LES LLISTES D’ESPERA

Molt més preocupant que Can Vies són les llistes d’espera, i l’espera per entrar a les llistes. Si l’estirada del temps per operar-se s’ha incrementat com a conseqüència de les retallades és que alguna cosa molt greu i equivocada s’ha fet i es continua fent.

De moment no he sentit dir a ningú que  l’augment del temps d’espera fos el resultat de l’increment del nombre de persones grans. Seria una imprevisió i ignorància volgudes. Canviant la cúpula de la conselleria, per incompetència, n’hi hauria prou.

En canvi, tal com s’està comprovant, l’increment del temps d’espera és conseqüència de les retallades i l’única sortida és augmentar la capacitat de fer operacions del sistema de salut i, per fer-ho calen més cèntims, molts més cèntims.

Com que pràcticament no tenim capacitat recaptatòria depenem totalment de l’humor dels ministres i de les seves ganes de fer-nos la punyeta, dia sí dia també. No ens queda cap altre remei que espavilar-nos i no deixar que ens tractin més com a menors d’edat: sí - sí.

CAN VIES I LA VIOLÈNCIA

Segurament la feina que s’hi feia era molt bona i cívicament del tot respectable, la millor prova és que mai se n’havia sentit res de negatiu, i això que les coses negatives volen.

El que s’està fent ara, negociar, era el que s’havia d’haver fet abans de començar a enderrocar res. Si els problemes eren d’estructura segur que les persones no són tan boges com per no acabar fent-ne cas, sobretot si tenen altres espais al mateix barri.

Ara bé, malgrat la “badada” de no parlar-ne abans de fer l’enderrocament, els fets violents que han seguit no tenen cap mena de justificació, començant per la crema de l’excavadora i continuant per la de béns públics i les destrosses en alguns de privats.

L’ajuntament i, segurament, el jutjat s’han equivocat de mig a mig en la manera de portar el tema, però el que encara em sembla més important és la no condemna de la violència per part dels col·lectius que donen suport a Can Vies com a entitat autogestionada.

En l’origen de l’autogestió hi ha el respecte als béns col·lectius, a allò que és de tots, i si algú que es diu autogestionari o col·lectivista destrueix béns públics és que té altres intencions, potser molt revolucionàries o lerrouxistes, però molt poc autogestionàries.

La història ens pot ensenyar moltes situacions semblants. Davant la violència deixeu-me ser desconfiat.

DE FELIP V A FELIP V  (La història té casualitats curioses)
En Felip V de Castellà = España, ens va vèncer i amb el “Decreto de Nueva Planta” va tallar les arrels jurídiques i econòmiques que nodrien la història dels Països Catalans. Però n’hem creat de noves i hem resistit. 

Ara, el seu successor, el també Felip V que hauria estat de Catalunya i Aragó, ens veurà dient-li adéu i desapareixent vela enllà cap a l’horitzó. Només ens falten els germans valencians, mallorquins i de la Catalunya nord. De més verdes en maduren.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”