No n’hi ha prou que
un dia traguem una petita o una quantitat gran de cèntims del banc, en tot cas, si volem fer accions d'aquest tipus, cal que les
fem durant uns dies (mentre puguem fer-ho sense anar gaire malament), fins que
siguin els bancs i les caixes els qui hagin de reconèixer que no poden fer
front a les nostres peticions de reintegrament perquè no tenen prou efectiu.
L’actuació d’ahir,
divendres, pacífica i puntual, i fins i tot versallesca, no serveix per fer
sentir el nostre desig de llibertat, no n’hi ha prou, malgrat els escarafalls
del Conseller S. Vila, que li sembla que es perjudica l’economia, quina
economia, refum! No em faci riure, la dels bancs i caixes? És que no ha fet mai
una vaga o una acció de força per aconseguir una fita important? Això d’avui no
arriba ni a ser un principi de vaga. Sembla com si diguéssim: perdoneu, som
aquí, però no us volem molestar.
Les actuacions han de
ser pacífiques, però més compromeses i més contundents i de més durada, com podria ser una vaga general, sinó,
no hi ha res a fer, España ens passarà per sobre com un corró passa per sobre la massa
de fer pizza.
Ja que Europa no es
mou per principis de respecte als drets humans i dels pobles, i no els preocupa
que una ciutadania pacífica, que només vol la llibertat, sigui esclafada sota
les botes de la policia, de la guàrdia civil (cos militar) i de l’exèrcit (això
sí, en nom d’una legalitat constitucional), potser que comencem a pensar de
deixar de fer truites amb pasta liofilitzada. Europa només es mourà quan vegi
perillar seriosament la seva butxaca, i això serà quan la prima de risc
d’Espanya s’enfili i s’enfili, i s’adonin que va directa a la bancarrota i que
no podran cobrar, aleshores cercaran un acord.
Una altra cosa,
President, si us plau, ja n’hi ha prou, declareu la independència i poseu en
marxa la Llei de Transitorietat Jurídica i
Fundacional de la República, organitzeu la defensa dels llocs clau de
comunicació i de les conselleries i de les oficines repartides pel territori.
El que convé és que la vida diària de la gent i del Govern i del Parlament,
pugui continuar, amb una certa seguretat, sota l’estricte vigilància i control
dels Mossos. Jo no em preocuparia per les fronteres, ni per l’aeroport, ni el
port, ni els transports per tren, deixeu que se n’ocupin les policies i les
tropes d’ocupació, semblen punts estratègics, sí és cert, però són punts
estratègics del segle XIX i XX, però no del XXI, ara és important internet, els
canals de TV i l’autopista, la resta ja caurà com fruita madura.
Si una de les coses
que us preocupa és que no disposeu de cap banc que sigui de fiar per fer els
ingressos per part de les empreses i els pagament per part de la Generalitat,
doncs, durant uns mesos haurem de tornar-ho a fer en metàl·lic a les oficines
de Tributs, mentre hi trobem una solució més pràctica (qui digui que és una
ximpleria, jo també ho dic, aniria bé que aportés alguna solució una mica més viable).
Evidentment dono per
suposat que els Mossos es posen lleialment i totalment a les ordres de la
Generalitat (els qui no, doneu-los permís per quedar-se a casa), si no és així més val que ho digueu clarament i ens digueu que
aquests últims set anys hem estat fent el ximple i que com a somni ha estat
molt maco, però res més. Suposo que si passa això, no us estranyarà que, per
segona vegada, les llàgrimes no ens deixin veure els estels.
Si les coses van així
de malament, un cop ho hàgiu dit, dissoleu immediatament el Parlament, convoqueu
noves eleccions i plegueu; però tinc l’esperança que no ho hàgiu de fer i que
ens esperi un futur millor i que no hàgim de tornar a viure una altra ocupació,
aquest cop disfressada de legalitat.
No esteu sol, compteu amb tots els
qui vàrem votar i una bona part dels qui no ho varen poder fer. Us desitjo
encert i claredat en les vostres decisions.
F. Ponsatí
Catalunya, 21 d’octubre de 2017
Som un poble constant i ens costa
molt perdre l’esperança i la il·lusió, i quan sembla que les hem perdudes ens
esforcem per retrobar-les.
Ens cal una societat
futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible,
encara més participativa i solidària.
Des de l’escola del proper
futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que
la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a
assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la
secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i
expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment
correcta. www.llenguaoral.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada