diumenge, 8 d’octubre del 2017

QUI SÓN?







Qui són tota aquesta gent que es pensen que poden menystenir l’esforç de molts anys i de molts milions de persones, per venir a dir-nos que la història comença ara que ells s’han despertat? Parlen com si no s’hagués de fer cas dels més de dos milions de vots. Una mica de respecte. A on eren abans de fer el referèndum?. A on eren demanant que l’estat d’España dialogués i ens respectés? Si volen demanar dimissions que les vagin a demanar a la Zarzuela o a la Moncloa, ja veuran quin cas els fan.

Tots els governs d’Espanya sempre han entès el diàleg com la renúncia a qualsevol idea o proposta que no fossin les seves, ells tenen la força de la repressió. A quina de les dues manifestacions del dissabte, a Madrid, eren els del PP i C’s: amb la de la gent que demanava diàleg i anaven de blanc (com els lliris, però els suposo bona fe), o a la de la gent que ho omplia tot amb banderes d’España i amb crits d’odi cap a Catalunya?

Si us plau, demanar que la Generalitat dialogui està molt bé, però algú pot dir-me amb qui? Demanar que hi hagi algú que faci de mitjancer està molt bé, però hi ha algú que, seriosament, es pensi que el govern del PP-PSOE-C’s està disposat a asseure’s per parlar d’un tema que consideren que és intern i que, per tant, tenen tot el dret de resoldre’l com els sembli i amb tota la violència que els calgui?

Ells no demanen parlar de res, exigeixen la submissió a les seves lleis, la llei del més fort; i per aquí no hi passarem. Igual com no hi vàrem passar quan vàrem anar de “pícnic” a ficar un papereta que havia estat requisada, en una urna que no existia, davant d’unes persones que segurament eren ectoplasmes segons algunes veus autoritzades, i en uns llocs desconeguts mentre fèiem la botifarrada. 

Com pot ser que hi hagi qui digui que el referèndum no era vinculant?, que per ventura varen ser ells els qui el varen convocar? Amb quin dret menyspreen totes les persones que varen patir directament la repressió salvatge d’España, i a tota la resta que, malgrat la por, va anar a votar?

Alguns diuen que el govern no té prou força per controlar el territori. Mentida podrida! Hi som nosaltres i la nostra capacitat d’organització i de sacrifici. L’única peça que ens manca confirmar és que els Mossos es posin a les ordres del Govern i del Parlament (amb la meitat n’hi ha prou, l’altra meitat pot prendre’s uns dies d’assumptes propis per rumiar-s’ho o passar-se a la policia espanyola).

I tal com els vàrem demostrar dimarts, el país es pot aturar i el control social és del nostre govern. Aquí ja no hi pinten res de res els que els semblava que sense ells era impossible seguir endavant, els “teòrics grans empresaris, els del pont aeri”, i recordin senyors escagarrinats, si vostès se’n van uns altres ocuparan el seu lloc. Passi-ho bé, però s’ho rumiïn bé no fos cas que ...

Endavant amb la DI, i així ens podrem començar a oblidar de tota la “Injusta justícia” heretada del franquisme, tota la seva “Màquinària de xuclar calés”, i tota la seva “parafernàlia de terroritzar i fer por” a ciutadans innocents. 

Les amenaces del 155 o de l’estat d’excepció ja no ens impediran fer la DI i portar-la a la pràctica. No serà fàcil, ja ho sabem, però tenim molt clar que si no ho fem desapareixerem esclafats sota les botes d’una España que encara es considera “imperial”, i que no seria gens estrany que tragués l’exèrcit al carrer, això sí, d’acord amb la seva sacrosanta “Constitució” (se li’n fot el que pugui dir Europa).  Cal que tinguin ben clar que, encara que surtin els tancs, no defallirem.

Dos detalls finals.
El primer sobre la manifestació nacionalista espanyola (8-X) que s’ha assemblat molt a les manifestacions prorusses que hi va haver als països bàltics abans d’independitzar-se. És molt fàcil mostrar múscul (de fet no gaire), quan tens el “primo de zumosol” al teu costat. Potser, alguns, si haguessin anat a votar, avui, s'haurien quedat a casa perquè sabrien el bo que s’hi dóna d’un cop de porra de la seva, ara, lloada policia. 

Avui molta manifestació, molts de crits, molts d’insults i, fins i tot,  agressions, i moltes lloances als policies que el dia 1 d’octubre varen dedicar els seus esforços professionals a fer mal, molt de mal, a gent innocent, indefensa i pacífica (quant que ens estimen). Els hauria de caure la cara de vergonya, però així i tot, com que són els nostres veïns els acceptem i hi volem conviure pacíficament, i ells?

L’altre detall. La Sra. Merkel, sembla que està preocupada per les conseqüències negatives per l’economia. Si només li preocupa això, l’economia, malament rai per a ella, perquè és tant com dir que els drets i les llibertats dels catalans, i la democràcia, li rellisquen. Si és així, moltes gràcies, hi ha altres cases que ens voldran.

Adéu-siau España i benvingut el nou Estat de Catalunya.

Visca la terra. Via fora.

F. Ponsatí
Des de l’escola del proper futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, per començar a assolir-ho, ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta. 

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa.    www.llenguaoral.cat
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada