Sempre la NO VIOLÈNCIA

La no violència és la llei de la nostra espècie

Amb la mateixa vigència que la violència és la llei dels animals.

En l’home brutal, l’esperit encara no s’ha despertat,

Ell no coneix cap més llei que la de la força física.

La dignitat humana ens exigeix que ens regim per una llei superior,

Una llei que faci realitat la força de l’esperit.

Gandhi

El que està exercint l’estat espanyol sobre nosaltres és violència moral, intel·lectual, econòmica i ens amenaça amb la violència física i la coerció de les nostres llibertats i òrgans de govern.

Aquest tracte no es dóna a qui s’aprecia, sinó que és el que es fa servir amb els súbdits, amb els colonitzats.

Malgrat tot, nosaltres hem de fer com en Gandhi, aplicar-hi sempre la NO VIOLÈNCIA i, si fóssim capaços d’acompanyar-ho amb l’amabilitat, encara millor.

Si algú es pensava que hi havia una possibilitats d’entesa amb “España”  o, com a mínim, una possibilitat de negociació (ni una trista federació), que s’ho vagi traient del cap. “Espanya” només negociarà si Europa l’obliga, per sort nostra, Europa la obligarà.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

HISTÒRICAMENT

PROPOSTES per fer des d'ERC (ja es podrien fer ara)

1/ L’espanyol serà llengua oficial per a les relacions amb l’administració.

2/ Tothom qui tingui nacionalitat espanyola la podrà conservar, per tant, hi haurà ciutadans de Catalunya que tindran només nacionalitat catalana, d’altres que tindran nacionalitat catalana i espanyola, i d’altres que només tindran nacionalitat espanyola.

HISTÒRICAMENT

Des de sempre, quan ha calgut canviar alguna cosa important del sistema social, sempre, ha estat el poble qui ha pres la iniciativa.

El governants van fent la seva i no s’adonen que la distància amb el poble es va eixamplant. La gent va acumulant malestar i, de tant en tant, l’expressa amb més o menys d’encert, però d’aquestes primeres manifestacions de malestar no en surt gaire res més que repressió o menyspreu.

Fins que arriba un dia que es reuneix una gran quantitat de gent que, sense proposar-s’ho, s’adona que pensa el mateix i d’aquella gernació en surt una proposta de canvi.

A vegades hi ha algun polític important que de seguida ho entoma i s’hi posa al davant, d’altres són personatges aparentment de segona fila els qui es posen al davant, però sempre ha de ser el poble qui prengui la iniciativa. És el que ha passat, també, aquest cop.

Hi podria haver marxa enrere? És molt i molt difícil.

Amb els espanyols mai ha estat possible entendre-s’hi. Mai han volgut negociar. Només entenen la força, la coacció i l’ocupació. Per això aquest cop, per molt que des de tot el món els diguin que negociïn, no podran fer-ho, mai ho han fet, i no saben com fer-ho.

I recordem-nos-ho, quan ens hem ajuntat cap a una direcció, històricament, sempre hem aconseguit canvis importants. Ara també!!!

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

SUMAR CREA IL·LUSIÓ

SUMAR CREA IL·LUSIÓ

Ara més que mai, convindria que ERC donés una imatge de partit de govern, de partit de futur, de partit que pensa més en la nació que no pas en els seus interessos.

A vegades els detalls, els gestos, diuen molt més que els grans discursos. Per la gent planera el que val és la bona entesa, el donar-se la mà, el procurar mirar el futur conjuntament.

En aquest moment es necessiten bones vibracions, es necessiten ponts d’esperança, es necessiten gestos que ens facin albirar que tot és possible. Amb les paraules no n’hi ha prou.

OFERIR-SE A CANVI DE RES o de molt poca cosa

Em segueix semblant que seria molt positiu que el país veiés que ERC està disposada, si els cal per obtenir majoria per a governar, a donar un cop de mà al President i al govern, i que no hi posem condicions complicades o difícils, sinó només de detall, com poden ser:

-         Recuperar l’últim impost de Successions i donacions.

-         Donar més beques de menjador.

-         Potenciar la socialització dels llibres de text.

-         Pagar les entitats i empreses que fan serveis socials.

De moment, amb aquestes propostes, em sembla que n’hi hauria prou.

POQUES COSES I FÀCILS D'ENTENDRE

ERC, pel que fa a l’aspecte nacional no té cap mena de problema, ara el que falta és dona importància a l’aspecte social, i per aquest aspecte no s'hi valen les grans idees, ni l’allau de propostes; més val fer-ne poques, senzilles i clares, i d’aquí un mes se'n poden fer unes quantes més. No ens oblidem de dir que el castellà es continuarà estudiant i serà oficial a l'administració.

UN DETALLET, IMPORTANT: El Pacte cultural

Cal que a més a més de parlar del Pacte fisca (que se n'acabarà parlant), es parli del Pacte cultural (llengua, escola, universitat, cultura, esports i comerç), vaja, allò que se'n diu -també- estructures d'estat.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

MIREM EL FUTUR

AMENACES I INSULTS

España ja ha començat el seu serial fent allò que saben fer tan i tan bé, les amenaces, després seguiran els insults i el menyspreu o una mica d’aquestes dues envestides.

Quan se n’adonin que amb això no n’hi ha prou, continuaran amb les amenaces, però pujades de to i procurant que algun altre estat els doni suport, per exemple Polònia. Itàlia i, fins i tot, França.

EUROPA

Tot plegat amanit amb l’oli de la soledat i que serem fora d’Europa i fora de l’euro.

Algú pensa seriosament que Europa, país de mercaders, no ens voldrà? De totes maneres no estaria pas gens malament que enviéssim uns quants “Dialogants- comunicadors” per tot Europa per explicar el que volem i com hi hem arribat.

LA NOSTÀLGIA: MOLT IMPORTANT

Si seguim tossuts i no ens deixem estovar, amorosir, ens engegaran la pel·lícula de les arrels dels molts catalans que tenen bona part de la família a España i intentaran que l’enyorança els faci girar cap allà.

Per aquesta envestida hi ha tres remeis, un reconèixer, per part dels polítics i entitats, l’existència personal d’aquestes arrels i sentir-se’n orgullós, segon demanar-los que pensin en el futur dels seus fills i nets, més que en el seu passat i tercer que els assegurem que l’espanyol continuarà sent llengua oficial a l’administració.

Aquest últim punt l’hauria de proposar ERC abans d’acabar aquest any i, abans Espanya no comenci aquesta envestida.

ELS PRESSUPOSTOS, UNA IMATGE

Segueixo pensant que ERC hauria de donar suport als propers pressupostos a canvi que es tornessin a posar els impostos que va fer treure en Duran i havent pactat eleccions per l’any que ve. Per la ciutadania es començaria a dibuixar un front i quedaria molt més clar el futur.

Es tracta de donar confiança en la capacitat d’entendre’ns i que som capaços de sumar.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'Espanya.

DESPRÉS DE L’ONZE DE SETEMBRE DE DOS MIL DOTZE (III)

ESPAÑA NO CEDIRÀ

España no cedirà en res, en tot cas només ho farà veure, compte! No pot cedir en res important perquè és al seu ADN, és en el seu nucli vivencial.

España només cedeix davant la força de les armes, mai davant la paciència tossuda, insistent, constant i pacífica. Per a ells és una actitud menyspreable.

Ells admiren la força i la violència.

LA CE

Diuen que haurem de demanar l’entrada a la CE, d’acord, però España també, perquè si les condicions canvien substancialment s’ha de tornar a negociar i, en aquest cas, hauran canviat per a nosaltres i per a España.

S’haurà de negociar sobre la representació parlamentària, la quota que s’ha de pagar i el valor proporcional del vot, o sigui que no cal que en fem una muntanya, amb una renegociació n'hi ha prou.

PER ACABAR UNA ANÈCDOTA

A les altres manifestacions, quan ja s’havien acabat, Barcelona engolia, diluïa els manifestants, ahir no, els manifestants varen engolir Barcelona durant moltes hores després d’haver-se acabat la manifestació. Em fa molta il·lusió poder-ho dir. 

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'Espanya.

DESPRÉS DE L’ONZE DE SETEMBRE DE DOS MIL DOTZE (II)

GRUP DE TREBALL

He de suposar que ja està en marxa un grup de treball que va analitzant tots els diferents sistemes de  presentacions de renda, amb tot detall i pensant en fer un programa que pugui substituir l’actual de l’estat espanyol. De moment n’haurà de ser un que sigui del tot clavadet al del sistema espanyol.

De totes maneres, tant si hi ha pacte fiscal, com si no hi és i s’ha de crear una agència pròpia, com si declarem la independència, ens cal disposar d’aquesta eina. No serà cap meravella però ens servirà per cobrir els dos primers anys, després ja la podrem anar modificant.

ELS PRESSUPOSTOS I ERC

De moment, i parlant dels pressupostos per l’any vinent (2013), hauria de demanar a ERC que hi doni suport, però amb una condició, cal que es recuperin els impostos sobre les transmissions patrimonials i sobre les grans fortunes. Ha de ser una condició indefugible. En tot cas si hi ha alguna empresa o gran fortuna que fot el camp fiscalment, que ERC faci públic el nom i ja s’ho trobarà.

El PSC-PSOE

Els de PSC-PSOE (ara ja sense dissimular-ho) cada dia van agafant una manera de fer més allunyada de les necessitats del país. Continuen mirant i vetllant per España, encara que Catalunya s’hagi de fer fotre. Els dinosaures també es varen extingir.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

DESPRÉS DE L’ONZE DE DOS MIL DOTZE

No cal preocupar-se per l’èxit o no de la manifestació, l’èxit està més que assegurat, fins i tot sense la participació del PSC.

El que ens ha de preocupar és precisament el fort arrelament en l’espanyolisme que té el PSC que fa que siguin incapaços de pensar en Catalunya i deixar de pensar en España (en la votació del Pacte fiscal ho varen demostrar), fins el punt de fer moltes coses semblantment al PP. Es comporten com oliveres centenàries que són incapaces d’adaptar-se als forts vents i que, malgrat les bones arrels, acaben arrencades.

L’altre punt important és que farà el govern?  És evident que seguirà el camí que s’ha traçat, el del Pacte fiscal, però quan li comencin a allargar el tema: sí però el mes vinent ens tornarem a trobar, després crearem una comissió, més endavant proposaran consensuar els resultats amb altres territoris, i d’aquí un any el més calent encara serà a l’aigüera. Què farà el president Mas?

La nostra paciència no arriba tan lluny. Hi ha d’haver un calendari clar i unes propostes clares en el cas que el calendari no es compleixi.

Sóc conscient que el Pacte fiscal és una manera de continuar lligats a España, però de moment deixem-ho aquí.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.