DESPRÉS DE L’ONZE DE SETEMBRE DE DOS MIL DOTZE (III)

ESPAÑA NO CEDIRÀ

España no cedirà en res, en tot cas només ho farà veure, compte! No pot cedir en res important perquè és al seu ADN, és en el seu nucli vivencial.

España només cedeix davant la força de les armes, mai davant la paciència tossuda, insistent, constant i pacífica. Per a ells és una actitud menyspreable.

Ells admiren la força i la violència.

LA CE

Diuen que haurem de demanar l’entrada a la CE, d’acord, però España també, perquè si les condicions canvien substancialment s’ha de tornar a negociar i, en aquest cas, hauran canviat per a nosaltres i per a España.

S’haurà de negociar sobre la representació parlamentària, la quota que s’ha de pagar i el valor proporcional del vot, o sigui que no cal que en fem una muntanya, amb una renegociació n'hi ha prou.

PER ACABAR UNA ANÈCDOTA

A les altres manifestacions, quan ja s’havien acabat, Barcelona engolia, diluïa els manifestants, ahir no, els manifestants varen engolir Barcelona durant moltes hores després d’haver-se acabat la manifestació. Em fa molta il·lusió poder-ho dir. 

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'Espanya.