HAN CANVIAT ELS MANIQUINS

Si repassem les notícies d’aquests últims dies, em sembla que la més rellevant és que el PSC-PSOE continuarà igual o semblantment, a l’espera que els joves –de mitjana edat- es decideixin a fer el pas. Bé, per ser més exactes que hagin passat les eleccions municipals. Si és que n’hi ha alguna que aguanta.

És una llàstima que ara no hagin decidit fer un cop de timó i ajuntar-se amb la majoria del seu poble que considera que Catalunya és el seu país. Ells, segurament, no ho consideren així, el seu país és Espanya. Des del moment que supediten la voluntat del parlament de Catalunya a la voluntat del govern d’Espanya, s’estan portant com a súbdits, ara ja, de Sa majestat "Felipe VI".

El nomenament automàtic del Sr. "Felipe de Borbón" com a rei d’Espanya amb el títol de Felipe VI, ens deixa molt clar que no és res nostre. Per dues raons importants, la primera és que s’ha fet coronar en l’aniversari de la crema de Xàtiva. És un insult a la nostra memòria històrica i especialment dels nostres germans “Socarrats” que varen morir cremats per ordre del seu avantpassat directe, que es feia dir "Felipe V". Què es pot esperar d’un rei amb tan poca sensibilitat històrica. El segon és el petit detall de la numeració, que jo recordi no hem tingut mai, abans, cinc «Felipes» que fossin els nostres reis. Els nostres veïns sí. Tot ha estat un rentat de cara, però res més.

El Sr. Gay de Montellà ha fet unes propostes, un referèndum etc, em sembla que està una mica despistat, això ja ho vàrem fer amb l’últim Estatut i no va servir de res. Si no ets el fort, d’Espanya no te’n pots fiar.

CONTINUEM MIRANT ENDAVANT

Com que continuem mirant endavant, no hi ha gaire res que em faci patir. La prova feta a les Terres de l’Ebre i la petició d’una gran trobada entre totes les entitats i forces institucionals que impulsen la consulta, em són una garantia.

També em sembla bé que des CiU hagin posat percentatges a la consulta. Un mínim d’un 50% de participació i un mínim del 55% de sí-sí, sobre la participació, no és pas gaire. És un 27% del total de vots vàlids emesos. Els molt punyeteros han proposat els mateixos percentatges que va posar Europa per reconèixer immediatament Montenegro.

El Sr. Grífols ha demanat al President que la consulta sigui digna. No sé com es fa una consulta digna. Sempre m’ha semblat que totes ho són. Potser és que aquesta, com que tenim l’estat en contra haurem de fer coses estranyes, potser sí. La dignitat o no de la consulta la donarà el percentatge de participació, res més. La resta seran entrebancs d’aparador i travetes que ens hi posaran dificultats afegides.

Està clar que també podríem fer servir la tecnologia i saltar-nos tots els impediments que en podria posar l’estat espanyol. Encara hi som a temps. És cert que ens caldria crear grups de formació i informació sobre la part informàtica del procés, però no faltarien pas voluntaris.

Si us plau, quan vingui el rei foraster siguem educats, rebem-lo amb tota la ciutat plena d’estelades i, si us el trobeu, rebeu-lo o deixeu-lo passar enmig d’un silenci sepulcral.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

MIREM ENDAVANT

Si mirem endavant tenim uns quants reptes i qüestions que caldria que els anéssim aclarint o, com a mínim, debatent i prenent posició. Què han de fer les escoles a partir del setembre?

Des d’ara fins el setembre què haurà fet el departament d’ensenyament per evitar que els jutges i els centralistes engeguin a fer punyetes les línies bàsiques de l’escola? Perquè no decidim que a partir del setembre les nostres escoles seran normals? Comportem-nos com un estat. Comencem per l’ensenyament.

Ha arribat el setembre. Des del departament es dóna l’ordre a les escoles d’obeir només les lleis i normes que han emanat o emanin del nostre Parlament i a través del departament.

Potser m’equivoco, però en el clima actual la immensa majoria de les escoles, sindicats i pares s’hi apuntarien. Què faran els jutges, multar i empresonar a tothom que no els obeeixi? Inhabilitar la Consellera? Doncs no se’ls fa cas.

S’hauria trencat el contra-equilibri de dependència històrica entre Espanya i Catalunya i el poble n’hauria agafat la direcció. A partir d’aquell moment tot el que diguessin els jutges contra el que hagués decidit el nostre Parlament deixaria de tenir valor.

Només amb persones disposades a fer de punta de llança ens serà possible trencar el mur de la vergonya que les lleis espanyoles han teixit a l’entorn del nostre país.

Des d’ensenyament, des de les escoles, comencem a actuar com un estat. Després la consulta serà normal, ja haurem trencat el mur.

