AMB EL PSC NO HI HA GAIRE RES A FER

Si voleu és un mal rodolí, però els fet sembla que van cap aquí (un altre).

De totes maneres si repassem una mica la seva història ens adonarem que mentre qui portava el PSC era gent que sentia primer el país i després les espanyes no hi vàrem haver problemes greus de consciència. I això que aquí votaven una cosa i allà, a les espanyes, en votaven una altra. Senzillament ja ho tenia tothom clar que tenien l’ànima “partia”

En canvi quan s’han posat a manar els que posen per davant les espanyes i al gran germà, resulta que els altres, els que pensen primer amb el país, els fan nosa. Això de fer nosa i desitjar i dir que se’n vagin ja fa un any llarg que ho estan dient.

És la cançó de l’enfadós, uns han de ser demòcrates, han de respectar els altres, han de comprendre que a Madrid es voti diferent que el que han decidit aquí, però quan són ells els que manen, ai redéu, tots a formar i a marcar el pas.

Igual com amb la constitució, no estant respectant el pacte fundacional del PSC.

Ja s’ho trobaran i és una llàstima perquè fins fa un any han estat una bona eina de cohesió social. Els trobarem a faltar.

RIP PEL PSC, VISCA EL PSOE

Si se separen, cosa que és quasi bé segur que passarà, ni els uns ni els altres aixecaran el cap. A les properes eleccions no se’n cantarà ni gall ni gallina. Potser només se’n salvarà alguna personalitat rellevant com l’Àngel Ros o la Marina Geli, però fins i tot –potser- ni ells. Aleshores la gent del PSOE podran dir que el país és desagraït i que no els reconeix l’esforç que han fet.

Potser el petit problema és que sí que els reconeix l’esforç que han fet per enfonsar-lo i deixar-lo com una sucursal regional.

F. Ponsatí

Fins la setmana vinent.

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

FER EL RIDÍCUL

Penseu només en una situació de la vida quotidiana en la que hi ha dues persones discutint. Enmig de tot plegat un li diu a l’altre: estàs fent el ridícul.

Per quina raó li ho ha dit? La resposta és molt senzilla. S’ha quedat sense arguments per a portar-li la contrària. Res més.

UNA CANDIDATURA “CÍVICA”

Bé totes les candidatures ho solen ser o sinó malament rai! De totes maneres aquest cop ERC ja havia començat a enfilar l’agulla proposant el Sr. Josep Maria Terricabres com a cap de llista. El professor Terricabres és una persona amb una gran capacitat de convenciment, de sumar, de persuasió, de refer pontS i, si cal, crear-los.

Un bon començament no assegura un bon final, però és indispensable. Comencem a anar bé!

DINTRE O FORA DE LA UE?

Més d’un cop ja he manifestat que no em semblaria pas gens malament que ens quedéssim, d’entrada, fora. Tindríem temps per pensar si és que ens interessa ser-hi, parlar-ne sense pressa i de decidir-ho tots plegats en referèndum.

La UE, de moment, és un consorci al servei del gran capital, de les grans empreses i dels estats grans i, qui és més fort és qui imposa el seu criteri. Pel que fa a la moneda, la lliure circulació de bens i persones es podria arreglar fàcilment amb un parell de tractats relativament ràpids. A totes dues bandes ens interessa.

De totes maneres no em preocuparia gaire pels polítics estatals de la UE, els deixaria força de banda, que vagin fent la puta i la ramoneta i, en el cas que ens fessin fora, seguiria estudiant la possibilitat de presentar una denúncia al Tribunal dels Drets Humans l’endemà de la proclamació de la independència. El raonament és senzill i clar: ara tenim els drets de lliure circulació de béns i persones i, sense fer res contra la carta fundacional o els tractats en vigor, se’ns neguen.

També hi ha la possibilitat de l’ampliació interna quasi automàtica. Havent de negociar només la redistribució de les càrregues de contribució. No m’agradaria gaire perquè encara que sigui més ràpid ens negaria la possibilitat de parlar-ne i si ens interessa o no, i de votar-ho en referèndum.

F. Ponsatí

Fins la setmana vinent.

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

SI A UN PEIX...

Imaginem-nos la possibilitat de poder-li explicar com és la Terra i com són els animals que hi ha:

Si a un peix que no hagi tret mai el cap fora de l’aigua intentes explicar-li com és el nostre entorn quan li diguem que hi ha uns animals que tenen ales i volen pel cel, ell s’imaginarà peixos amb ales, si li volem explicar com són les vaques ell les hi posarà cos de peix i hi afegirà les banyes i les potes i l’herba la transformarà en algues que és el que més s’hi assembla, i així amb qualsevol altra cosa.

L’única manera de fer-li entendre realment com són les coses fora de l’aigua seria fent que en sortís d’estoneta en estoneta i, de mica en mica, les anés veient i adonant-se que hi ha moltes altres coses fora de l’aigua, moltes altres coses que no es podia ni imaginar. Que hi ha d’altres mons diferents del seu.

A España li passa una cosa semblant, viu dintre l’aigua. Però no és pas que no pugui sortir de l’aigua i fer un cop d’ull al seu voltant, sinó que no vol ni sentir-ne a parlar. Si algú li proposa treure el nas a fora li clava un clatellot i s’enfada d’allò més. El seu món és el món i es pensa que això val per a tothom qui visqui dintre l’aigua.

És difícil conviure amb algú que no és capaç d’admetre la diferència i, per tant, de respectar-la.

UN ARTICLE

Acabo de llegir l’article de l’Albert Bramon, primer secretari del  PSC a la Garrotxa. M’ha costat una mica entendre’l. Sobretot perquè el seu partit era el majoritari i el president era del PSC. Sense la seva aquiescència no hi hauria hagut proposta d’Estatut.

La qüestió és que ell tot ho atribueix a una confabulació per exigir els màxim poders i recursos per a Catalunya, sabent que fins i tot els espanyolistes moderats s’hi posarien en contra. Vaja que no vàrem ser prou bon nois, fins i tot hi vàrem fer posar “el català llengua d’ús preferent”, quin atreviment.

S’oblida que a Madrid els primers de posar-s’hi en contra varen ser els seus companys del PSC A les meses de negociació s’asseien al costat espanyol i no pas al costat dels partits representants del Parlament.

Acaba reconeixent –segurament de forma involuntària- que el tribunal constitucional no és pas res més que un grup de persones que van al dictat dels partits.

Fa goig de saber que ja en aquell temps érem tan i tan poderosos els que volíem la independència que vàrem sabotejar internament el procés, això sí, amb la inestimable ajuda de TV3. És estrany que s’hagi deixat l’escola perquè si continua podria arribar a ser un bon deixeble de l’impresentable ministre Wert.

Potser és que no hi he entès res de res i tot és en clau de fina ironia.

F. Ponsatí

Fins la setmana vinent.

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

EL PRINCIPAL PROBLEMA D’ESPAÑA

És normal que el principal problema d’España siguem nosaltres. El que no seria normal fora que no ho fóssim. Igual que ells –per raons completament diferents- són el nostre principal problema.

No cal dissimular ni daurar el resultat. Si ens n’anem España es queda amb una mà al davant i una altra al darrera i, per primera vegada en la seva història, s’haurà d’espavilar i deixar d’aparentar.

Evidentment quan des de fa segles s’ha anat d’hidalgo és pràcticament impossible que es vulgui negociar alguna cosa que pugui trencar les aparences actuals i fer que quedin –encara més- al descobert les incapacitats dels últims 300 anys de govern centralista.

Per a ells el problema no és el que volem nosaltres, sinó que si ens n’anem no saben com s’ho faran per pagar tots els funcionaris de l’estat. Aquest és el problema. L’estat se’ls col·lapsaria i, de cop i volta, haurien de passar al segle XXI.

PER AQUESTS DIES, UNA FELICITACIÓ MOLT  PERSONAL

Si em miro el cel i el veig blau, encara que sé que un xic més enllà és negre.

Si em miro els núvols i continua emocionant-me la seva bellesa, encara que no acabo d’entendre com s’hi aguanten.

Si quan algú em mira i em fa un lleu somriure encara m’estranya, però m’agrada.

Si tinc ganes de dir bon dia encara que només un lleu raig comenci a trencar la foscor.

Si encara m’agrada que la tramuntana m’esgarriï els quatre cabells que em queden i, si m’atrevís, deixaria que em fes envolar.

Si tinc la consciència que sóc d’una nació que la formen unes persones que són de les més tossudes i constants del món, i m’agrada.

Potser és que encara sóc viu i puc dedicar-vos un bon dia de Nadal i un bon any 2014 amb un somriure sincer cap el futur.

Bon Nadal 2013 i millor any 2014.

F. Ponsatí

Fins la setmana vinent.

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

LA PERTINENÇA A LA UNIÓ

Em sembla que en comptes de preocupar-nos per la pertinença a la Unió, cosa que no està del tot clara que ens sigui realment favorable perquè està muntada en base al gran capital i d’això nosaltres no en tenim, i al servei de la gran indústria d’Alemanya i d’això nosaltres tampoc en tenim, seria molt més profitós que es parlés de com fer-ho per mantenir el lliure trànsit de persones i mercaderies, drets que ara tenim les persones i les empreses i que ens aniria molt bé que es pogués continuar exercint.

Si és que realment ens interessa el manteniment d’aquests drets bàsics, ja fa una mica de temps que vaig expressar el meu punt de vista sobre la conveniència de deixar-nos de romanços i preparar-nos per anar cap a la via judicial.

No és a través dels estats que s’aconseguirà el manteniment dels drets adquirits, sinó a través d’una decisió judicial.

Hauríem de separar el que són drets personals i empresarials, del que són acords entre estats, que són els que afecten la legislació general.

Quan siguem un estat, si a la nostra economia li interessa estar collada per les normes generals de la Unió, ja tindrem temps de parlar-ne i decidir-ho en referèndum.

POTSER SERÀ A ELLS QUE ELS INTERESSARÀ

Qui diu que quedaríem fora dels tractats europeus? Els estats que ara en formen part, veritat? Doncs bé. En el cas que ens independitzéssim el que quedés d’Espanya també podria quedar fora de la Unió. No seria l’estat que va signar. Com a mínim haurien de tornar a renegociar tot el que fa referència a compensacions per renda, població ... i moltes altres coses, a part de les ajudes i compensacions corresponents.

Nosaltres, en tant que formàvem part de l’estat que va signar el tractat, com a societat també el vàrem signar i també s’hauria de renegociar. Si es fes així la suma de la renegociació amb els dos estats resultants podria donar un resultat semblant al de la negociació primera.

Si els estats europeus no ho fan així ja es poden posar a gratar-se les butxaques per salvar l’economia de la nova Espanya. Hauran de pagar el mateix que tenien previst fer fins ara i afegir-hi el que estem pagant nosaltres en forma de dèficit en la nostra balança fiscal.

Ja s’ho faran!

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

SANCHO, LADRAN, LUEGO CABALGAMOS !

Aquesta frase o molt semblant és la que va dir el Quixot al seu escuder –sense cap deix despectiu i només com a constatació- mentre anaven fent via, i amb el mateix sentit la podem fer servir nosaltres.

Només que encara que passin els dies i conforme anem fent camí, a diferència del Quixot, no aniran quedant enrere els lladrucs en forma d’insults, menyspreu i les apel·lacions al desastre. I tot per fer-nos por i que desistim.

Nosaltres, de forma tranquil·la i respectant a tothom només hem tingut la gosadia de posar-nos d’acord en una pregunta i en una data.

Quan encara hi havia molta violència al País Basc, des de l’estat es deia: “Sin violència se puede hablar de todo”. S’oblidaven d’afegir-hi “... de todo lo que nosostros queramos.”

Ja fa temps que vaig afirmar que amb l’Estat espanyol era impossible dialogar-hi. No es pot dialogar amb qui al llarg de la seva història no ha dialogat mai, amb qui no ha cedit mai, amb qui ha preferit sortir derrotat  “pero com hombria”,  que no pas seure’s en una taula i negociar. La història de la nació que tenim al davant és la de tot o res.

Ells es consideren els amos, ells són els conqueridors, ells són els que han d’interpretar les lleis a la seva mesura i història, ells són els que tenen la raó i, sinó, ells són els que tenen la força.

FA MÉS DE CINQUANTA ANYS

Durant una colla d’anys vaig estar estudiant intern en un col·legi de Madrid, en plena dictadura franquista i amb el meu germà petit érem dels pocs catalans que hi havia al col·legi. Doncs us puc ben assegurar que el que ara se sent a les tertúlies i s’escriu als diaris és pràcticament calcat al que sentíem en aquell temps.

Fins i tot ara és pitjor, perquè com a mínim abans ens reconeixien que érem pencaires i ho exemplificaven amb una frase que sortia als llibres de text: “Los catalanes de las piedras sacan panes”. Ara ni això. Ara ens tracten de lladres.

Aquesta “democràcia formal” no ha servit per a gaire res de positiu per España. Si una democràcia no serveix per a generar respecte i convivència per a què serveix? No és una democràcia, és una burla. Ha estat un temps d’espera per trobar el millor moment per acabar de destrossar la nació dels catalans, quasi bé ho han aconseguit, País Valencià, les Illes.

Espanya no ens respectarà mai, ni que ho juri!

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

PISA: EL PROBLEMA NO SÓN ELS RESULTATS

El problema real de l’informe PISA no són els resultats que presenta sinó la pràctica repetició una vegada i una altra.

No ens hauria de consolar que estiguem a l’entorn de la mitjana europea perquè, de fet, només està dient que molts sistemes educatius europeus, pel que fa a la secundària,  no són gaire adequats i que la majoria continuen com al segle XIX. El professor explica i els alumnes escolten i després han d’estudiar, fer deures... Poc de fer-los pensar, de col·laborar, d’exposar, molt poc fer-los fer ...

L’informe ens està dient que el sistema educatiu a la secundària està estabilitzat i ho podríem resumir en una frase que fan servir força els professionals: “Si no ho fem així no acabem el llibre. La responsabilitat la té l’administració per fer aquests programes tan extensos.”

El sistema educatiu de la secundària continua estant pensat per aquells alumnes molt intel·ligents o amb molta força de voluntat, o per aquells que darrera seu hi tenen una família que els dóna suport i els ajuda a compensar les deficiències del sistema.

Ens cal un sol i únic sistema d’estudis per a formar els futurs mestres i professors, un sistema  que acabi amb una diversitat d’especialitzacions, des d’infantil a la secundària. Qui vulgui dedicar-se a ensenyar que estudiï, des del bon començament, per fer aquesta feina.

No pot ser que s’estudiï per enginyer, químic, historiador ... i que a través d’unes oposicions s’acabi fent de professor.

LA MAT

Fa pocs dies he fet una volta per una part de l’Alt Empordà i hi he pogut veure unes torres enormes que pràcticament seran inútils per al territori. Les torres de la MAT.

La línia va generar molta protesta però segurament encara n’hauria generat més si en comptes de torres fixes i inútils, al seu lloc, s’hi haguessin volgut posar aerogeneradors que fossin útils per al territori i dotessin d’energia, no només la comarca, sinó a una bona part del territori adjacent.

Si no m’equivoco potser que ens ho fem mirar!

LA OTAN

Només una paraula: magnífic!. Qui ha dit que volem despendre els nostres recursos formant part d’un ens absolutament inútil. La guerra i la destrucció ha acompanyat la història dels imperis. No formar part d’un grup bel·licós pot ser un primer pas per començar a pensar i a actuar activament per la convivència, el diàleg i la pau..

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”