collonada! Hi ha algú que realment es cregui això?

És que hi ha algú que es cregui que la raó o raons que donava "España" per a negar el dret a decidir i altres drets molt més simples, com pot ser el reconeixement real de les llengües, eren realment raons? Apa home!

Per als espanyols només hi ha una raó suprema que es basa en una Trinitat, «La lengua es compañera del imperio», «España és indisoluble y una unidad de destino en lo universal» i «Que bonita seria Cataluña sin los catalanes».

Qualsevol cosa, idea, detall que pugui posar en perill aquesta magnífica idea de "España",  que inclou que els catalans siguem ciutadans de tercera, i encara gràcies, ja ha fracassat abans de fer-la pública. Bé, ha fracassat si és que s’espera que els espanyols l’arribin a entendre o, com a mínim, a considerar.

Per la via de "España", el resultat més aproximat el defineix aquesta expressió: I un bè negre amb potes rosses!.

Només ens queda que el Parlament de Catalunya vulgui ser, realment, el representant de la nació i proclami la independència.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  
Visca la Terra.

EL PRESIDENT COMPANYS

El president Companys i el president Maragall sempre ens han semblat persones amb uns temperaments relativament semblant (d’iguals mai n’hi ha). Tots dos eren arrauxats i a vegades parlaven i després pensaven, però resultava que el que deien els sortia tant i tant del fons del cor que l’encertaven quasi bé sempre.

El president Companys era, de fet, espanyolista i havia arribat a ser ministre de la Marina espanyola, ara bé, quan va caldre defensar la nació i les seves institucions ho va fer de forma decidida i, fins i tot, enfrontant-se a l’exèrcit ell sol, com va passar a l’octubre del 1934.

Després de la sublevació dels generals feixistes del juliol del 1936, va fer quelcom que semblava impossible, aconseguir que els que havien rebutjat tota forma de govern durant setanta-cinc anys, la CNT (Confederación Nacional del Trabajo), entressin al govern i ajudessin a mantenir la cohesió social del país.

Durant el primer any de la guerra, aquí es varen fer moltes animalades. De la mateixa manera que si destapem una ampolla de xampany de forma busca surt disparat enlaire el tap i el xampany, i és inevitable que se’n vessi.

El president Companys el que va fer –després de la primera envestida - va ser ordenar tot aquell caos i anar creant estructures d’estat que permetessin enfrontar-nos a l’exèrcit feixista però, quan vàrem perdre, els feixistes que eren els qui amb el seu cop d’estat havien fet saltar pels aires el tap (després de molts anys sacsejant l’ampolla) , aquells mateixos, el varen condemnar per no haver aconseguit que el xampany no sortís disparat i no es vessés. El varen responsabilitzar de tot el que va anar malament, fos o no fos responsabilitat de la Generalitat, i res del que es va fer bé va ser tingut en compte.

El seu judici és una infàmia a la nació, amb ell ens varen condemnar a tots.

La nostra història ens l’han escrit els espanyols, fins quan permetrem que ens la continuïn escrivint?

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  
Visca la Terra.

A VEGADES CAL PARLAR DE PERSONES: EN JOAN RIDAO

Des del nostre punt de vista, ERC ha fet malament de canviar en Joan Ridao del capdavant de la llista per Madrid, per molt que s’hagi fet en votació de la militància.

Si algú s’hagués entretingut a repassar l’actuació i les negociacions d’ERC en els temps anteriors a en Ridao, s’hauria adonat del mal fer, del lliurar-se en cos i ànima a qui manava a canvi de res i, en canvi, aquests últims quatre anys, quan pràcticament no tenien força, eren tres gats, ens sembla que no podem ni dir ni quatre gats, han fet actuacions serioses i valentes que han condicionat i fet canviar –a través de pactes amb altres forces- decisions del PSOE i ajudat a tombar-ne del PP.

Arribar a conèixer i a saber fer servir tot l’entrellat de “las Cortes”  demana un bon temps d’aprenentatge, i en Ridao ja el tenia aquest bagatge, a part de ser prou intel·ligent com per a fer-lo servir adequadament i que tothom els respectés, a ell i als altres membres d’ERC.

És cert que s’ha enfrontat a la nova direcció però ho ha fet lleialment, i aquest fet en comptes de fer-lo caure –si la nova direcció hagués tingut prou intel·ligència política- l’hauria hagut de potenciar perquè no hi ha ningú més lleial i de confiança que aquell que se t’enfronta de cara, sabent que si perd, ho pot perdre tot (de moment, hi afegim nosaltres).

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  
Visca la Terra.

TAPEM FORATS

Fins ara les retallades més impactants s’han fet a Sanitat, possiblement hi hagués un cert punt de raó per a fer-les perquè malgrat haver tancat centres a les nits i haver fet d’altres ajustaments, per ara no se’n té coneixement de cap denúncia que, com a conseqüència de les retallades, posi de manifest que hi ha hagut un perjudici notable i imputable, de la salut o de la vida.

Tots estem convençuts que si a algú li hagués passat alguna cosa semblant, seguríssim que hauria sortit a tots els diaris i s'hauria denunciat.

De totes maneres, potser, ja han començat a tocar sostre i les properes retallades es dirigeixen cap a Ensenyament.

La diferència bàsica és que és molt més difícil de tancar una escola de dia que no pas un CAP a les nits, per això, segurament, la proposta ens sembla que anirà per augmentar el nombre d’hores de feina amb alumnes, dels mestres fins a 25, i dels professors fins a 20.

Aquests petits augments, que poden semblar molt petits perquè representen un 4% de mitjana,  podran permetre reduir la despesa de personal que, sumada a la que s’ha reduït enguany, la situarà en un global aproximat d’8% en aquest capítol.

I EL FUTUR?

En realitat aquestes mesures són per tapar el forat i s’han de fer, però allà on realment gastem com a país és en energia i en aquest camp sembla que no hi ha gaire empenta per part  del govern per fer actuacions que ens portin cap a la utilització d’energies que no hàgim d'importar, ni tampoc sembla que hi hagi gaire predisposició  dels ajuntaments per impulsar-les.

Encara ara hi ha localitats que diuen que no a la producció d’energies netes al seu municipi, però han hagut d'acceptar com a mal imposat el TGV, l’autopista, MAT ... que no els comporten cap mena de benefici i en canvi s’oposen a la producció d’energia neta al seu municipi.

Aquesta actitud sempre ens ha semblat que és conseqüència de sentir-se arraconats per no haver  pogut evitar la imposició de moltes obres que els han trinxat el municipi imposant-los tal cosa o tal altra sense obtenir-ne cap benerfici, i en allò que poden dir-hi la seva hi concentren tots els No de tot allò que s’han hagut d’empassar.

És comprensible, però no és bo per al país.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  
Visca la Terra.