D’ALTRES PER ORDRE D’IMPORTÀNCIA

1/ El fet més important encara ha d’arribar, i és saber quina posició prendrà el PSC respecte la consulta. A veure si el seu concepte de legalitat passa per Espanya o per Catalunya, i saben ser conseqüents.

La Núria Parlon és força més assenyada que en Navarro, però dubto que sigui la que faci el canvi al PSC, em sembla que és més un pont cap el futur que no pas una líder, però potser és el que els convé. L’exemple d’ERC ens demostra que es treballa millor en equip i a peu de carrer que no pas des dels despatxos.

2/ La dimissió d’en Pere Navarro és important. Amb ell cau un mur espanyolista que ha portat el partit a voler fer el paper que havia fet –inútilment- CiU en el passat: fer pedagogia, fer-nos entendre, explicar-nos, voler canviar Espanya. El PSC encara no ha fet la seva transició nacional, encara segueix els vells esquemes, encara no ha sortit al carrer.

3/ El Mundial de futbol i la coronació d’en Felip VI. Quin dels dos és més important per nosaltres, doncs no ho sé. El Mundial pot ser entretingut i a aquells que els agrada el futbol s’ho poden passar, com a mínim, mig bé. No sé si la coronació serà igual de rellevant. El canvi de rei em sembla que serà com un canvi de mocador de butxaca, tret de l’estètica, el colorim-coloram i les aparences,  ni ho notarem.

Em sembla que ni ho notarem perquè dubto que sigui capaç de convèncer, en pocs mesos, als polítics, als gran empresaris madrilenys i a l’exèrcit, perquè canviïn com un mitjó i estiguin disposats a fer una oferta seriosa i creïble per incloure-la a la consulta.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

JA N’HI HA PROU DE FER EL PAPANATES

Quan en Pere Navarro deia que hi havia una tercera via, la majoria ens el miràvem com dient: Però què diu, que no coneix res d’història. España mai farà una oferta clara i suficient per no considerar-la una presa de pel.

Doncs ara sembla que tothom s’hagi apuntat a fer de fetiller, endevinaire, tirador de cartes, tercerviaire, etc, perquè fa uns dies que només se senten utopies  o tonteries sobre quines poden ser les possibles propostes que vinguin del nou estadant del Pardo.

Per començar, em sembla que totes aquestes propostes –més o menys assenyades- reflecteixen les ganes que existeixin. O sia, que es diuen per veure si algú de les Espanyes pica i se les fa seves. Però és molt clar que a España ningú pot picar un ham que porta aquest esquer. Mai, però mai!, des que hi ha Borbons  governant, cap rei d’España ha escoltat, ni ha fet cas de res que se li hagi proposat des de Catalunya.

Les poques coses que hem aconseguit ha estat aprofitant moments de forta crisi i de debilitat dels polítics espanyols. Un cop ha passat la crisi, sempre, han intentat tornar-nos al bon camí i anar-nos traient, retallant i escurçant el que havíem aconseguit, i ho han fet amb insistència, fins i tot militar. Potser a algú li pot semblar que ara és un moment de forta crisi, però s’enganya, la il·lusió li torna a fer veure miratges.

Que el rei abdicador sigui un gran propagandista de la república; que la seva família –seguint el seu exemple- estigui a punt de ser jutjada; que el TC estigui format per persones que en comptes de ser fidels a la idea que va generar la constitució ho siguin als partits que els han nomenat;  que els dos partits polítics de tota la vida estiguin emmerdats fins el coll per suborns, prevaricacions i embutxacades; que hi hagi un atur bestial –suportable perquè hi ha una extensa economia submergida-; que hi hagi un divorci entre el sistema escolar i la societat; que l’església –sempre tan espiritual- faci sermons i proclames a favor de qui li dóna les garrofes cada mes; que els jubilats cobrin cada cop menys; que el sistema sanitari públic vagi fent pela i deu, i aviat es trencarà el peu. Doncs res de tot això té cap mena d’importància, res de tot això és prou com per generar una crisi política i social, senzillament ja hi estan acostumats, és el seu pare nostre de cada dia, però nosaltres vingui dir-li al Borbó que ens agradaria escoltar-lo dient ...  L’única cosa que sempre els ha fet entrar en crisi ha estat la pèrdua d’alguna de les colònies.

Voleu dir que no estem demanant que els pardals siguin àligues reials? Deixem tranquil al Borbó, serà el cap de l’estat espanyol, l’estat veí al nostre, igual com França.

España pot viure sense nosaltres i nosaltres sense España, i potser al final aprendran a respectar-nos o, com a mínim, a tolerar-nos sense voler-nos fer la punyeta contínuament, aleshores, de tant en tant, ens escoltaran, però mentre siguem els seus súbdits, no.

LA VOTACIÓ

Em sembla que els partits catalans no haurien de votar, ni Sí, ni No, ni Abstenció. Senzillament haurien de ser respectuosos amb l’estat veí i no ser a la sala en el moment de la votació. Això sí, havent-ho explicat, educadament, abans.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

LES LLISTES D’ESPERA

Molt més preocupant que Can Vies són les llistes d’espera, i l’espera per entrar a les llistes. Si l’estirada del temps per operar-se s’ha incrementat com a conseqüència de les retallades és que alguna cosa molt greu i equivocada s’ha fet i es continua fent.

De moment no he sentit dir a ningú que  l’augment del temps d’espera fos el resultat de l’increment del nombre de persones grans. Seria una imprevisió i ignorància volgudes. Canviant la cúpula de la conselleria, per incompetència, n’hi hauria prou.

En canvi, tal com s’està comprovant, l’increment del temps d’espera és conseqüència de les retallades i l’única sortida és augmentar la capacitat de fer operacions del sistema de salut i, per fer-ho calen més cèntims, molts més cèntims.

Com que pràcticament no tenim capacitat recaptatòria depenem totalment de l’humor dels ministres i de les seves ganes de fer-nos la punyeta, dia sí dia també. No ens queda cap altre remei que espavilar-nos i no deixar que ens tractin més com a menors d’edat: sí - sí.

CAN VIES I LA VIOLÈNCIA

Segurament la feina que s’hi feia era molt bona i cívicament del tot respectable, la millor prova és que mai se n’havia sentit res de negatiu, i això que les coses negatives volen.

El que s’està fent ara, negociar, era el que s’havia d’haver fet abans de començar a enderrocar res. Si els problemes eren d’estructura segur que les persones no són tan boges com per no acabar fent-ne cas, sobretot si tenen altres espais al mateix barri.

Ara bé, malgrat la “badada” de no parlar-ne abans de fer l’enderrocament, els fets violents que han seguit no tenen cap mena de justificació, començant per la crema de l’excavadora i continuant per la de béns públics i les destrosses en alguns de privats.

L’ajuntament i, segurament, el jutjat s’han equivocat de mig a mig en la manera de portar el tema, però el que encara em sembla més important és la no condemna de la violència per part dels col·lectius que donen suport a Can Vies com a entitat autogestionada.

En l’origen de l’autogestió hi ha el respecte als béns col·lectius, a allò que és de tots, i si algú que es diu autogestionari o col·lectivista destrueix béns públics és que té altres intencions, potser molt revolucionàries o lerrouxistes, però molt poc autogestionàries.

La història ens pot ensenyar moltes situacions semblants. Davant la violència deixeu-me ser desconfiat.

DE FELIP V A FELIP V  (La història té casualitats curioses)
En Felip V de Castellà = España, ens va vèncer i amb el “Decreto de Nueva Planta” va tallar les arrels jurídiques i econòmiques que nodrien la història dels Països Catalans. Però n’hem creat de noves i hem resistit. 

Ara, el seu successor, el també Felip V que hauria estat de Catalunya i Aragó, ens veurà dient-li adéu i desapareixent vela enllà cap a l’horitzó. Només ens falten els germans valencians, mallorquins i de la Catalunya nord. De més verdes en maduren.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

QUAN ES GUANYA, LA HUMILITAT ÉS NECESSÀRIA

És possible que molta de la gent d’ERC hagi fet repicar, internament, les campanes, després de 76 anys s’han guanyat unes eleccions. És lògic i se n’ha d’estar molt satisfet.

De totes maneres em sembla que hem d’estar contents, satisfets, però que un cop passada la primera eufòria hauríem de ser humils.

El meu punt de vista és que hem fet el que s’havia de fer per anar col·laborant a fer créixer la gran onada independentista i, alhora, ajudar a l’estabilitat del govern.

M’he fixat que pràcticament cap comentarista diu que a la resta d’Europa els partits que governen i han fet retallades fortes, tots han perdut suport, alguns molt, i en canvi CiU ha guanyat més de cent mil vots. Em sembla que en bona part són de suport directe al President i a la seva ferma actitud.

A ERC se’ns podrà dir que si hem obtingut aquest bon resultat és perquè ens hem quedat fora del govern, segurament, en part és cert. Hem tingut molt poc desgast. Però ho vàrem encertar, era el que necessitava el país. La seguretat d’un govern amb els suports adequats i l’existència d’un espai de reflexió tranquil·la i amb la mirada il·lusionada posada en el futur.

Hi havia d’haver la possibilitat de votar per la il·lusió sense tenir un recargolament de ventre a causa de les retallades, o haver-ho de fer per un conglomerat de partits, potser encara, sociològicament massa a l’esquerra.

Aquest espai central, responsable i que dóna la seguretat que el procés seguirà endavant és el que ha significat ERC.

Per tant, seria d’agrair que fóssim humils, joiosament humils, si voleu, i proclaméssim que tots -CiU, ERC, Iniciativa i la CUP, amb l’abstenció suau- hem procurat fer un bon servei al nostre país i, que vistos els resultats, ens sembla que tots n’hem d’estar molt satisfets.

Si vol, Europa, pot veure la força que té la gran onada independentista, d’Espanya no me n’espero res. 

Fins la setmana vinent.


F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

LA CORRUPCIÓ I LA TENSIÓ DEMOCRÀTICA

La humanitat té tendència a la corrupció, és una tendència natural perquè pressuposa estancament, manteniment de la situació. Per això, si no es vol que hi hagi corrupció hi ha d’haver tensió. No n’hi ha prou amb la fiscalització, sinó que la societat, els ciutadans s’han de sentir coresponsables de l’exercici de govern i, per tant, seguir de prop les propostes que fan els governants i l’administració i, si cal, demanar explicacions de perquè s’ha fet així i no aixà, i aquest les haurien de donar.

El resultat de la tensió no té perquè ser l’acord, el consens. El consens pot ser el resultat ocasional d’una situació de tensió democràtica, però no el més usual. El consens sistemàtic seria el resultat d’una manca de tensió i, per tant, de l’inici d’un procés de corrupció.

LA INDUSTRIALITZACIÓ

El nostre país és petit i ara el tenim molt enfocat a serveis, la investigació, medi ambient i, encara que pugui semblar estrany, a l’agricultura; em sembla que tot plegat és un cert bon equilibri, per tant, no és pas el lloc més idoni per posar-hi una gran indústria pesada.

De totes maneres si volem crear més llocs de treball qualificats ens cal una bona indústria mitjana i al seu entorn multitud de petites indústries i tallers. Per poder tenir aquest tipus de xarxa industrial cal crear un ambient administratiu i social que el permeti. Em sembla que ja comença a ser l’hora que ens hi posem i facilitem els tràmits i les condicions per crear-les.

Llàstima de la manca de capacitat de producció elèctrica a través de les energies alternatives.

Però com que tenim tendència a la corrupció, proposaria que hi hagués un seguiment sobre el terreny, com fan els aparelladors en una obra. El seguiment seria la tensió i la seguretat del compliment de les normes.

EL SR. PERE NAVARRO

Si tot va com sembla que anirà ja podem considerar el Sr. Navarro com un cadàver polític. Ell mateix va decidir la transformació quan va tergiversar i mentir sobre “Els fets del bateig”. Un polític que es comporta com un nen malcriat se l’ha de tractar com un nen i no pas com un polític adult, per tant, passi-ho bé Sr. Navarro. No cal ni parlar-ne més.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

ARA TINC UN PETIT PROBLEMA

Jo era dels que considerava que les eleccions al parlament d’Europa no tenien gaire rellevància, en canvi després d’escoltar la Marta Rovira, l’Oriol Junqueras i en Josep Maria Terricabres amb els seus al·legats i visió sobre la importància d’aquesta votació i, sobretot, les possibles conseqüències i interpretacions que, des de la resta d’Europa, se’n pot fer del nostre vot, em sembla que he de canviar d’opinió.

És una bona manera, una manera positiva de fer-nos notar. És una manera de guanyat un nou assalt a nivell europeu. Senzillament, si som diferents, serem diferents. Aniria bé que ens singularitzéssim positivament, votant. Doncs aniré a votar!

I UN BE NEGRE AMB POTES ROSSES!

Ja comencen a aparèixer, cada dia amb més insistència, veus que demanen que es negociï, que s’asseguin, que parlin. La idea estaria molt bé si no fos que es deixen un petit detall: la consulta.

És allò del despotisme il·lustrat (tot per al poble, però sense el poble) o en versió més espanyola seria el franquisme econòmic aplicat. És l’antic sistema. Algú considera que hi ha quatre ments preclares, amb les butxaques molt plenes, que estan per sobre del bé i del mal (com el TC), i potser es pensen que poden forçar la decisió de tot un poble. I un be negre amb potes rosses!

EL NET DEL PIRATA (d’on venim)

En aquest llibre que, teòricament, haurien de ser unes memòries, en Manuel Cuyàs desgrana d’una manera subtil, senzilla i entenedora, segurament n’hauria de dir bonhomiosa perquè procura no ferir mai a ningú, ni dir gairebé mai una paraula més altra que l’altra, un lluminós quadre de l’evolució del país.

Malgrat el títol no es pot pas dir que siguin unes memòries, ni que només expliqui el que va passar a Mataró, sinó que través d’ell, de la seva família, del seu entorn i de la seva ciutat, et va passant per davant, com en una pel·lícula, el país i tots els canvis que hem viscut els últims cent cinquanta anys. M’ha agradat molt més del que m’esperava.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”