JA N’HI HA PROU DE FER EL PAPANATES

Quan en Pere Navarro deia que hi havia una tercera via, la majoria ens el miràvem com dient: Però què diu, que no coneix res d’història. España mai farà una oferta clara i suficient per no considerar-la una presa de pel.

Doncs ara sembla que tothom s’hagi apuntat a fer de fetiller, endevinaire, tirador de cartes, tercerviaire, etc, perquè fa uns dies que només se senten utopies  o tonteries sobre quines poden ser les possibles propostes que vinguin del nou estadant del Pardo.

Per començar, em sembla que totes aquestes propostes –més o menys assenyades- reflecteixen les ganes que existeixin. O sia, que es diuen per veure si algú de les Espanyes pica i se les fa seves. Però és molt clar que a España ningú pot picar un ham que porta aquest esquer. Mai, però mai!, des que hi ha Borbons  governant, cap rei d’España ha escoltat, ni ha fet cas de res que se li hagi proposat des de Catalunya.

Les poques coses que hem aconseguit ha estat aprofitant moments de forta crisi i de debilitat dels polítics espanyols. Un cop ha passat la crisi, sempre, han intentat tornar-nos al bon camí i anar-nos traient, retallant i escurçant el que havíem aconseguit, i ho han fet amb insistència, fins i tot militar. Potser a algú li pot semblar que ara és un moment de forta crisi, però s’enganya, la il·lusió li torna a fer veure miratges.

Que el rei abdicador sigui un gran propagandista de la república; que la seva família –seguint el seu exemple- estigui a punt de ser jutjada; que el TC estigui format per persones que en comptes de ser fidels a la idea que va generar la constitució ho siguin als partits que els han nomenat;  que els dos partits polítics de tota la vida estiguin emmerdats fins el coll per suborns, prevaricacions i embutxacades; que hi hagi un atur bestial –suportable perquè hi ha una extensa economia submergida-; que hi hagi un divorci entre el sistema escolar i la societat; que l’església –sempre tan espiritual- faci sermons i proclames a favor de qui li dóna les garrofes cada mes; que els jubilats cobrin cada cop menys; que el sistema sanitari públic vagi fent pela i deu, i aviat es trencarà el peu. Doncs res de tot això té cap mena d’importància, res de tot això és prou com per generar una crisi política i social, senzillament ja hi estan acostumats, és el seu pare nostre de cada dia, però nosaltres vingui dir-li al Borbó que ens agradaria escoltar-lo dient ...  L’única cosa que sempre els ha fet entrar en crisi ha estat la pèrdua d’alguna de les colònies.

Voleu dir que no estem demanant que els pardals siguin àligues reials? Deixem tranquil al Borbó, serà el cap de l’estat espanyol, l’estat veí al nostre, igual com França.

España pot viure sense nosaltres i nosaltres sense España, i potser al final aprendran a respectar-nos o, com a mínim, a tolerar-nos sense voler-nos fer la punyeta contínuament, aleshores, de tant en tant, ens escoltaran, però mentre siguem els seus súbdits, no.

LA VOTACIÓ

Em sembla que els partits catalans no haurien de votar, ni Sí, ni No, ni Abstenció. Senzillament haurien de ser respectuosos amb l’estat veí i no ser a la sala en el moment de la votació. Això sí, havent-ho explicat, educadament, abans.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

LES LLISTES D’ESPERA

Molt més preocupant que Can Vies són les llistes d’espera, i l’espera per entrar a les llistes. Si l’estirada del temps per operar-se s’ha incrementat com a conseqüència de les retallades és que alguna cosa molt greu i equivocada s’ha fet i es continua fent.

De moment no he sentit dir a ningú que  l’augment del temps d’espera fos el resultat de l’increment del nombre de persones grans. Seria una imprevisió i ignorància volgudes. Canviant la cúpula de la conselleria, per incompetència, n’hi hauria prou.

En canvi, tal com s’està comprovant, l’increment del temps d’espera és conseqüència de les retallades i l’única sortida és augmentar la capacitat de fer operacions del sistema de salut i, per fer-ho calen més cèntims, molts més cèntims.

Com que pràcticament no tenim capacitat recaptatòria depenem totalment de l’humor dels ministres i de les seves ganes de fer-nos la punyeta, dia sí dia també. No ens queda cap altre remei que espavilar-nos i no deixar que ens tractin més com a menors d’edat: sí - sí.

CAN VIES I LA VIOLÈNCIA

Segurament la feina que s’hi feia era molt bona i cívicament del tot respectable, la millor prova és que mai se n’havia sentit res de negatiu, i això que les coses negatives volen.

El que s’està fent ara, negociar, era el que s’havia d’haver fet abans de començar a enderrocar res. Si els problemes eren d’estructura segur que les persones no són tan boges com per no acabar fent-ne cas, sobretot si tenen altres espais al mateix barri.

Ara bé, malgrat la “badada” de no parlar-ne abans de fer l’enderrocament, els fets violents que han seguit no tenen cap mena de justificació, començant per la crema de l’excavadora i continuant per la de béns públics i les destrosses en alguns de privats.

L’ajuntament i, segurament, el jutjat s’han equivocat de mig a mig en la manera de portar el tema, però el que encara em sembla més important és la no condemna de la violència per part dels col·lectius que donen suport a Can Vies com a entitat autogestionada.

En l’origen de l’autogestió hi ha el respecte als béns col·lectius, a allò que és de tots, i si algú que es diu autogestionari o col·lectivista destrueix béns públics és que té altres intencions, potser molt revolucionàries o lerrouxistes, però molt poc autogestionàries.

La història ens pot ensenyar moltes situacions semblants. Davant la violència deixeu-me ser desconfiat.

DE FELIP V A FELIP V  (La història té casualitats curioses)
En Felip V de Castellà = España, ens va vèncer i amb el “Decreto de Nueva Planta” va tallar les arrels jurídiques i econòmiques que nodrien la història dels Països Catalans. Però n’hem creat de noves i hem resistit. 

Ara, el seu successor, el també Felip V que hauria estat de Catalunya i Aragó, ens veurà dient-li adéu i desapareixent vela enllà cap a l’horitzó. Només ens falten els germans valencians, mallorquins i de la Catalunya nord. De més verdes en maduren.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

QUAN ES GUANYA, LA HUMILITAT ÉS NECESSÀRIA

És possible que molta de la gent d’ERC hagi fet repicar, internament, les campanes, després de 76 anys s’han guanyat unes eleccions. És lògic i se n’ha d’estar molt satisfet.

De totes maneres em sembla que hem d’estar contents, satisfets, però que un cop passada la primera eufòria hauríem de ser humils.

El meu punt de vista és que hem fet el que s’havia de fer per anar col·laborant a fer créixer la gran onada independentista i, alhora, ajudar a l’estabilitat del govern.

M’he fixat que pràcticament cap comentarista diu que a la resta d’Europa els partits que governen i han fet retallades fortes, tots han perdut suport, alguns molt, i en canvi CiU ha guanyat més de cent mil vots. Em sembla que en bona part són de suport directe al President i a la seva ferma actitud.

A ERC se’ns podrà dir que si hem obtingut aquest bon resultat és perquè ens hem quedat fora del govern, segurament, en part és cert. Hem tingut molt poc desgast. Però ho vàrem encertar, era el que necessitava el país. La seguretat d’un govern amb els suports adequats i l’existència d’un espai de reflexió tranquil·la i amb la mirada il·lusionada posada en el futur.

Hi havia d’haver la possibilitat de votar per la il·lusió sense tenir un recargolament de ventre a causa de les retallades, o haver-ho de fer per un conglomerat de partits, potser encara, sociològicament massa a l’esquerra.

Aquest espai central, responsable i que dóna la seguretat que el procés seguirà endavant és el que ha significat ERC.

Per tant, seria d’agrair que fóssim humils, joiosament humils, si voleu, i proclaméssim que tots -CiU, ERC, Iniciativa i la CUP, amb l’abstenció suau- hem procurat fer un bon servei al nostre país i, que vistos els resultats, ens sembla que tots n’hem d’estar molt satisfets.

Si vol, Europa, pot veure la força que té la gran onada independentista, d’Espanya no me n’espero res. 

Fins la setmana vinent.


F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

LA CORRUPCIÓ I LA TENSIÓ DEMOCRÀTICA

La humanitat té tendència a la corrupció, és una tendència natural perquè pressuposa estancament, manteniment de la situació. Per això, si no es vol que hi hagi corrupció hi ha d’haver tensió. No n’hi ha prou amb la fiscalització, sinó que la societat, els ciutadans s’han de sentir coresponsables de l’exercici de govern i, per tant, seguir de prop les propostes que fan els governants i l’administració i, si cal, demanar explicacions de perquè s’ha fet així i no aixà, i aquest les haurien de donar.

El resultat de la tensió no té perquè ser l’acord, el consens. El consens pot ser el resultat ocasional d’una situació de tensió democràtica, però no el més usual. El consens sistemàtic seria el resultat d’una manca de tensió i, per tant, de l’inici d’un procés de corrupció.

LA INDUSTRIALITZACIÓ

El nostre país és petit i ara el tenim molt enfocat a serveis, la investigació, medi ambient i, encara que pugui semblar estrany, a l’agricultura; em sembla que tot plegat és un cert bon equilibri, per tant, no és pas el lloc més idoni per posar-hi una gran indústria pesada.

De totes maneres si volem crear més llocs de treball qualificats ens cal una bona indústria mitjana i al seu entorn multitud de petites indústries i tallers. Per poder tenir aquest tipus de xarxa industrial cal crear un ambient administratiu i social que el permeti. Em sembla que ja comença a ser l’hora que ens hi posem i facilitem els tràmits i les condicions per crear-les.

Llàstima de la manca de capacitat de producció elèctrica a través de les energies alternatives.

Però com que tenim tendència a la corrupció, proposaria que hi hagués un seguiment sobre el terreny, com fan els aparelladors en una obra. El seguiment seria la tensió i la seguretat del compliment de les normes.

EL SR. PERE NAVARRO

Si tot va com sembla que anirà ja podem considerar el Sr. Navarro com un cadàver polític. Ell mateix va decidir la transformació quan va tergiversar i mentir sobre “Els fets del bateig”. Un polític que es comporta com un nen malcriat se l’ha de tractar com un nen i no pas com un polític adult, per tant, passi-ho bé Sr. Navarro. No cal ni parlar-ne més.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

ARA TINC UN PETIT PROBLEMA

Jo era dels que considerava que les eleccions al parlament d’Europa no tenien gaire rellevància, en canvi després d’escoltar la Marta Rovira, l’Oriol Junqueras i en Josep Maria Terricabres amb els seus al·legats i visió sobre la importància d’aquesta votació i, sobretot, les possibles conseqüències i interpretacions que, des de la resta d’Europa, se’n pot fer del nostre vot, em sembla que he de canviar d’opinió.

És una bona manera, una manera positiva de fer-nos notar. És una manera de guanyat un nou assalt a nivell europeu. Senzillament, si som diferents, serem diferents. Aniria bé que ens singularitzéssim positivament, votant. Doncs aniré a votar!

I UN BE NEGRE AMB POTES ROSSES!

Ja comencen a aparèixer, cada dia amb més insistència, veus que demanen que es negociï, que s’asseguin, que parlin. La idea estaria molt bé si no fos que es deixen un petit detall: la consulta.

És allò del despotisme il·lustrat (tot per al poble, però sense el poble) o en versió més espanyola seria el franquisme econòmic aplicat. És l’antic sistema. Algú considera que hi ha quatre ments preclares, amb les butxaques molt plenes, que estan per sobre del bé i del mal (com el TC), i potser es pensen que poden forçar la decisió de tot un poble. I un be negre amb potes rosses!

EL NET DEL PIRATA (d’on venim)

En aquest llibre que, teòricament, haurien de ser unes memòries, en Manuel Cuyàs desgrana d’una manera subtil, senzilla i entenedora, segurament n’hauria de dir bonhomiosa perquè procura no ferir mai a ningú, ni dir gairebé mai una paraula més altra que l’altra, un lluminós quadre de l’evolució del país.

Malgrat el títol no es pot pas dir que siguin unes memòries, ni que només expliqui el que va passar a Mataró, sinó que través d’ell, de la seva família, del seu entorn i de la seva ciutat, et va passant per davant, com en una pel·lícula, el país i tots els canvis que hem viscut els últims cent cinquanta anys. M’ha agradat molt més del que m’esperava.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

AL SR. NAVARRO

Fins aquesta setmana podíem pensar que vostè –primer secretari del PSC- no anava encertat, però que ho feia de tot cor i de bona fe. Senzillament tothom té dret a equivocar-se, encara que s’entossudeixi a mantenir-s’hi. Ens semblava que era el seu cas i, per tant, el respectàvem.

Però ara vostè ha traspassat la ratlla del que en podríem dir “bona fe” i s’ha alineat clarament amb els que van en contra del que vol la majoria del seu poble.

