EL DÈFICIT TARIFARI AMB LES ELÈCTRIQUES ÉS UNA ESTAFA

UNA OPORTUNITAT HISTÒRICA? (recordatori)

Els escrits anteriors sobre el món educatiu han intentat presentar una línia de treball que permetés als alumnes deixar enrere el fracàs escolar.

Només que el fracàs escolar es pogués reduir a pràcticament zero ja hauríem de saltar d’alegria. De totes maneres si la universitat, Rosa Sensat i el Departament d’Ensenyament no s’ho miren, ho comproven i hi ajuden, res no serà possible i em sembla que haurem perdut una oportunitat històrica.

Ara canviem de tema.

EL DÈFICIT TARIFARI AMB LES ELÈCTRIQUES ÉS UNA ESTAFA

Resulta que els governs centrals anteriors no han volgut carregar sobre les famílies l’augment del cost de la producció de l’electricitat i varen decidir congelar o quasi bé congelar els preus. L’important era guanyar els eleccions.

Ara bé, per poder-ho fer varen haver de cedir a les pressions de les grans companyies de producció d’electricitat que els varen prendre el pèl i els nostres diners.

Cada “x” temps hi ha una subhasta sobre les diferents formes de producció elèctrica, hidràulica, eòlica, nuclear, amb carbó, cicle combinat i alguna que em dec deixar. En aquesta subhasta cada sistema de producció va per separat.

Suposem que vostès van a comprar cireres i a la primera parada li demanen 1 euro el quilo, a la segona parada 2 euros el quilo, a la tercera 3 euros el quilo, a la quarta 4 euros el quilo i a la cinquena 5 euros el quilo. En aquell moment no porteu prou cèntims i quedeu amb els venedors que pagareu les cireres, a tothom, al preu més alt a 5 euros el quilo.

Evidentment tothom dirà que sí. Ara bé, una de dues o vostès són uns ximples o uns inútils, o totes dues coses alhora, sobretot si els cèntims que fan servir no són seus.

Els saberuts senyors del govern central varen decidir que pagarien tota la producció al preu més alt d’entre les diferents maneres d’obtenir energia que sortís de les subhastes.  Per tant totes les formes de producció que estaven per sota de la més cara varen estar-ne la mar de contentes i satisfetes, els pagarien molt més del que els costava.

Si s’hagués decidit que es pagaria seria el cost real, ara el dèficit tarifari seria menys de la meitat. De fet, em sembla que el més lògic seria tornar a recalcular tots els costos d’aquests últims anys, des que hi ha aquesta psicodèlica manera de calcular a l'engròs els preus, i pagar només el que realment es deu.

PER SORTIR DE LA CRISI (al revés del que fa Madrid)

Dir que per sortir de la crisi ens cal consumir més em sembla que és repetir l’equivocació, ens tot cas ens cal consumir diferent. Si tornéssim a consumir més es tornaria a engegar el procés i, aparentment, sortiríem de la crisi però estaríem posant els fonaments d’una nova crisi semblant a l’actual.

Una possible manera de sortir de la crisi actual passa per un cert canvi en el model energètic.

Si es prioritzés la producció d’energia elèctrica a través de l’eòlica i la hidràulica, l’obtenció d’aigua calenta o de calefacció a través d’acumuladors solars a tots els edificis , la priorització de l’ús del gas en comptes de la benzina per als cotxes, la millora de l’aïllament dels edificis i alguna altra cosa que m’estic oblidant, em sembla que s’estarien posant les bases per obtenir una societat més tranquil·la, responsable i tècnicament més evolucionada i amb molts nous llocs de treball i de recerca.

A alguns els pot semblar que la hidràulica ja està al límit però em sembla que encara li queda força recorregut sense cap més gran construcció. S’hauria de pensar seriosament en centrals més petites, situades de forma esgraonada, que aprofitessin el desnivell dels rius.

No dic res de la fotovoltaica perquè em sembla que encara és a les beceroles pel que fa al rendiment, a part que la infraestructura que li cal encara és força més contaminant que qualsevol de les altres. Sembla que a través del que es pugui aprendre de l’aprofitament que fan les plantes de l’energia solar potser es podrà millorar–ne el rendiment. Tot arribarà.

Ara potser que m'esperi al setembre.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors i no en contra de les torres d'electricitat?

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

UNA EXPERIÈNCIA PER AL NOU SISTEMA EDUCATIU(VI i últim)

A l’últim escrit us parlava d’una experiència senzilla però revolucionària i que no us ho diria si no fos veritat, ara em sembla que us ho puc explicar un xic més.

Aquest últims cursos hi ha hagut unes quantes escoles que ja n’estaven tipes de tenir un fracàs escolar a l’entorn del 25% o superior i de clavar-se cops de cap contra la paret per intentar millorar, i han decidit plantejar-s’ho diferent i fer més d’acord amb les necessitats dels alumnes.

El conjunt de les propostes i projectes ja estava reunit sota la denominació  de «L’Estany, eines de llengua» a la plana web winhor.cat. Semblava que  ja estava una mica madur, però encara li faltava la prova de foc, el tast global amb la realitat.

Fa dos anys i mig l’escola més gran de Torroella de Montgrí, amb tres línies, va decidir provar allò que els proposava el seu inspector i va ser la primera que s’hi va llençar de caps i provar-ho de forma general.

Ningú els podia assegurar  gaire res perquè una cosa és la teoria i una altra la realitat.

La primera idea bàsica era que a P3, P4 i P5 tot havia de fer girar a l’entorn de la llengua oral, vaja, que s’havia de deixar de racó l’escriptura i les fitxes, i que s’havien de treballar diàriament els contes, les cançons, els poemes, els trencaclosques, el racó artístic, el de joc simbòlic, la psicomotricitat ...

Quan varen començar a fer-ho tothom tenia el cor així de petit, petit. Què passaria, què dirien els pares, aniria bé?

A primària ho tenien més senzill, només se’ls proposava que canviessin algunes pràctiques, potenciessin la llengua oral i el seu lligam amb l’escriptura, la cooperació entre alumnes i que procuressin sistematitzar i prioritzar allò que era important a través de tècniques senzilles que treballaven de forma global el llenguatge.

Per sort per tothom i sobretot pel país, els resultats superen totes les expectatives, ja sia amb els petits, ja sia amb els grans de sisè. Els alumnes aprenen, aprenen molt i bé, i amb ganes.

L’ESFORÇ I LES GANES DE TOTHOM ES TRANSFORMEN EN ÈXIT

L’objectiu no eren els resultats sinó els caps ben moblats, però quan te n’adones que TOTS els alumnes que han acabat P5 saben llegir i escriure amb lletra lligada –la normal- i ho fan de forma natural i sense quasi bé cap error ortogràfic – i no era l’objectiu, sinó que n’és una conseqüència-, que parlen pels descosits i s’expliquen com llibres sense fulls és que s’han superat amb un èxit esclatant tots els objectius previstos i si, a més, TOTS els alumnes de sisè superen sobradament les proves externes oficials de competències bàsiques de llengua, ja no es pot demanar gaire res més.

Al llarg d’aquests últims anys, a poc a poc s’hi han afegit altres escoles de la comarca que també van pel mateix camí.

Si amb una població escolar bàsicament immigrant, sense més mestres dels que tocaven i sense cursos especials de formació, en dos anys i mig s’obtenen uns resultats que superen qualsevol expectativa, qui pot dir que no estem davant d’un nou camí, una nova possibilitat per al nostre país.

Un camí on el fracàs escolar podria quedar pràcticament bandejat i on TOTS els nostres alumnes, independentment de les llengües familiars, poguessin disposar d’una motxilla personal de llengua oral en català que els permetés entendre el que escoltessin, comprendre el que llegissin i expressar-se oralment i per escrit de forma socialment correcta.

Si em preguntéssiu si estic satisfet? doncs us diria que molt!.

Estic content pel gran èxit que esta resultant el projecte de «L’Estany, eines de llengua», basat en la llengua oral, en el treball sistemàtic, en la priorització i l’harmonia en el conjunt de l’activitat educativa de tots els nivells de l’escola.

És com qui deixa darrere seu la col·laboració en algunes coses que li sembla que poden ser importants i, en aquest cas, m’ho sembla.

Ah!, potser no us he dit, però el departament d’ensenyament ha decidit jubilar-me. El 30 d’agost plego.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí
Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors i no en contra de les  torres d'electricitat? 


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

HEM DE DISPOSAR D’UN SISTEMA EDUCATIU NOU (V)

Als quatre textos anteriors parlava d’un alt percentatge d’alumnes que fracassaven a l’escola, d’uns mestres preparats per a un altre tipus d’alumnes, d’un sistema educatiu que no té uns objectius clars i de l’existència d’un ambient propici a qualsevol mena d’experimentació sense cap control real, ni de responsabilitat en els resultats.

També he procurat que quedés força clar que no es podia carregar contra els mestres, sinó que era responsabilitat de l’administració i que depenia de la universitat liderar-ho i capgirar-ho.

Avui voldria centrar el tema en quins haurien de ser els fonaments sobre els quals s’hauria d’edificar el sistema educatiu. En un parell d’anys podrem decidir com volem que sigui i, em sembla, que ens cal tenir les idees una mica més clares.

Com a objectiu general, proposava: Que tota la mainada, quan acabi la primària, sigui capaç d’entendre el que escolta, comprendre el que llegeix, raonar i explicar-se oralment i per escrit en català de forma socialment correcta. 

Més d’un pensarà que ara desgranaré un llistat inacabable, però no. Els fonaments no solen tenir una estructura gaire variada. El que s’hi pot construir a sobre sí.

L’únic fonament que necessiten els alumnes per a poder seguir l’escolaritat amb possibilitats d’èxit és la llengua oral escolar, o sia, el català oral.

Com més bon domini tinguin del català oral més fàcil els resultarà expressar-se, entendre, raonar i comunicar-se amb els altres, a part de comprendre el que llegeixin o saber escriure de forma socialment correcta.

És una condició prèvia a qualsevol altre aprenentatge i, per tant, caldria que fos l’objectiu principal de tota l’etapa d’educació infantil i, si calgués, de la primària.

Potser pot semblar que ja es fa, però no és cert. Els resultats actuals indiquen que el nivell de català oral de la majoria dels alumnes no passa d’un nivell llindar, un nivell molt justet i que no és suficient per a seguir l’escolaritat amb èxit.

Si és tan important potser s’hauran de fer coses molt complicades? Doncs no.

N’hi hauria prou si cada dia el mestre els llegís un conte fins que hi participessin, cantessin una cançó i -si pogués ser- la dansessin, anessin aprenent un poema i el recitessin, fessin trencaclosques i els expliquessin, tinguessin una estona per estar al racó artístic treballant amb pintures de dits, pinzells, farina, fang, aigua ..., però sense fer-hi servir ni retoladors, ni ceres, ni llapis, i també disposessin d’una altra estona pel joc simbòlic, amb les paradetes, les cuines ...

Si els acostuméssim a explicar sempre què hi ha o hi havia, què passava, què han fet, què han fet servir, quin colors o imatges ...

Si es fes quelcom de semblant a P3, P4 i P5 potser no tindrien temps per fer les fitxes que agraden tant als pares, ni per agafar hàbits inadequats d’escriptura, ni per perdre el temps.

Al voltant dels sis anys, de forma natural, la mainada començaria a llegir i a escriure i, curiosament, sense faltes d'ortografia i amb una lletra lligada absolutament intel·ligible per tothom. Poden estar segurs que no ho diria si no fos cert.

Anotació: Segur que avui tothom parlarà del concert, de l'actualitat, per això no en dic res de res, i continuo parlant del futur.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí
Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors i no en contra de les  torres d'electricitat? 


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

EL SISTEMA EDUCATIU NO ENS SERVEIX. SI VOLEM UN FUTUR DIFERENT ENS CAL UN SISTEMA EDUCATIU NOU (IV)

Als tres textos anteriors parlava d’un alt percentatge de fracàs escolar que ens afectava les possibilitats de cohesió social, d’un mestres preparats per a un altre tipus d’alumnes i que s’hauria de ser més seriós amb el que es fa a les escoles i amb l’avaluació dels alumnes i dels centres.

Qui escriu el que estic escrivint és un retrògrada i un cavernari, ho assumeixo. El que es porta ara és la llibertat per experimentar mètodes i propostes anàrquiques i el “divertimento”. Els resultats a mig termini o el que saben els alumnes no compta, el que importa és el dia a dia i que s’ho passin bé.

Si ens ho miréssim amb uns ulls una mica més professionals i objectius ens adonaríem que cada experiment pedagògic o mètode importat i mal aplicat repercuteix en unes persones indefenses, els alumnes, i que se’ls fa un mal irremeiable quan no se’ls ensenya el que poden aprendre en el temps més adequat per aprendre-ho.

Dir que tots els mestres d’una escola són responsables de tots els alumnes i del que saben o no saben, tampoc no és ben vist. Si fos així no podrien decidir el que volguessin i fer gala d’allò tan espanyol de “cada maestrillo tiene su librillo”.

A tots aquests teòrics professionals de l’ensenyament que fan servir els alumnes per portar a terme les seves brillant idees pedagògiques i que condicionen el futur de centenars de nens, quan no donin resultat, qui els deixarà sense sou o els expulsarà del sistema educatiu o els tancarà a la presó? Ningú.

D’aquí no gaire podrem decidir quin sistema educatiu volem, per això m’agradaria que penséssiu en la proposta que faig. Utòpica, potser sí, però amb bons professionals, potser no tant.

Com a objectiu general, proposaria: Que tota la mainada, quan acabi la primària, sigui capaç d’entendre el que escolta, comprendre el que llegeix, raonar i explicar-se oralment i per escrit en català de forma socialment correcta. Assolir aquest objectiu demana esforç i professionalitat.

Per desgràcia la nostra societat ha oblidat com n’és de divertit i engrescador aprendre i saber.  Sembla com si només es pogués gaudir si es transforma l’escola en un casal d’estiu, en un parc temàtic o amb un joc d’ordinador i es contraposés a l’aprendre, al saber, a l’esforçar-se, al ser capaç de ...

Així ens va. Entre un 30 i un 50% de fracàs escolar, i ningú plega.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí
Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors i no en contra de les  torres d'electricitat? 


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

EL SISTEMA EDUCATIU NO ENS SERVEIX, LA IMMERSIÓ ACTUAL NO ENS FUNCIONA (III)

Als dos textos anteriors parlava d’un alt percentatge de fracàs escolar, quasi bé un 50%, que afectava les possibilitats de cohesió social, i també que els mestres estaven preparats per a un altre tipus d’alumnes.

Proposava que es fixés com a objectiu general de la primària: «Que tots els alumnes, a l’acabament de l’escolarització primària, disposin de totes les eines necessàries que els permetin entendre el que escoltin, comprendre el que llegeixin, raonar i expressar-se oralment i per escrit en català de forma socialment correcta».

La preparació dels mestres és essencial. Si en algun moment es planteja la necessitat de preparar-los per l’objectiu que es proposa, el petit problema serà com fer-ho? Si es fan servir les mateixes eines d’ara ens tornarem a estavellar.

Per sortir-se'n caldria que es formessin els mestres perquè prioritzessin de forma sistemàtica el català oral al llarg de tota la primària i, alhora, sabessin lligar-lo amb els processos d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura.

Encara que pugui semblar estrany, la majoria de les coses que s’haurien de fer no són coses noves. Els mestres ja les dominen, però no hi donen gaire importància.

Entre d’altres raons ens dirien que no tenen temps perquè han de fer fitxes i ensenyar a fer lletres i a posar el seu nom a mainada de 3 i 4 anys. És de bojos!. Però els pares estan molt contents.

Per adonar-nos del disbarat que s’està fent només ens cal fer un cop d’ull a sistemes educatius tranquils, però que tenen uns resultats absolutament envejables i ens adonarem que en aquests països la mainada mai comença a llegir i a escriure abans dels sis anys i n’aprenen molt de pressa i bé, i tenen un fracàs escolar per sota del 10%.

Aquí també tenim escoles que són a l’altre extrem. No totes les escoles són de les de “de pressa, de pressa i com més aviat millor”. Hi ha escoles en les quals els alumnes a tercer de primària -8-9 anys-  quasi bé no saben ni llegir ni escriure, però que sembla que es diverteixen molt.  L’escola s’ha transformat en un casal d’estiu.

Aquestes escoles presumeixen que els és indiferent el que sàpiguen o no els seus alumnes, ni de si tenen les eines personals i els coneixements per seguir els estudis o no. Només els preocupa el seu mètode, el seu teòric món ideal que mai ningú ha comprovat si és útil i serveix per a la mainada.

Senzillament porten a terme la seva brillant elucubració pedagògica pagant tots plegats i sense cap risc per a ells. Mai ningú els demanarà responsabilitats.

Aquestes escoles les porten mestres i l’administració les ha de permetre, com permet i fins i tot potencia les de «com més aviat millor».

No hi ha una definició clara dels objectius dels sistema educatiu i, de retruc, de l’escola.

Quan es parla d’avaluació tothom en fuig, quan es parla de control i de seguiment, tothom en fuig, quan es parla de responsabilitat, tothom en fuig. Així tenim els resultats que tenim. 

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí
Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors i no en contra de les  torres d'electricitat? 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

AMB ELS IMPOSTOS, CiU ENS PREN EL PÈL

CiU fa un pacte i es compromet a unes quantes coses, entre aquestes hi ha la d’apujar una colla d’impostos i de crear-ne d’altres. 

Ells no tenen cap ganes de fer-ho, entre d’altres coses perquè va contra el que varen dir a la campanya, però també, perquè toca la butxaca dels que els donen les virolles.

Com no poden oposar-s’hi perquè ho varen signar, què fan? Doncs fer-nos la camelleta i que sigui ERC qui digui que no es poden posar. I com s’ho fan? Molt senzill.

«Si abaixo els impostos als casinos deixo sense arguments ètics a ERC per demanar que s’apugin els altres.»

Quina hauria de ser la resposta d’ERC? De moment cap, res, muts i a la gàbia.

D’aquí un parell de dies caldria dir molt clarament: 

«En el cas que ERC governi, considerarem que és just que qui gasta per plaer ajudi al bon funcionament del país, per això els impostos als casinos se situaran entre el 25 de mínim i el 45 % de màxim, la qual cosa ja pressuposa una rebaixa important sobre el màxim actual que supera el 60%.

Tothom ja sap que ens hem compromès a votar el pressupost d'enguany sempre que el límit de dèficit sigui assumible i que es compleixi amb els impostos pactats i la data de la consulta, i ho complirem»

Diumenge continuaré parlant d’educació, que bona falta ens fa.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors i no en contra de les  torres d'electricitat? 

EL SISTEMA EDUCATIU NO ENS SERVEIX, LA IMMERSIÓ ACTUAL NO ENS FUNCIONA (II)

A l’escrit anterior parlava de l’alt percentatge d’alumnes, quasi bé un 50%, que acabaven la primària sense un mínim coneixement de la llengua i que, aquest fet, afectava la cohesió social.

Per acabar-ho d’arreglar, dintre el sistema educatiu, encara no s’ha plantejat quina línia s’ha de seguir per a superar-ho.

Com que ni el departament ni els mestres no consideren prioritari i essencial ensenyar a parlar als alumnes, ens podria semblar que tampoc se’n preocupen per fer els possibles perquè sàpiguen llegir i escriure.  Ens equivocaríem.

Ho intenten però no se’n surten. No se’n surten per dues grans raons.

A/ La primera és que els alumnes no poden aprendre a llegir i a escriure bé perquè no dominen prou bé el català oral, els fonaments.

Aquesta afirmació és absolutament irrebatible, però encara cap institució no se l’ha plantejada seriosament.

B/ La segona raó deriva de la formació dels mestres. No se’n surten perquè la seva formació no és l’adequada. Ni la inicial, ni la contínua.

Els passa el mateix que li passaria a un fuster que volgués serrar un tauló de fusta amb una serra de metall, o a un excursionista que se n’anés per la muntanya i ho fes amb sabates de carrer, o al futbolista que jugués amb una pilota de rugbi. Les eines no serien les adequades i els resultats tampoc.

De qui és la primera responsabilitat?

Doncs del govern i del Parlament. Són els qui han fet unes lleis nebuloses i vagues. Però no ens deixem el principal responsable pràctic, la Universitat, que és qui forma els mestres i d’on surten la majoria de la gent que s’encarrega de la formació contínua.

Cap d’aquestes institucions no ha estat capaç de determinar uns objectius generals expressats de forma clara. Sempre es deixen els objectius en una indefinició retòrica que quan s’entenen hi cap quasi bé tot, i si no hi cap és igual, s’hi fica perquè ningú ho controla, i si algú ho controla no té cap eina per poder-ho fer canviar.

Si es vol començar a canviar alguna cosa aniria bé que tinguéssim clar què és vol. Em sembla que cal una certa concreció i claredat en el l’objectiu final, el punt d’arribada.

Amb molt poques explicacions hauria de ser intel·ligible i clar per a la majoria de la comunitat educativa. Una claredat expressada en forma de desig, i que m’atreveixo a escriure: 

Que tots els alumnes, a l’acabament de l’escolarització primària, disposin de totes les eines necessàries que els permetin entendre el que escoltin, comprendre el que llegeixin, raonar i expressar-se oralment i per escrit en català de forma socialment correcta.

Un desig tan senzill revolucionaria l’ensenyament. Encara que potser només és una utopia o és que potser estic equivocat.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors i no en contra de les  torres d'electricitat?