A MESURES COERCITIVES, CALEN RESPOSTES FERMES

No n’hi ha prou que un dia traguem una petita o una quantitat gran de cèntims del banc, en tot cas, si volem fer accions d'aquest tipus, cal que les fem durant uns dies (mentre puguem fer-ho sense anar gaire malament), fins que siguin els bancs i les caixes els qui hagin de reconèixer que no poden fer front a les nostres peticions de reintegrament perquè no tenen prou efectiu.

L’actuació d’ahir, divendres, pacífica i puntual, i fins i tot versallesca, no serveix per fer sentir el nostre desig de llibertat, no n’hi ha prou, malgrat els escarafalls del Conseller S. Vila, que li sembla que es perjudica l’economia, quina economia, refum! No em faci riure, la dels bancs i caixes? És que no ha fet mai una vaga o una acció de força per aconseguir una fita important? Això d’avui no arriba ni a ser un principi de vaga. Sembla com si diguéssim: perdoneu, som aquí, però no us volem molestar.

Les actuacions han de ser pacífiques, però més compromeses i més contundents i de més durada, com podria ser una vaga general, sinó, no hi ha res a fer, España ens passarà per sobre com un corró passa per sobre la massa de fer pizza.

Ja que Europa no es mou per principis de respecte als drets humans i dels pobles, i no els preocupa que una ciutadania pacífica, que només vol la llibertat, sigui esclafada sota les botes de la policia, de la guàrdia civil (cos militar) i de l’exèrcit (això sí, en nom d’una legalitat constitucional), potser que comencem a pensar de deixar de fer truites amb pasta liofilitzada. Europa només es mourà quan vegi perillar seriosament la seva butxaca, i això serà quan la prima de risc d’Espanya s’enfili i s’enfili, i s’adonin que va directa a la bancarrota i que no podran cobrar, aleshores cercaran un acord.

Una altra cosa, President, si us plau, ja n’hi ha prou, declareu la independència i poseu en marxa la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República, organitzeu la defensa dels llocs clau de comunicació i de les conselleries i de les oficines repartides pel territori. El que convé és que la vida diària de la gent i del Govern i del Parlament, pugui continuar, amb una certa seguretat, sota l’estricte vigilància i control dels Mossos. Jo no em preocuparia per les fronteres, ni per l’aeroport, ni el port, ni els transports per tren, deixeu que se n’ocupin les policies i les tropes d’ocupació, semblen punts estratègics, sí és cert, però són punts estratègics del segle XIX i XX, però no del XXI, ara és important internet, els canals de TV i l’autopista, la resta ja caurà com fruita madura.

Si una de les coses que us preocupa és que no disposeu de cap banc que sigui de fiar per fer els ingressos per part de les empreses i els pagament per part de la Generalitat, doncs, durant uns mesos haurem de tornar-ho a fer en metàl·lic a les oficines de Tributs, mentre hi trobem una solució més pràctica (qui digui que és una ximpleria, jo també ho dic, aniria bé que aportés alguna solució una mica més viable).

Evidentment dono per suposat que els Mossos es posen lleialment i totalment a les ordres de la Generalitat (els qui no, doneu-los permís per quedar-se a casa), si no és així més val que ho digueu clarament i ens digueu que aquests últims set anys hem estat fent el ximple i que com a somni ha estat molt maco, però res més. Suposo que si passa això, no us estranyarà que, per segona vegada, les llàgrimes no ens deixin veure els estels.

Si les coses van així de malament, un cop ho hàgiu dit, dissoleu immediatament el Parlament, convoqueu noves eleccions i plegueu; però tinc l’esperança que no ho hàgiu de fer i que ens esperi un futur millor i que no hàgim de tornar a viure una altra ocupació, aquest cop disfressada de legalitat.

No esteu sol, compteu amb tots els qui vàrem votar i una bona part dels qui no ho varen poder fer. Us desitjo encert i claredat en les vostres decisions.

F. Ponsatí

Catalunya, 21 d’octubre de 2017

Som un poble constant i ens costa molt perdre l’esperança i la il·lusió, i quan sembla que les hem perdudes ens esforcem per retrobar-les.

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.

Des de l’escola del proper futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.  www.llenguaoral.cat

AMB TOT L’AGRAÏMENT, LLETRA DE RESPOSTA

Sr. Rajoy, president del govern d’Espanya.

No li estranyi que aquestes quatre ratlles estiguin farcides d’elogis i de paraules de reconeixement, perquè és fantàstic el que vostè, els seus governs i el seu partit han fet per Catalunya i per tal que ens sentíssim a gust i amb ganes de continuar formant part del regne d’Espanya.

Hi ha molts altres actuacions i situacions que ens permetrien, encara més, fer-los extensible el nostre agraïment, però només ens hem fixat en unes quantes, ens disculpin.

Ja des de bon començament vull deixar constància del seu punt de vista sobre el Tribunal Constitucional, perquè sempre l’han considerat un òrgan que havia de vetllar pels drets de les minories, com som els catalanes dintre de l’estat espanyol. Sempre l’han volgut un òrgan imparcial, i que per això han considerat que no era possible que cap dels seus membres hagués estat militant d’algun partit polític o que hagués manifestat animadversió cap a Catalunya. Moltes gràcies.

En la tramitació del nou Estatut a les “Cortes”, vostè varen tenir una posició de respecte. La seva actitud i la del PP fou exemplar, i fins i tot varen renyar al PSOE perquè volia fer-hi canvis i retallades. Moltes gràcies.

Tot seguit no em puc estar d’agrair la seva posició personal i el recolzament que va mostrar el PP quan va decidir recollir signatures de suport a tota Espanya. Moltes gràcies.

Més endavant, quan, els catalans vàrem fer un referèndum per acceptar l’Estatut aprovat a les “Cortes”, vostè i tot el seu partit ens varen ajudar i varen dir que la voluntat dels catalans sobre el seu Estatut havia de prevaldre sobre altres consideracions. Una actitud que els honora.

Per això quan algú va demanar que el Tribunal Constitucional declares nuls o que interpretés de manera restrictiva els articles més importants de l’Estatut que havíem aprovat en referèndum, vostè i el seu partit varen posar el crit al cel i ens varen ajudar a resoldre positivament les impugnacions.

Sempre li estarem agraïts. Ha demostrat, dia a dia, que des del respecte i el diàleg era la millor manera d’encarrilar la convivència de Catalunya dintre d’Espanya i fer que les  relacions fossin fluïdes. 

Nosaltres sempre hem estat partidaris del diàleg. Gràcies perquè amb vostè i el seu partit sempre hi hem pogut dialogar i mai ens hem trobat una porta tancada, fins i tot quan les nostres posicions eren força diferents.

Gràcies per fer que tots els seus ministres d’aquests últims anys hagin col·laborat en el manteniment i millora d’aquest clima. La Sanitat, l’ensenyament, les finances de la Generalitat, les infraestructures i la seguretat pública, amb una bona coordinació policial, en són exemples.

Fins i tot quan des del Parlament de Catalunya hem aprovat lleis que a vostè o al seu partit els ha semblat que envaïen les seves competències, mai han portat el seu desacord als tribunals, sinó que sempre les han considerat qüestions polítiques que havien de resoldre’s parlant a través de la comissió bilateral i, en cas de dubte, sempre han procurat que la ciutadania en sortís afavorida, tal com va passar amb la nostra Llei de pobresa energètica que, malgrat el seu desacord inicial, vostès varen recolzar i ajudar a implementar. Amb aquest exemple em sembla que n’hi ha prou per mostrar la seva bona voluntat i les ganes de servei a la ciutadania que té vostè i el seu govern.

La consulta del 9-N era un tema que vostès consideraven important i que per això proposaven que es fes a través d’un referèndum acordat. Malgrat que no es va fer tal i com vostès proposaven, ho han respectat.

Perquè fins i tot en aquest cas, vostès varen procurar que tot es desenvolupés amb la major harmonia, i després han procurat entendre i escoltar el que s’havia manifestat en aquella consulta, per això varen demanar a la fiscalia (que depèn orgànicament del govern) que procurés no judicialitzar uns fets que eren el resultat d’una iniciativa popular recollida pel Govern de la Generalitat.

Sempre he estat conscient que vostè i el seu partit estaven fent tot el que podien per ajudar-nos i per això s’han esforçat tant com han pogut per prendre decisions sobre les finances, la sanitat, l’ensenyament, la seguretat pública, el medi ambient, la cultura, les infraestructures ... que ens ajudessin a tots plegats a millorar la convivència i la cordialitat entre els dos governs.

Finalment li vull agrair la seva preocupació pel referèndum vinculant que vàrem fer el proppassat primer d’octubre, no l’hauríem pogut fer sense la seva alta capacitat per fer una interpretació àmplia de la Constitució i, per tant, les seves aportacions han estat fonamentals, com també les que va fer amb la Sindicatura i amb alts càrrecs del departament de vicepresidència, o amb la protecció dels sistemes informàtics que havien de fer de suport al referèndum, sense oblidar, però, la seva inestimable col·laboració en la millora de la seguretat pública amb l’aportació de més de deu mil membres de la policia nacional i de la guàrdia civil, que varen permetre crear una clima d’ordre i de respecte cap a la ciutadania com mai havíem vist.

Com a corol·lari, em sembla que he de remarcar que no ens va estranyar que el monarca, Felipe VI, considerés públicament, que s’havia de respectar la voluntat dels catalans expressada al referèndum, segur que vostè i el seu govern hi varen tenir alguna cosa a veure.

Finalment, avui al vespre, heu fet una demostració més de la vostra intel·ligència, aquest cop a través de la fiscalia (que mai em cansaré de repetir que depèn directament del vostre govern). Heu demanat als nostres dos grans dirigents pacífics i pacifistes, Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (OC), que són com dos Gandhi, que es quedessin a Soto del Real (amb totes les despeses pagades), així estarien més a prop vostre.

Per tot plegat us he de manifestar que estem molt satisfets del clima de diàleg, respecte i col·laboració que hi ha i, per tant, no té res d’estrany que ens hi trobem molt bé formant part del regne d’Espanya.

Atentament.

F. Ponsatí

Catalunya, 16 d’octubre de 2017 (Des de la tristesa que comporta el record de l'empresonament i assassinat del President Companys, això sí, en el marc de la legalitat vigent en aquell moment).

Som un poble constant i no perdem mai la il·lusió, i quan sembla que l’hem perduda, la retrobem..

Des de l’escola del proper futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.

Cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.    www.llenguaoral.cat

QUI SÓN?

Qui són tota aquesta gent que es pensen que poden menystenir l’esforç de molts anys i de molts milions de persones, per venir a dir-nos que la història comença ara que ells s’han despertat? Parlen com si no s’hagués de fer cas dels més de dos milions de vots. Una mica de respecte. A on eren abans de fer el referèndum?. A on eren demanant que l’estat d’España dialogués i ens respectés? Si volen demanar dimissions que les vagin a demanar a la Zarzuela o a la Moncloa, ja veuran quin cas els fan.

Tots els governs d’Espanya sempre han entès el diàleg com la renúncia a qualsevol idea o proposta que no fossin les seves, ells tenen la força de la repressió. A quina de les dues manifestacions del dissabte, a Madrid, eren els del PP i C’s: amb la de la gent que demanava diàleg i anaven de blanc (com els lliris, però els suposo bona fe), o a la de la gent que ho omplia tot amb banderes d’España i amb crits d’odi cap a Catalunya?

Si us plau, demanar que la Generalitat dialogui està molt bé, però algú pot dir-me amb qui? Demanar que hi hagi algú que faci de mitjancer està molt bé, però hi ha algú que, seriosament, es pensi que el govern del PP-PSOE-C’s està disposat a asseure’s per parlar d’un tema que consideren que és intern i que, per tant, tenen tot el dret de resoldre’l com els sembli i amb tota la violència que els calgui?

Ells no demanen parlar de res, exigeixen la submissió a les seves lleis, la llei del més fort; i per aquí no hi passarem. Igual com no hi vàrem passar quan vàrem anar de “pícnic” a ficar un papereta que havia estat requisada, en una urna que no existia, davant d’unes persones que segurament eren ectoplasmes segons algunes veus autoritzades, i en uns llocs desconeguts mentre fèiem la botifarrada. 

Com pot ser que hi hagi qui digui que el referèndum no era vinculant?, que per ventura varen ser ells els qui el varen convocar? Amb quin dret menyspreen totes les persones que varen patir directament la repressió salvatge d’España, i a tota la resta que, malgrat la por, va anar a votar?

Alguns diuen que el govern no té prou força per controlar el territori. Mentida podrida! Hi som nosaltres i la nostra capacitat d’organització i de sacrifici. L’única peça que ens manca confirmar és que els Mossos es posin a les ordres del Govern i del Parlament (amb la meitat n’hi ha prou, l’altra meitat pot prendre’s uns dies d’assumptes propis per rumiar-s’ho o passar-se a la policia espanyola).

I tal com els vàrem demostrar dimarts, el país es pot aturar i el control social és del nostre govern. Aquí ja no hi pinten res de res els que els semblava que sense ells era impossible seguir endavant, els “teòrics grans empresaris, els del pont aeri”, i recordin senyors escagarrinats, si vostès se’n van uns altres ocuparan el seu lloc. Passi-ho bé, però s’ho rumiïn bé no fos cas que ...

Endavant amb la DI, i així ens podrem començar a oblidar de tota la “Injusta justícia” heretada del franquisme, tota la seva “Màquinària de xuclar calés”, i tota la seva “parafernàlia de terroritzar i fer por” a ciutadans innocents. 

Les amenaces del 155 o de l’estat d’excepció ja no ens impediran fer la DI i portar-la a la pràctica. No serà fàcil, ja ho sabem, però tenim molt clar que si no ho fem desapareixerem esclafats sota les botes d’una España que encara es considera “imperial”, i que no seria gens estrany que tragués l’exèrcit al carrer, això sí, d’acord amb la seva sacrosanta “Constitució” (se li’n fot el que pugui dir Europa).  Cal que tinguin ben clar que, encara que surtin els tancs, no defallirem.

Dos detalls finals.

El primer sobre la manifestació nacionalista espanyola (8-X) que s’ha assemblat molt a les manifestacions prorusses que hi va haver als països bàltics abans d’independitzar-se. És molt fàcil mostrar múscul (de fet no gaire), quan tens el “primo de zumosol” al teu costat. Potser, alguns, si haguessin anat a votar, avui, s'haurien quedat a casa perquè sabrien el bo que s’hi dóna d’un cop de porra de la seva, ara, lloada policia. 

Avui molta manifestació, molts de crits, molts d’insults i, fins i tot,  agressions, i moltes lloances als policies que el dia 1 d’octubre varen dedicar els seus esforços professionals a fer mal, molt de mal, a gent innocent, indefensa i pacífica (quant que ens estimen). Els hauria de caure la cara de vergonya, però així i tot, com que són els nostres veïns els acceptem i hi volem conviure pacíficament, i ells?

L’altre detall. La Sra. Merkel, sembla que està preocupada per les conseqüències negatives per l’economia. Si només li preocupa això, l’economia, malament rai per a ella, perquè és tant com dir que els drets i les llibertats dels catalans, i la democràcia, li rellisquen. Si és així, moltes gràcies, hi ha altres cases que ens voldran.

Adéu-siau España i benvingut el nou Estat de Catalunya.

Visca la terra. Via fora.

F. Ponsatí

Des de l’escola del proper futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, per començar a assolir-ho, ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta. 

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa.    www.llenguaoral.cat