Quan en Pere Navarro deia que hi havia una tercera via, la
majoria ens el miràvem com dient: Però què diu, que no coneix res d’història.
España mai farà una oferta clara i suficient per no considerar-la una presa de pel.
Doncs ara sembla que tothom s’hagi apuntat a fer de
fetiller, endevinaire, tirador de cartes, tercerviaire, etc, perquè fa uns dies
que només se senten utopies o tonteries
sobre quines poden ser les possibles propostes que vinguin del nou estadant del
Pardo.
Per començar, em sembla que totes aquestes propostes –més o
menys assenyades- reflecteixen les ganes que existeixin. O sia, que es diuen
per veure si algú de les Espanyes pica i se les fa seves. Però és molt clar que
a España ningú pot picar un ham que porta aquest esquer. Mai, però mai!, des
que hi ha Borbons governant, cap rei
d’España ha escoltat, ni ha fet cas de res que se li hagi proposat des de
Catalunya.
Les poques coses que hem aconseguit ha estat aprofitant
moments de forta crisi i de debilitat dels polítics espanyols. Un cop ha passat
la crisi, sempre, han intentat tornar-nos al bon camí i anar-nos traient,
retallant i escurçant el que havíem aconseguit, i ho han fet amb insistència,
fins i tot militar. Potser a algú li pot semblar que ara és un moment de forta
crisi, però s’enganya, la il·lusió li torna a fer veure miratges.
Que el rei abdicador sigui un gran propagandista de la
república; que la seva família –seguint el seu exemple- estigui a punt de ser
jutjada; que el TC estigui format per persones que en comptes de ser fidels a
la idea que va generar la constitució ho siguin als partits que els han
nomenat; que els dos partits polítics de
tota la vida estiguin emmerdats fins el coll per suborns, prevaricacions i
embutxacades; que hi hagi un atur bestial –suportable perquè hi ha una extensa
economia submergida-; que hi hagi un divorci entre el sistema escolar i la
societat; que l’església –sempre tan espiritual- faci sermons i proclames a
favor de qui li dóna les garrofes cada mes; que els jubilats cobrin cada cop
menys; que el sistema sanitari públic vagi fent pela i deu, i aviat es trencarà
el peu. Doncs res de tot això té cap mena d’importància, res de tot això és
prou com per generar una crisi política i social, senzillament ja hi estan
acostumats, és el seu pare nostre de cada dia, però nosaltres vingui dir-li al
Borbó que ens agradaria escoltar-lo dient ...
L’única cosa que sempre els ha
fet entrar en crisi ha estat la pèrdua d’alguna de les colònies.
Voleu dir que no estem demanant que els pardals siguin
àligues reials? Deixem tranquil al Borbó, serà el cap de l’estat espanyol,
l’estat veí al nostre, igual com França.
España pot viure sense nosaltres i nosaltres sense España, i
potser al final aprendran a respectar-nos o, com a mínim, a tolerar-nos sense
voler-nos fer la punyeta contínuament, aleshores, de tant en tant, ens
escoltaran, però mentre siguem els seus súbdits, no.
LA VOTACIÓ
Em sembla que els partits catalans no haurien de votar, ni Sí, ni No, ni Abstenció.
Senzillament haurien de ser respectuosos amb l’estat veí i no ser a la sala en
el moment de la votació. Això sí, havent-ho explicat, educadament, abans.Fins la setmana vinent.
F. Ponsatí
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada