Abans quan es parlava d’en Pep podia ser qualsevol persona coneguda que es digués Josep, però ara no, quan parlem d’en Pep ens referim a en Pep Guardiola, vaja que el nom s’ha convertit en una marca.
Tothom fa alabances sobre la seva manera de fer, d’altres analitzen el que fa i com ho fa, però encara no hem trobat ningú que parli de com és que ha arribat a fer les coses així.
Evidentment és intel·ligent, però no n’hi ha prou, evidentment és bona persona, però no n’hi ha prou, evidentment té sentit del joc, però no n’hi ha prou, però si hi afegim que sap fer coses pels altres sense demanar res a canvi, que es preocupa pels detalls i que tot funcioni, que sap treballar en equip i fer pinya, que estima el seu país i el Barça, ara és quan hi comencem a tocar, les primeres condicions les té molta gent, les personals no tanta i entre els entrenadors encara menys.
La manera de fer d’en Pep és una de les maneres de fer catalanes, n’hi ha d’altres de molt individualistes, però aquesta segur que n’és una. Difícilment trobaríem enlloc més del món una manera de fer que, a més a més de potenciar l’individualitat, es potenciés l’equip, tant en l’esplai com en molts fets de la vida diària com els castells, la sardana, els escoltes o les ONG, només per posar algunes de les mostres més visibles, que són la unió de responsabilitats i esforços personals, de molts, per a la consecució d’uns objectius que no tenen res a veure amb els cèntims i sí en la millora del país i en sentir-se que se’n forma part, d’això, normalment se'n sol dir arrelament.
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
Visca la Terra.
Tothom.cat (Any tercer).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada