ELS EMPRESARIS I EL DRET A DECIDIR

Ja teníem força clar que la gran empresa no vol canvis i que ja els va bé la situació actual. Ara bé, jo només tinc un parell de preguntes:

Segur que si ells estiguessin en la nostra situació no voldrien el mateix que nosaltres? Com a mínim podem decidir. És molt fàcil dir al sotmès que no es bellugui i que aguanti perquè “potser, i només potser” l’amo i els seus ajudants tindran algun problema.

Dels empresaris i els polítics que tenen el cap a Madrid ja ens ho esperem tot, d’alguns altres, per exemple els europeus, els cal –abans- repassar una mica la història.

Normalment és molt fàcil veure la busca al nostre ull (som un poble numèricament i geogràficament petit) i donar-nos consells des de una situació econòmicament forta i amb un estat potent al darrera.

Si els empresaris i els polítics de tot Europa haguessin tingut la posició de “no toqueu res, ja està bé com està”, s’hauria fet la reunificació d’Alemanya?

Però quan va ser el moment, cap empresari, ni cap polític, ni de dintre ni de fora, va seguir el consell de “no toqueu res” sinó que es va reunificar el país malgrat se sabia que costaria un esforç de molts i molts anys i un gavadal de milers de milions de marcs, ara euros, per igualar una mica tot el territori.

Malgrat l’esforç econòmic, i fins i tot polític, ningú va dubtar, i nosaltres amb ells ens en vàrem alegrar. El cert és que vàrem estar contents per ells i amb ells. La llibertat i la democràcia s’estenien.

I si parléssim l’Eslovènia, o de Txèquia i Eslovàquia. I així molts d’altres que han pogut decidir!

NO ÉS EL MATEIX

És cert, no és el mateix, el nostre cas és força pitjor. La nostra supervivència com a nació depèn de la consulta i, per tant, depèn de nosaltres. Però també depèn de si els polítics i els empresaris europeus s’ho creuen quan diuen que són demòcrates, o és que la democràcia només val per a les nacions fortes o per aquelles que tenen la sort de tenir amics forts potents?

F. Ponsatí

Fins la setmana vinent.

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

GLOBUS SONDA

S’han fet molts escarafalls i s’ha hagut de desmentir oficialment i tota la pesca, però de fet no em sembla pas malament que el conseller Homs digués el que va dir i en el lloc on ho va dir. Senzillament ha estat una nova constatació que s’enganxa més aviat un mentider que un coix.

Les autoritats espanyoles han dit moltes vegades que, en tot cas, a qui correspon votar per decidir el futur de Catalunya és a tot els espanyols.

Doncs bé, ja han dit que ni així. Sóc conscient que el globus sonda no era ben bé aquest, però s’hi podien haver agafat i dir: parlem-ne. Res de res. Ja ens va bé. Una nova demostració de la seva capacitat de diàleg.

LA CONSULTA I ELS 16 ANYS

Considero que per la consulta no és una bona idea rebaixar l’edat per votar als 16 anys. No és un bon moment per fer experiments. Hi poden haver força raons, però deixeu-me ser pràctic. No tenim una anàlisi estadística prou consistent i àmplia per afirmar que si poden votar els majors de 16 anys el percentatge de votants serà més alt.

Pel que hi està en joc, la nostra llibertat, abans de fer un canvi d’aquest tipus és molt i molt important estar absolutament segurs de quin serà el resultat: millorarà el percentatge de votants respecte al total de persones amb dret a vot, disminuirà o serà semblant?

Recordem-nos que és molt important que el percentatge de votants sigui alt i que el percentatge de sí-sí també sigui alt. Si el percentatge de votants baixa perquè hem ampliat el cos electoral, el resultat, per molts sí-sí que hi hagi quedarà tocat.

F. Ponsatí

Fins la setmana vinent.

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

EL JOC I LES TAXES

Segons diuen, les taxes del joc són d’un 55%. Ara bé, passar d’un 55% a un 10% em sembla del tot inacceptable. Si es fa així resultarà que es gravaran més els guanys fruits del treball que no pas els del joc.

Al final resultaria que un pensionista pagaria més impostos que els beneficis del joc, i la paraula ja no seria inapropiat, sinó inacceptable. Com a mínim el joc hauria de pagar els mateixos impostos que paguen els guanys a la borsa o en una rifa, que em sembla que són un 20 o un 21%.

ELS JUTGES SÓN L’ESTAT

Aquí hi ha dos nivells normatius o legals. Les lleis estatals i els seus intèrprets fidels: els jutges. Aquests juguen a primera divisió, i nosaltres que som de tercera regional. Allò que no ens poden imposar pels vots ens ho volen imposar els seus fidels jutges fent les seves interpretacions i fent de mestres. Ja va passar amb el TC i ara passa amb el TSJC (el nom no vol dir res. Els han nomenat des de Madrid).

A l’estat també li serveix d’entrenament per veure les nostres reaccions per quan el Parlament proclami la independència i ells comencin a dir que tot és il·legal i que si no fem el que ells ens diuen ens posaran multes o ens tancaran.

ELS DIRECTORS I EL FET DE SER AUTORITAT

Preveient que podia passar una cosa així, ja fa una colla de mesos vaig demanar que als directors se’ls tragués –encara que fos temporalment- el rang d’autoritat. Si els jutges s’han pogut dirigir als directors i manar-los és perquè són autoritat, si no en fossin no ho podrien fer, haurien d’haver seguit la via administrativa i haurien hagut d’anar a raure al departament .

EM VA AGRADAR

A l’entrevista, l’Oriol Junqueras, em va agradar molt

F. Ponsatí

Fins la setmana vinent.

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

EL PP EN EL SEU PAPER

El desembarcament d’aquest cap de setmana i més que n’hi hauran, segueixen el guió preparat des de fa temps: avisos, difamacions, humiliacions, amenaces... Com que veuran que d’aquesta manera no se’n surten vindrà la segona part, les pastanagues: mitges promeses, mitges veritats, mitges propostes de futur ... , evidentment cap concreció ni res fiable, i tot embolcallat en un aire de prepotència i amb avisos sobre la capacitat de l’estat de fer mal.

Des de fa segles Espanya no existeix, existeix la Castella dominant. I qui ho vulgui veure d’una altra manera que ho vegi, però no li faria cap mal anar a parlar amb qualsevol historiador seriós.

Per casualitat han sentit parlar en català a algun dels caps grossos del PP?

Becuts, quin fàstic, parlar en català!

ELS JUTGES SOM L’ESTAT. 

Es vol deixar clar qui mana: l’estat espanyol, i que l'audiència nacional -amb seu a Madrid- està per sobre de tots i de tothom.

No es tracta pas que el president hagi de tenir un tracte diferent com a persona, però sí com a president. Seriosament, hi ha algú que consideri que és imprescindible per saber què va passar a l'entorn del Parlament que el President del govern hagi de declarar? No ho poden fer els escoltes i tota la policia que hi havia i tota la resta de persones?

Algú té ganes d’humiliar la màxima institució i demostrar qui mana en aquell país, i si per demostrar-ho cal que el president d’una nació hagi de declarar sobre el que va passar malgrat no ser indispensable ni necessari perquè hi ha filmacions i un piló d’altres persones implicades, doncs es fa.

Fan que totes les possibles equivocacions i sospites sobre qualsevol cosa surtin ara. Per què?

Han necessitat quasi bé tres anys per treure la pols al dossier del Parlament? Quina rapidesa!

La justícia és justa quan és eficient i ràpida. Espero que la justícia del nostre futur estat sigui molt més ràpida i eficient, així podrà ser una mica més justa.

F. Ponsatí

Fins la setmana vinent.

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

AMB EL PSC NO HI HA GAIRE RES A FER

Si voleu és un mal rodolí, però els fet sembla que van cap aquí (un altre).

De totes maneres si repassem una mica la seva història ens adonarem que mentre qui portava el PSC era gent que sentia primer el país i després les espanyes no hi vàrem haver problemes greus de consciència. I això que aquí votaven una cosa i allà, a les espanyes, en votaven una altra. Senzillament ja ho tenia tothom clar que tenien l’ànima “partia”

En canvi quan s’han posat a manar els que posen per davant les espanyes i al gran germà, resulta que els altres, els que pensen primer amb el país, els fan nosa. Això de fer nosa i desitjar i dir que se’n vagin ja fa un any llarg que ho estan dient.

És la cançó de l’enfadós, uns han de ser demòcrates, han de respectar els altres, han de comprendre que a Madrid es voti diferent que el que han decidit aquí, però quan són ells els que manen, ai redéu, tots a formar i a marcar el pas.

Igual com amb la constitució, no estant respectant el pacte fundacional del PSC.

Ja s’ho trobaran i és una llàstima perquè fins fa un any han estat una bona eina de cohesió social. Els trobarem a faltar.

RIP PEL PSC, VISCA EL PSOE

Si se separen, cosa que és quasi bé segur que passarà, ni els uns ni els altres aixecaran el cap. A les properes eleccions no se’n cantarà ni gall ni gallina. Potser només se’n salvarà alguna personalitat rellevant com l’Àngel Ros o la Marina Geli, però fins i tot –potser- ni ells. Aleshores la gent del PSOE podran dir que el país és desagraït i que no els reconeix l’esforç que han fet.

Potser el petit problema és que sí que els reconeix l’esforç que han fet per enfonsar-lo i deixar-lo com una sucursal regional.

F. Ponsatí

Fins la setmana vinent.

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

FER EL RIDÍCUL

Penseu només en una situació de la vida quotidiana en la que hi ha dues persones discutint. Enmig de tot plegat un li diu a l’altre: estàs fent el ridícul.

Per quina raó li ho ha dit? La resposta és molt senzilla. S’ha quedat sense arguments per a portar-li la contrària. Res més.

UNA CANDIDATURA “CÍVICA”

Bé totes les candidatures ho solen ser o sinó malament rai! De totes maneres aquest cop ERC ja havia començat a enfilar l’agulla proposant el Sr. Josep Maria Terricabres com a cap de llista. El professor Terricabres és una persona amb una gran capacitat de convenciment, de sumar, de persuasió, de refer pontS i, si cal, crear-los.

Un bon començament no assegura un bon final, però és indispensable. Comencem a anar bé!

DINTRE O FORA DE LA UE?

Més d’un cop ja he manifestat que no em semblaria pas gens malament que ens quedéssim, d’entrada, fora. Tindríem temps per pensar si és que ens interessa ser-hi, parlar-ne sense pressa i de decidir-ho tots plegats en referèndum.

La UE, de moment, és un consorci al servei del gran capital, de les grans empreses i dels estats grans i, qui és més fort és qui imposa el seu criteri. Pel que fa a la moneda, la lliure circulació de bens i persones es podria arreglar fàcilment amb un parell de tractats relativament ràpids. A totes dues bandes ens interessa.

De totes maneres no em preocuparia gaire pels polítics estatals de la UE, els deixaria força de banda, que vagin fent la puta i la ramoneta i, en el cas que ens fessin fora, seguiria estudiant la possibilitat de presentar una denúncia al Tribunal dels Drets Humans l’endemà de la proclamació de la independència. El raonament és senzill i clar: ara tenim els drets de lliure circulació de béns i persones i, sense fer res contra la carta fundacional o els tractats en vigor, se’ns neguen.

També hi ha la possibilitat de l’ampliació interna quasi automàtica. Havent de negociar només la redistribució de les càrregues de contribució. No m’agradaria gaire perquè encara que sigui més ràpid ens negaria la possibilitat de parlar-ne i si ens interessa o no, i de votar-ho en referèndum.

F. Ponsatí

Fins la setmana vinent.

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

SI A UN PEIX...

Imaginem-nos la possibilitat de poder-li explicar com és la Terra i com són els animals que hi ha:

Si a un peix que no hagi tret mai el cap fora de l’aigua intentes explicar-li com és el nostre entorn quan li diguem que hi ha uns animals que tenen ales i volen pel cel, ell s’imaginarà peixos amb ales, si li volem explicar com són les vaques ell les hi posarà cos de peix i hi afegirà les banyes i les potes i l’herba la transformarà en algues que és el que més s’hi assembla, i així amb qualsevol altra cosa.

L’única manera de fer-li entendre realment com són les coses fora de l’aigua seria fent que en sortís d’estoneta en estoneta i, de mica en mica, les anés veient i adonant-se que hi ha moltes altres coses fora de l’aigua, moltes altres coses que no es podia ni imaginar. Que hi ha d’altres mons diferents del seu.

A España li passa una cosa semblant, viu dintre l’aigua. Però no és pas que no pugui sortir de l’aigua i fer un cop d’ull al seu voltant, sinó que no vol ni sentir-ne a parlar. Si algú li proposa treure el nas a fora li clava un clatellot i s’enfada d’allò més. El seu món és el món i es pensa que això val per a tothom qui visqui dintre l’aigua.

És difícil conviure amb algú que no és capaç d’admetre la diferència i, per tant, de respectar-la.

UN ARTICLE

Acabo de llegir l’article de l’Albert Bramon, primer secretari del  PSC a la Garrotxa. M’ha costat una mica entendre’l. Sobretot perquè el seu partit era el majoritari i el president era del PSC. Sense la seva aquiescència no hi hauria hagut proposta d’Estatut.

La qüestió és que ell tot ho atribueix a una confabulació per exigir els màxim poders i recursos per a Catalunya, sabent que fins i tot els espanyolistes moderats s’hi posarien en contra. Vaja que no vàrem ser prou bon nois, fins i tot hi vàrem fer posar “el català llengua d’ús preferent”, quin atreviment.

S’oblida que a Madrid els primers de posar-s’hi en contra varen ser els seus companys del PSC A les meses de negociació s’asseien al costat espanyol i no pas al costat dels partits representants del Parlament.

Acaba reconeixent –segurament de forma involuntària- que el tribunal constitucional no és pas res més que un grup de persones que van al dictat dels partits.

Fa goig de saber que ja en aquell temps érem tan i tan poderosos els que volíem la independència que vàrem sabotejar internament el procés, això sí, amb la inestimable ajuda de TV3. És estrany que s’hagi deixat l’escola perquè si continua podria arribar a ser un bon deixeble de l’impresentable ministre Wert.

Potser és que no hi he entès res de res i tot és en clau de fina ironia.

F. Ponsatí

Fins la setmana vinent.

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”