Em sap molt de greu, per això li recordo que de “botifler” també se’n pot deixar de ser. Mentrestant li agrairia que deixés de buscar els tres peus al gat cada cop que algú crema una bandera espanyola o insulta a un polític espanyol. És difícil trobar una ciutadania que hagi demostrat més paciència i, alhora, més alegria i convivència que la nostra, i això que tenim tot el dret i una multitud de raons per estar emprenyats.

ARA JA SABEM EL FULL DE RUTA DEL GOVERN

Fa uns dies el conseller d’Interior va dir que mai forçaria els mossos (com si no fos ell qui els manés) a triar entre la legalitat “espanyola” i la consulta. De fet, s’estava dient a ell mateix que no volia fer-ho.

Dient això ja va limitar totes les vies per fer la consulta el 9 de novembre perquè tots tenim clar que el govern central  ho portarà la TC i que aquest farà anar la fotocopiadora: “Inconstitucional i suspès”. Per tant només ens quedaran les eleccions plebiscitàries.

EL PRESSUPOST DE L’ANY VINENT

De totes maneres sembla que abans de convocar les eleccions plebiscitàries caldria que, entre novembre i gener,  s’aprovés el pressupost de l’any vinent. D’aquesta manera tot quedaria prou ben organitzat com per a poder dedicar tots els esforços a la DUI i a les sotragades polítiques que se’n derivaran.

EL TSJC I LA LLENGUA

Si uns jutges poden dir què s’ha de fer a l’escola i decidir com si fossin mestres,  nosaltres podem fer de jutges i decidir que no cal fer-los cas.

No ens oblidem, de TSJC només en porta el nom, els jutges els han nomenat des de Madrid i la majoria pensen i actuen com el seu TC. Són ganes de fer la punyeta i de trencar la convivència. No estan al servei de les lleis del país ni de la seva gent.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

ACTUEM COM UN POBLE LLIURE

España no pot entendre i segurament tampoc no ho vol entendre perquè volem votar el dia 9. A ells els sembla que no hi ha raons de pes per fer-ho, per voler-nos-en anar que, tot plegat, no és pas res més que una rabieta, que ja ens passarà.

No entenen que no és pas només per ara. És per molts i molts anys de sentir-nos menyspreats perquè som catalans, d’haver de callar, de ser ciutadans de segona i d’adonar-nos que amb España no tenim futur com a poble.

España, al llarg d’aquests últims 300 anys ha fet tots els possibles per fer-nos desaparèixer com a nació i encara s’estranyen que ens n’hàgim cansat? Seríem mesells si no ens n’haguéssim cansat.

Per això hem d’actuar amb el cap fred, com si ens ho miréssim des de fora. I una  pregunta podria ser: Per què ens entretenim contestant el que diuen els espanyols, no paga la pena. Ja sabem què diran i quasi bé segur què faran.

És cert que calia anar a fer el paper a Madrid, però un cop fet, ja està. Deixem-los estar. Si el que ens diuen des de Madrid ens ho diguessin des d’un altre lloc que no fos la metròpoli, segurament ens estranyaria i no en faríem ni cas. Doncs és el que hem de fer. Escoltar-los com flabiol sonant.

EL 9 DE NOVEMBRE

Ara toca fer tots els possibles perquè puguem votar el dia 9 de novembre de 2014.

Ja està previst que hi hagi la nova llei de consultes i que la convocatòria a les urnes es pugui fer en base a aquesta nova legalitat. De totes maneres tots sabem que no passarà ni una setmana que el TC dirà que és inconstitucional, que estem fora de la seva llei.

Doncs és aquí on cal que el govern i tota l’administració hagi previst què farà, i no pas només demanar l’empara internacional, sinó de forma efectiva, què haurà preparat perquè puguem votar?

No cal que ens ho expliquin, no cal que descobreixin les cartes abans d’hora, però si que hauríem de poder estar tranquils.

Em sembla que ens cal una afirmació institucional clara i contundent com: Passi el que passi el dia 9 de novembre farem la consulta, podrem votar perquè així ho ha decidit el nostre parlament i el nostre govern.

Els altres, per molt que s’ho creguin, no tenen cap mena de dret de ficar-hi el nas.

Si després passa alguna cosa serà conseqüència del que haurem decidit i fet nosaltres, i no pas pel que hagi dit, fet o manat España.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”