dissabte, 21 d’octubre de 2017

A MESURES COERCITIVES, CALEN RESPOSTES FERMES




No n’hi ha prou que un dia traguem una petita o una quantitat gran de cèntims del banc, en tot cas, si volem fer accions d'aquest tipus, cal que les fem durant uns dies (mentre puguem fer-ho sense anar gaire malament), fins que siguin els bancs i les caixes els qui hagin de reconèixer que no poden fer front a les nostres peticions de reintegrament perquè no tenen prou efectiu.

L’actuació d’ahir, divendres, pacífica i puntual, i fins i tot versallesca, no serveix per fer sentir el nostre desig de llibertat, no n’hi ha prou, malgrat els escarafalls del Conseller S. Vila, que li sembla que es perjudica l’economia, quina economia, refum! No em faci riure, la dels bancs i caixes? És que no ha fet mai una vaga o una acció de força per aconseguir una fita important? Això d’avui no arriba ni a ser un principi de vaga. Sembla com si diguéssim: perdoneu, som aquí, però no us volem molestar.

Les actuacions han de ser pacífiques, però més compromeses i més contundents i de més durada, com podria ser una vaga general, sinó, no hi ha res a fer, España ens passarà per sobre com un corró passa per sobre la massa de fer pizza.

Ja que Europa no es mou per principis de respecte als drets humans i dels pobles, i no els preocupa que una ciutadania pacífica, que només vol la llibertat, sigui esclafada sota les botes de la policia, de la guàrdia civil (cos militar) i de l’exèrcit (això sí, en nom d’una legalitat constitucional), potser que comencem a pensar de deixar de fer truites amb pasta liofilitzada. Europa només es mourà quan vegi perillar seriosament la seva butxaca, i això serà quan la prima de risc d’Espanya s’enfili i s’enfili, i s’adonin que va directa a la bancarrota i que no podran cobrar, aleshores cercaran un acord.

Una altra cosa, President, si us plau, ja n’hi ha prou, declareu la independència i poseu en marxa la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República, organitzeu la defensa dels llocs clau de comunicació i de les conselleries i de les oficines repartides pel territori. El que convé és que la vida diària de la gent i del Govern i del Parlament, pugui continuar, amb una certa seguretat, sota l’estricte vigilància i control dels Mossos. Jo no em preocuparia per les fronteres, ni per l’aeroport, ni el port, ni els transports per tren, deixeu que se n’ocupin les policies i les tropes d’ocupació, semblen punts estratègics, sí és cert, però són punts estratègics del segle XIX i XX, però no del XXI, ara és important internet, els canals de TV i l’autopista, la resta ja caurà com fruita madura.

Si una de les coses que us preocupa és que no disposeu de cap banc que sigui de fiar per fer els ingressos per part de les empreses i els pagament per part de la Generalitat, doncs, durant uns mesos haurem de tornar-ho a fer en metàl·lic a les oficines de Tributs, mentre hi trobem una solució més pràctica (qui digui que és una ximpleria, jo també ho dic, aniria bé que aportés alguna solució una mica més viable).

Evidentment dono per suposat que els Mossos es posen lleialment i totalment a les ordres de la Generalitat (els qui no, doneu-los permís per quedar-se a casa), si no és així més val que ho digueu clarament i ens digueu que aquests últims set anys hem estat fent el ximple i que com a somni ha estat molt maco, però res més. Suposo que si passa això, no us estranyarà que, per segona vegada, les llàgrimes no ens deixin veure els estels.

Si les coses van així de malament, un cop ho hàgiu dit, dissoleu immediatament el Parlament, convoqueu noves eleccions i plegueu; però tinc l’esperança que no ho hàgiu de fer i que ens esperi un futur millor i que no hàgim de tornar a viure una altra ocupació, aquest cop disfressada de legalitat.

No esteu sol, compteu amb tots els qui vàrem votar i una bona part dels qui no ho varen poder fer. Us desitjo encert i claredat en les vostres decisions.

F. Ponsatí

Catalunya, 21 d’octubre de 2017

Som un poble constant i ens costa molt perdre l’esperança i la il·lusió, i quan sembla que les hem perdudes ens esforcem per retrobar-les.

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.

Des de l’escola del proper futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.  www.llenguaoral.cat


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada